22 555
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 11:
Llínea 35: − + + + + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + − + + Llínea 31:
Llínea 59: − + Llínea 52:
Llínea 80: − + − + − + − + Llínea 65:
Llínea 93: − + Llínea 75:
Llínea 103: − + Llínea 91:
Llínea 119: − + Llínea 98:
Llínea 126: − + Llínea 108:
Llínea 136: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 127:
Llínea 186: + + + + + + + + + + − + − + + + + + Llínea 139:
Llínea 212: + − + +
→Durant tota la semana
[[Image:Gayata.jpg|thumb|right|300px|<center>Gayata en les Festes de la Magdalena de [[Castelló de la Plana]].</center>]]
[[Image:Gayata.jpg|thumb|right|300px|<center>Gayata en les Festes de la Magdalena de [[Castelló de la Plana]].</center>]]
Les '''Festes de la Magdalena''' són les festes majors de [[Castelló de la Plana]]. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del tossal de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en l'any [[1251]].
Les '''Festes de la Magdalena''' són les festes majors de la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del [[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|tossal de la Magdalena]] fins al pla fèrtil litoral en l'any [[1251]].
Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer [[dissabte]] de la [[Quaresma]].
Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer [[dissabte]] de la [[Quaresma]].
== Història ==
Les Festes de la Magdalena narren el fet de la fundació de la ciutat de Castelló, per tant és necessari conéixer l'història de la ciutat i la llegenda que la rodeja per a poder comprendre correctament el sentit de la festa i el seu significat en la vida quotidiana de la vila.
=== Llegenda del trasllat ===
Conta la llegenda més popular que els habitants del [[Castell de Fadrell]] o Castell Vell varen dispondre la seua baixada oficial per a la vesprada del tercer dissabte de la Quaresma. Eixa nit devien traslladar-se a la recent alçada nova ciutat les dònes, els chiquets, les autoritats eclesiàstiques en el Crist Yacent llavors patró de la vila i les autoritats forals dels recent constituïts [[Jurat|Jurats]], deixant en el seu antic assentament a un menut regiment militar i a l'Alcait de la fortalea. El trasllat va prendre un caràcter festiu i com eren coneixedors de que seria llarc i fatigós, varen penjar farols dels seus gayatos per a allumenar-se davant la previsible nit que passarien al ras i varen nugar als chiquets en cordes del seu gayato per a que no es pergueren durant el camí.
També varen agarrar recaptes, especialment grans rollos, pans redons en un forat en el centre per a penjar-li'ls al voltant dels seus colls per a transportar-los més fàcilment. Els antics habitants es varen trobar en mitat de la nit en una forta tormenta, que els va obligar a arreplegar les canyes que es trobaven durant el camí per a sortejar els torrents d'aigua. Els pobladors varen passar la nit al ras en la zona de lo que ara seria l'ermita de Sant Roc de Canet. Al matí següent varen aplegar a la vila despuix de sortejar gràcies a les seues canyes el riu Sec que anava fortament carregat d'aigua despuix de les pluges de la nit, sent rebuts en una de les portes del recint amurallat pel lloctinent del Rei, que en una cerimònia religiosa varen batejar a la vila com "Castelló de la Plana" en honor del Castell del qual provenien i del lloc geogràfic on desenrollarien la seua nova vida.
Esta llegenda, actualment posada en dubte encara que mai desmentida en senyes històriques, explica l'orige de la "[[Gayata]]", de les canyes, de les "Chiquetes del Meneo" i del "Rollo" com a símbols de la festa i de la moderna ciutat de Castelló.
=== Història de les festes ===
En els anys i la pacificació de la zona, el Castell Vell fon abandonat, per lo que ya no es produïen les freqüents visites entre els dos núcleus de població. Aprofitant-se de les seues ruïnes, un flare eremita del propenc monasteri carmelità del [[Desert de les Palmes]] es va instalar i va iniciar el seu cult i dedicació en honor de [[Santa Maria Magdalena]]. La seua mort fon molt sentida per la població castellonenca, que va acodir en romeria per a celebrar la seua última despedida. Al regrés va començar a ploure fortament, lo que els va recordar a la llegenda del trasllat i varen decidir construir una ermita en honor de la santa i celebrar pregàries en els temps de sequia i necessitats, marcades per un fort sentit religiós en ple temps quaresmal. El posterior descobriment de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge de Lledó]] per [[Perot de Granyana]] i la construcció de numeroses ermites més propenques al núcleu de la vila varen fer decaure la devoció a la Magdalena, a la que solament es recorria en etapes de greus necessitats.
