Edició de «Fernando Vizcaíno Casas»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Com a advocat laboraliste es va especialisar en els aspectes jurídics concernents al teatre, la cinematografia i els drets dels actors. Va publicar ''Summa de legislación del espectáculo'' ([[1962]]) i ''La nueva legislación cinematográfica española'' ([[1964]]). Ademés va publicar un complet ''Diccionario del cine español (1896-1966)'' ([[1968]]). | Com a advocat laboraliste es va especialisar en els aspectes jurídics concernents al teatre, la cinematografia i els drets dels actors. Va publicar ''Summa de legislación del espectáculo'' ([[1962]]) i ''La nueva legislación cinematográfica española'' ([[1964]]). Ademés va publicar un complet ''Diccionario del cine español (1896-1966)'' ([[1968]]). | ||
− | En l'any [[1949]] guanyà el Premi Teatral per a Universitaris Hispanoamericans, en la seua comèdia ''La senda iluminada''. D'eixa manera va iniciar una carrera com a dramaturc i guioniste que el va portar a obtindre numerosos premis i distincions, com el Premi per a Novells va ser per a la seua obra ''Los derrotados'' ([[1950]]), el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca pel ''El baile de los muñecos'' ([[1951]]), el Premi Valéncia de Teatre en ''El escultor de sus sueños'' ([[1953]]) i la Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics ([[1955]]). En l'any [[1984]] l'[[Editorial Planeta]] en conjunt en el gremi de llibrers de [[Madrit]] el varen elegir Escritor de l'any. Va obtindre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball en l'any [[2001]], i en [[juliol]] de [[2002]] fon electe membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). | + | En l''any [[1949]] guanyà el Premi Teatral per a Universitaris Hispanoamericans, en la seua comèdia ''La senda iluminada''. D'eixa manera va iniciar una carrera com a dramaturc i guioniste que el va portar a obtindre numerosos premis i distincions, com el Premi per a Novells va ser per a la seua obra ''Los derrotados'' ([[1950]]), el Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca pel ''El baile de los muñecos'' ([[1951]]), el Premi Valéncia de Teatre en ''El escultor de sus sueños'' ([[1953]]) i la Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics ([[1955]]). En l'any [[1984]] l'[[Editorial Planeta]] en conjunt en el gremi de llibrers de [[Madrit]] el varen elegir Escritor de l'any. Va obtindre la Medalla d'Or al Mèrit en el Treball en l'any [[2001]], i en [[juliol]] de [[2002]] fon electe membre del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC). |
Tingué una destacada llabor com a guionista de cine i de telenovela i atres programes per a [[TVE]], de [[1963]] a [[1965]], tasca que li va fer mereixedor a la seua segona Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics a la millor llabor lliterària (1966), el Premi del Ministeri d'Informació i Turisme en la categoria de periodisme cinematogràfic ([[1966]]) i el Premi Periodístic de la Fundació Nacional Francisco Franco ([[1978]]). Inclús actuà en adaptacions de les seues obres i en produccions televisives. Vàries de les seues obres varen ser portades al cine (''Niñas... ¡al salón!'', ''Hijos de papá'', ''Y al tercer año, resucitó'', ''Las autonosuyas'', ''La boda del señor cura'', etc.) en la seua majoria dirigides per [[Rafael Gil]]. | Tingué una destacada llabor com a guionista de cine i de telenovela i atres programes per a [[TVE]], de [[1963]] a [[1965]], tasca que li va fer mereixedor a la seua segona Medalla del Círcul d'Escritors Cinematogràfics a la millor llabor lliterària (1966), el Premi del Ministeri d'Informació i Turisme en la categoria de periodisme cinematogràfic ([[1966]]) i el Premi Periodístic de la Fundació Nacional Francisco Franco ([[1978]]). Inclús actuà en adaptacions de les seues obres i en produccions televisives. Vàries de les seues obres varen ser portades al cine (''Niñas... ¡al salón!'', ''Hijos de papá'', ''Y al tercer año, resucitó'', ''Las autonosuyas'', ''La boda del señor cura'', etc.) en la seua majoria dirigides per [[Rafael Gil]]. |