Edició de «Festes de la Magdalena»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí. | Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un chicotet regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí. | ||
− | També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic | + | També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenrollarien la seua nova vida. |
Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló. | Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló. | ||
Llínea 27: | Llínea 27: | ||
=== Nova etapa === | === Nova etapa === | ||
− | Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra | + | Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribés]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], [[Manuel Vellón Bellido]], [[Carlos Múrria Arnau]], [[Antoni Pascual Felip]], [[Eduart Codina Armengot]], [[Luis Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la [[Junta Central de Festes]] i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació. |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Actes més importants == | == Actes més importants == | ||
Llínea 65: | Llínea 58: | ||
Dia gran de les festes de la Magdalena. | Dia gran de les festes de la Magdalena. | ||
==== Romeria de les canyes ==== | ==== Romeria de les canyes ==== | ||
− | A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per | + | A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]]. |
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració. | A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració. | ||
Llínea 91: | Llínea 84: | ||
=== Durant tota la semana === | === Durant tota la semana === | ||
− | Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants | + | Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents: |
*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]]. | *'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]]. | ||
*'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat. | *'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat. | ||
Llínea 104: | Llínea 97: | ||
=== Últim dissabte === | === Últim dissabte === | ||
− | *'''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, | + | *'''Ofrena de flors a la [[Mare de Deu del Lledó]] ''', patrona de la ciutat. Un dels actes més emotius de les festes, on els hòmens de la Gayata 1, realisen un tapís floral en les flors portades per la persones que s'acosten a la seua basílica. |
− | |||
− | |||
+ | === Últim dumenge: Magdalena ¡VITOL! === | ||
Dia final de les festes. | Dia final de les festes. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
==== Traca final ==== | ==== Traca final ==== | ||
− | + | Traca que recorre els principals carrers del centre de [[Castelló]]. Els més atrevits, corren davant d'ella. | |
− | + | ==== Magdalena ¡VITOL! ==== | |
− | + | En la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], les reines de les festes criden des del balcó de l'[[Ajuntament de Castelló|ajuntament]]: '''''Magdalena''''' i el públic respon des de baix: '''''Vítol!''''', donant per finalisat les festes d'eixe any i per començat les de l'any següent. | |
− | ==== Magdalena | ||
− | |||
− | En la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], les | ||
== Gayates == | == Gayates == | ||
− | La gayata és un monument | + | La gayata és un monument iluminat d'uns 6 metros d'altura, símbol de les festes. Recorda les canyes, gayatos i fanals que, segons la tradició, varen usar els castellonencs per a tantejar el terreny pantanós durant la baixada nocturna al pla de la ciutat. |
Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa: | Al mateix temps també se nomena gayata a cada un dels 19 sectors o barris en qué es dividix la ciutat de Castelló per a l'organisació de la festa: | ||
Llínea 146: | Llínea 130: | ||
* Gayata 19: '''La Cultural''' | * Gayata 19: '''La Cultural''' | ||
− | Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del | + | Durant les festes, cada sector exhibix, en una plaça del barri, la seua gayata. |
== Entitats senyeres == | == Entitats senyeres == | ||
Llínea 156: | Llínea 140: | ||
== Música i dansa == | == Música i dansa == | ||
− | La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Castelló|Banda | + | La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Música de Castelló|Banda de Música de Castelló]] i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com: |
* Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló | * Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló | ||
Llínea 183: | Llínea 167: | ||
== Cartell de festes == | == Cartell de festes == | ||
− | La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un | + | La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un plaç de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes. |
== Calendari == | == Calendari == | ||
Llínea 211: | Llínea 195: | ||
Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional. | Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional. | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | + | *[[Gayata]] | |
− | * [[Gayata]] | + | *[[Castelló de la Plana]] |
− | * [[Castelló de la Plana]] | + | *[[Bandera de Castelló de la Plana]] |
− | * [[Bandera de Castelló de la Plana]] | + | *[[Castell de Fadrell]] |
− | * [[Castell de Fadrell]] | + | *[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]] |
− | * [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena | + | *[[Grau de Castelló|El Grau]] |
− | + | *[[Grau de Castelló|Festes del Grau de Castelló]] | |
− | * [[Grau de Castelló|El Grau]] | ||
− | * [[Grau de Castelló|Festes del Grau de Castelló]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | * ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019). | + | * ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019). |
− | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | |||
* [http://www.fiestasmagdalena.es Les Festes de la Magdalena] Pàgina d'informació sobre les Festes de Castelló de la Plana. | * [http://www.fiestasmagdalena.es Les Festes de la Magdalena] Pàgina d'informació sobre les Festes de Castelló de la Plana. | ||
* [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana. | * [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana. | ||
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena. | * [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena. | ||
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press''] | * [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press''] | ||
− | |||
{{traduït de|es|La_Magdalena}} | {{traduït de|es|La_Magdalena}} | ||