La nit del dia en el que se celebrava la pregària a la Magdalena s'acostumava a fer desfilar pels carrers de la Vila menudes "gayates" rudimentàries similars a les de la llegenda que representaven els diversos núcleus de població del terme alluntats de la ciutat amurallada. En el [[sigle XV]] es va construir una "gayata" de major porte i més monumental pagada pels jurats de la ciutat de [[Valéncia]] commemorant l'extensió dels furs d'eixa ciutat a Castelló, a la que popularment es va nomenar com "Gayata del Micalet de Valéncia".
Del [[sigle XVIII]] són els primers documents que parlen de la [[Romeria de les Canyes|romeria]] com un acte d'acció de gràcies i recort de la fundació de la ciutat, lo que dona a entendre que ya no es vea com un acte penitencial en el que demanar favors a Deu si no com un acte festiu i en una celebració més contínua en el temps. En l'any [[1836]], en plena [[Guerres carlistes|Primera Guerra Carlista]], l'objectiu de la Romeria fon l'[[Basílica del Lledó|ermitori del Lledó] i a l'any següent fon suspesa pel temor a la guerra. En l'any [[1865]], apareixen les ara conegudes com "gayates de mà", a les que s'afegien vidres de colors per a obtindre diferents tonalitats de llum. En l'any [[1914]] s'afigen a les "gayates" existents les conegudes com "gayates patrocinades" ya que varen ser pagades per entitats locals com el Círcul Mercantil, la Cambra agrícola, el Gremi de Sant Isidre, l'Ajuntament o el regiment militar en base en la ciutat. En [[1934]] les "gayates" varen ser substituïdes per atres monuments construïts per artistes locals.
=== Nova etapa ===
Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribés]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], Manuel Vellón Bellido, [[Carlos Múrria Arnau]], Antoni Pascual Felip, Eduart Codina Armengot, [[Luis Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la Junta Central de Festes i un programa de festes, transforman la festa conforme la coneixem hui en dia.
== Actes més importants ==
== Actes més importants ==
==== Pregó ====
==== Pregó ====
Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folklore]] de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada de 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:
Manifestació popular i etnològica on es resalta la [[mitologia]], [[història]], [[costums]] i [[folclor]] de la ciutat i província de [[Castelló]]. Comença a les '''16:00h''', recorre la part centre-nort de la ciutat, i té una duració aproximada d'unes 4 hores. En ell, es poden distinguir unes quantes parts:
*'''Capçalera''': la capçalera del Pregó està formada per la Policia Local, el carro de repartiment de programes i la ''Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló''.
*'''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''.
*'''Mitologia de Castelló''': repassa la mitologia popular castellonenca de mans de la ''Colla del Rei Barbut''.
*'''Història de Castelló''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[jueus]], i els [[pirates]].
*'''Història Fundacional''': repassa les diferents parts de l'història creible de la ciutat: els [[moros]], els [[cristians]], els [[judeus]] i els [[pirates]], protagonisada per les associacions ''Moros d'Alqueria'', ''Associació Cultural L'Aljama'', ''L'Host del Castell Vell'', ''Cavallers Templers de Castelló'' i la ''Germandat dels Cavallers de la Conquesta (sic)''. La ''Colla Bacalao'' s'encarrega del tema dels pirates i també intervenen el ''Centre Aragonés de Castelló'' i el grup folclòric ''Ecos de Aragón''.
*'''Pobles de la província''': part de la desfilada en qué participen la majoria dels pobles de la província.
*'''Pobles de la província''': la representació provincial forma també part de la desfilada en la qué participen la majoria dels pobles que componen les diferentes comarques de la província de Castelló.
*'''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folklore i els costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
*'''Ciutat i Terme de Castelló''': part dedicada a repassar el folclor i les costums de la ciutat; la [[Marjaleria de Castelló|marjaleria]], la Plana, la montanya i la ciutat. Una part dins d'esta secció correspon a les festes, sent els següents elements a eixir:
*'''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i el [[escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs.
*'''Piques de la ciutat''': llarcs pals coronats en clavells rojos i grocs i l'[[Escut de Castelló|escut de Castelló]]; acompanyats per una parella de castellonencs.
*'''Dames de les gayates''': trios de dames i ''donem'' de les gayates.
*'''Dames de les gayates''': les dames i castelloners de les diferents gayates en grupes a cavall junt a la Junta Gestora de Gayates.
*'''Estandarts de les gayates'''.
