Edició de «Fernando Vizcaíno Casas»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Les noveles ''Cien años de honradez'' ([[1984]]), ''Los descamisados'' ([[1989]]), ''El señor de los bonsáis'' ([[1992]]), ''... Y los 40 ladrones'' ([[1994]]), ''Todos al paro'' ([[1995]]) són a un temps sátira, crònica i crítica desencantada i humorística de la transició a la democràcia i dels posteriors governs del [[PSOE]], presidits per [[Felipe González]]. El conte de ''Niñas... ¡Al salón!'' ([[1976]]) i les noveles ''La boda del señor cura'' ([[1979]]), ''Hijos de papá'' ([[1979]]), ''Hijas de María'' ([[1983]]) i ''Chicas de servir'' ([[1985]]) reflexen les principals transformacions que la societat espanyola experimentà durant el [[sigle XX]]. | Les noveles ''Cien años de honradez'' ([[1984]]), ''Los descamisados'' ([[1989]]), ''El señor de los bonsáis'' ([[1992]]), ''... Y los 40 ladrones'' ([[1994]]), ''Todos al paro'' ([[1995]]) són a un temps sátira, crònica i crítica desencantada i humorística de la transició a la democràcia i dels posteriors governs del [[PSOE]], presidits per [[Felipe González]]. El conte de ''Niñas... ¡Al salón!'' ([[1976]]) i les noveles ''La boda del señor cura'' ([[1979]]), ''Hijos de papá'' ([[1979]]), ''Hijas de María'' ([[1983]]) i ''Chicas de servir'' ([[1985]]) reflexen les principals transformacions que la societat espanyola experimentà durant el [[sigle XX]]. | ||
− | ''Zona Roja'' ([[1986]]) descriu la vida en [[Valéncia]] durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], mentres esta ciutat era retaguàrdia i capital provisional de la [[República espanyola|República]] i | + | ''Zona Roja'' ([[1986]]) descriu la vida en [[Valéncia]] durant la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], mentres esta ciutat era retaguàrdia i capital provisional de la [[República espanyola|República]] i on Vizcaíno Casas va viure la seua infantea. ''La sangre también es roja'' ([[1996]]) mostra la seua visió sobre la Guerra Civil. El periodo de la Posguerra espanyola és retratat en ''La España de la posguerra 1939-1953'' ([[1975]]) i en ''Los rojos no usaban sombrero: anecdotario menudo de la posguerra'' ([[1996]]). |
Publicà també ucronies com ''Los rojos ganaron la guerra'' ([[1989]]), entrevistes com les realisades per a ''Café y copa con los famosos'' ([[1990]]), cròniques, reflexions i anàlisis històrics i polítics de diversos periodos d'Espanya com ''Un año menos: diario'' ([[1979]]) i tres cròniques sobre importants episodis del periodo franquiste: ''1973, El año en que volaron a Carrero Blanco'' i 1975, El año que Franco murió en la cama (abdós en [[1993]]) i ''1969, El año en que Franco hizo rey a don Juan Carlos'' ([[1994]]). L'any [[2002]] va aparéixer la tercera i última part de les seues memòries, ''Los pasos contados''. | Publicà també ucronies com ''Los rojos ganaron la guerra'' ([[1989]]), entrevistes com les realisades per a ''Café y copa con los famosos'' ([[1990]]), cròniques, reflexions i anàlisis històrics i polítics de diversos periodos d'Espanya com ''Un año menos: diario'' ([[1979]]) i tres cròniques sobre importants episodis del periodo franquiste: ''1973, El año en que volaron a Carrero Blanco'' i 1975, El año que Franco murió en la cama (abdós en [[1993]]) i ''1969, El año en que Franco hizo rey a don Juan Carlos'' ([[1994]]). L'any [[2002]] va aparéixer la tercera i última part de les seues memòries, ''Los pasos contados''. |