Edició de «Ferrol»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
'''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]]. | '''Ferrol''' o El Ferrol (Ferrol oficialment i també en [[gallec]]) és una ciutat i municipi [[Espanya|espanyol]], situada al nort de la província de [[La Corunya (Província)|La Corunya]], en [[Galícia]]. | ||
| Llínea 6: | Llínea 5: | ||
En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | En una població de 74.696 habitants, la zona metropolitana del Ferrol, conegut com Ferrolterra, agrupat en les comarques de Ferrol, Eume i Ortegal, en una població de prop de 210.000 persones. | ||
| − | + | =Topònim i etimologia= | |
| − | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des | + | La denominació Ferrol va ser adoptada en [[1982]], encara que hi ha documentació al manco en el [[sigle XV]]. L'empleo de les formes El Ferrol, en mayúscules, o el Ferrol, en minúscules, es reflecta respectivament en el Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis, de Pancracio Celdrán i en el DRAE. L'us del topònim en artícul es documenta al manco des de el [[sigle XVII]], per eixemple, en el romanç «Despuntado he mil agujas» de Luis de Góngora i Argote, o en el text imprés de la Descripció d'[[Espanya]] i de les costes i ports dels seus regnes ([[1634]]) del geógraf real Pedro Texeira. Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], en [[1938]], les autoritats franquistes decretaren l'us de la denominació de El Ferrol del Caudillo que es va mantindre fins la década de [[1980]]. |
| − | + | ||
| + | =Geografia= | ||
La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | La ria de Ferrol, a on desemboca el riu Grande de Xuvia, es situa entre els caps Prioriño i Segaño, protegix dels vents i els temporals pels monts Ventoso i Faro. Junt a les ries de La Corunya, Betanzos i Ares conformen el golf Ártabro, nom heredat de l'[[Antiga Roma|época romana]]. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | Els 81,9kmª de superfície del municipi oferixen una permanent successió de contrasts: traçats migeval en carrers estrets i cases en galeries front a imponents construccions militars, junt en plages obertes a l'oceà entre fortificats castells (Castell de San Felipe i Castill de La Palma) que dominen la ria. | ||
| − | + | =Economia= | |
| + | |||
| + | Les drassanes, fundades en el regnat de [[Felip V]], han segut durant molt anys el motor de Ferrol i la seua comarca. Actualment, es un sector en crisis, pero continua següent u dels punts en major capacitat industrial (industria pesada) de tota [[Galícia]]. El recent acabat port exterior i la base naval de la Marina de Guerra Espanyola (Arsenal, Hospital Militar i atres) son, com ha segut sempre, de gran importància per a l'economia de Ferrol i la seua comarca. | ||
| − | + | =Punts d'interés= | |
| − | |||
| − | |||
* Museu Naval (Centre Herrerías) | * Museu Naval (Centre Herrerías) | ||
| − | * Museu d' | + | * Museu d'Historia Natural |
* Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. | * Barri de A Magdalena: data del [[sigle XVIII]], en els seus carrers en damero i les seues cases de galeries. En este barri es troba els jardins del Cantón de Molíns, a on creixen antiquíssims arbres. | ||
| − | * Concatedral de | + | * Concatedral de San Julián (en el barri de A Magdalena). |
* Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | * Iglésia neoclásica de San Francisco (en el barri de Ferrol Vello). | ||
* Edifici del Arsenal | * Edifici del Arsenal | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | * Ermita de Chamorro: situada en el mont de Chamorro, en la parròquia de Sant Salvador de Serantes. Des de ad esta ermita es pot apreciar una bellíssima vista de la ciutat de Ferrol i els seus voltants. En el dia a de la Verge de Chamorro es celebra una gran romeria. | ||
* Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | * Ermita i jaciment de l'illa de Santa Comba | ||
| − | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des | + | * Viage en llancha des de Ferrol a Mugardos (des de el moll de Curuxeiras) |
| − | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que | + | * Capitania General i els Jardins de Herrera: al costat d'estos jardins estan les estàtues de Marte i Júpiter, que son les mes antigues de Ferrol. Pròximament l'edifici de Capitania serà reconvertit en Archiu i Biblioteca de l'Armada |
| − | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada | + | * Plages com la de Doniños, San Jorge, Santa Comba o Ponzos (cada vegada mes ocupada per estrangers aficionats al surf i al windsurf). |
* Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | * Entrada de la ria de Ferrol (zona de "Entre Castillos"). | ||
| − | + | ||
| + | =Festivitats d'interes= | ||
La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | La Semana Santa en Ferrol, està considerada des de [[1995]] com festa d'Interes Nacional. Està, junt en la de Vivero, en les dos úniques que gogen d'este distintiu en [[Galícia]]. | ||
| − | |||
| − | * [[ | + | =Personages ilustres= |
| + | |||
| + | * [[Concepció Arenal]] ([[1820]]-[[1893]]): llicenciada en Dret, escritora, periodista, poeta, novelista, autora dramàtica i de sarsuela. Va ser la primera dona en assistir a una universitat espanyola, en [[1841]], encara que al principi a soles com oyent i en indumentària masculina. | ||
* Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | * Victorià Sánchez Barcáiztegui ([[1826]]-[[1875]]): militar i marí. | ||
| − | * | + | * Pablo Iglesias ([[1850]]-[[1925]]): fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol ([[PSOE]]) i de la Unió General de Treballadors ([[UGT]]). |
| − | * | + | * José Canalejas ([[1854]]-[[1912]]): polític progressiste, va pertànyer al Partit Liberal, arribà a ser President del Consell de Ministres en [[1910]] i ministre de diferents carteres en sis ocasions. |
* Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | * Fernando Álvarez de Sotomayor (1875-1960): pintor i mestre de Belles Arts. | ||
| − | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura | + | * [[Francisco Franco]] (1892-1975): Possiblement la figura mes coneguda de Ferrol. Cap d'Estat que governà en [[Espanya]] després de la Guerra civil espanyola entre el [[1 d'abril]] de [[1939]] fins la seua mort el [[20 de novembre]] de [[1975]]. |
| − | * | + | * Ramón Franco ([[1896]]-[[1938]]): aviador, militar i polític. Formà part en el Vol del Plus Ultra. |
* Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | * Nicolás Franco ([[1891]]-[[1977]]): militar i polític. Va ser Procurador en Corts i Embaixador d'Espanya en [[Portugal]]. | ||
| − | * Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un | + | * Jaime Quintanilla ([[1898]]-[[1936]]): primer alcalde republicà de Ferrol, fusilat pels Nacionals un mes després de l'inici de la Guerra Civil. |
| − | * | + | * Gonzalo Torrente Ballester ([[1910]]-[[1999]]): escritor, periodista i mestre. Autor de “Los gozos y las sombras”, La saga/fuga de J. B.... U dels grans escritors espanyols del [[sigle XX]], va pertànyer a la [[Generació del 36]]. |
| − | * Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de | + | * Ricardo Carvalho Calero ([[1910]]-[[1990]]): el primer mestre de Llengua i Lliteratura gallega de la Universitat de [[Santiago de Compostela]]. |
* Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | * Camilo Alonso Vega ([[1889]]-[[1971]]): Ministre de la Governació entre [[1957]] i [[1969]]. | ||
| − | + | En Ferrol han naixcut posteriorment importants figueres de la lliteratura, com Lola Beccaria i Mercedes Castro, la musica, Carlos Jean i Jesús Ordovás, el cine, Mabel Rivera, Javier Gutiérrez Álvarez, Teté Delgado i Sonia Castelo, la televisio, Jesús Vàzquez, [[Paula Vàzquez]], Paloma Lago i María Patiño. Tambe del sindicalisme, Ignacio Fernández Toxo, actual Secretario General de Comisiones Obreras i l'historiografia, Santos Juliá. | |
| − | + | =Parroquies= | |
* Brión (Santa María) | * Brión (Santa María) | ||
| Llínea 75: | Llínea 77: | ||
* Serantes (San Salvador) | * Serantes (San Salvador) | ||
| − | |||
| − | + | =Ciutats germanes= | |
| − | |||
| − | |||
| − | = | + | * Lugo Bandera d'[[Espanya]] ([[2000]]) |
| + | * Mondoñedo Bandera d'Espanya ([[2004]]) | ||
| + | * Adelaida Bandera d'[[Australia]] ([[2008]]) | ||
| + | |||
| + | |||
| + | =Referencies= | ||
1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | 1. a b Celdrán Gomáriz, Pancracio (2004). Diccionario de topónimos españoles y sus gentilicios (5ª edición). Madrid: Espasa Calpe. p. 329. ISBN 978-84-670-3054-9. | ||
| Llínea 100: | Llínea 104: | ||
9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | 9. Lista Indicativa de Candidaturas Españolas | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Galícia]] | [[Categoria:Galícia]] | ||