*'''Estandarts de les gayates''': tots els estandarts de les gayates agrupats.
*'''Bolquers de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la Mare de Deu en l'ofrena.
*'''Cistella de la Mare de Deu''': gran cistella de clavells rojos i grocs portada pels presidents de les gayates que estos regalen a la [[Mare de Deu del Lledó]] en l'ofrena.
*'''de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats en cavall, precedixen al pregoner.
*'''Clarins de la ciutat''': quatre músics que toquen la '''Marcha de la ciutat''' pujats a cavall, precedixen al pregoner.
*'''Pregó''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos creats per [[Bernat Artola]] per a este acte. Després de cantar-ho davant de la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
*'''Pregoner, prohoms i sequier''': l'element més important de la desfilada; el pregoner canta els versos del Pregó creats per [[Bernat Artola]] per ad este acte. Despuix de cantar-ho davant de l'alcalde en la tribuna d'autoritats es donen per començades les festes.
*'''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué munten les padrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reina de les festes.
*'''Carrossa en madrines, dames de la ciutat i reina''': dos carrosses unides portades per dos bous en qué monten les madrines de les gayates, les dames de la ciutat i les reines de les festes, major i infantil.
*'''Banda de música de Castelló''': que dòna per finalisat la desfilada.
*'''[[Banda Municipal de Castelló|Banda de música de Castelló]]''': que dona per finalisada la desfilada.
Al finalisar el Pregó, '''Enfarolà del Campanar''' que consistix a iluminar [[el Fadrí]] en elements pirotècnics.
Al finalisar el Pregó es celebra l'acte de l''''Enfarolà del Campanar''' que consistix en enllumenar [[El Fadrí|el Fadrí]] en elements pirotècnics.
=== Dumenge: Magdalena festa plena ===
=== Dumenge: Magdalena festa plena ===
A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].
A les '''08:00h''' s'inicia la [[Romeria de les Canyes|romeria]] des de la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], en una missa de romers que és celebra en la [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|Concatedral]]. Encara que el seu inici oficial és en la Plaça Major, molta gent li dona començament en la [[Plaça Maria Agustina (Castelló)|Plaça Mª Agustina]], lloc típic de reunió, i per on passa la comitiva principal des de la Plaça Major. Des d'este punt, la romeria recorre uns quants carrers de la part nort de la ciutat i ix, a través dels camins rurals, des de la Plaça del Primer Molí, direcció a Sant Roc de Canet cap a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]].
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'ermita de '''Sant Roc de Canet''', a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.
A mitan camí, una de les parades quasi obligatòria (com marca la tradició) és en l'[[Ermita de Sant Roc de Canet|ermita de '''Sant Roc de Canet''']], a on s'almorza, se menja la tradicional figa ([[Figa albardada|figa albardà]]) i se veu un dosset (vi, mistela o moscatell), i es resa una oració.
Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]], una [[mascletà]] i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.
Despuix d'una llarga caminada, s'arriba a l'[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|ermita de la Magdalena]], una [[mascletà]] i la missa solemne en l'ermita, i la degustació d'una monumental paella.
S'encenen totes les gayates al mateix temps perqué el públic puga admirar-les de prop.
S'encenen totes les gayates al mateix temps perqué el públic puga admirar-les de prop.
Tradicionalment es realisa en el [[Parc Ribalta (Castelló)|Parc Ribalta]], pero en l'any [[2009]], com a excepció i a causa d'unes obres, es realisa en l'[[Avinguda del Rei Jaume I (Castelló)|Avinguda del Rei Jaume I]].
Tradicionalment es realisa en el [[Parc Ribalta]], pero en l'any [[2009]], com a excepció i a causa d'unes obres, es realisa en l'[[Avinguda del Rei Jaume I (Castelló)|Avinguda del Rei Jaume I]].
=== Durant tota la semana ===
=== Durant tota la semana ===
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants son els següents:
*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Vaig moldre (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].
*'''[[Mascletà]] ''', a les '''14:00h''' en la [[Plaça del Primer Molí (Castelló)|Plaça del Primer Molí]].
*'''[[Pirotècnia#Castillos|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.
*'''[[Pirotècnia|Castells de fòcs]] ''', comencen entorn de les '''23:00h''', des de la zona del Pau Gumbau, al nordest de la ciutat.
*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''.
*'''[[Correguda de bous|Corregudes de bous]] '''. Durant la semana de les festes se solen celebrar actes de [[Tauromàquia|tauromàquia]].
*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]
*'''La ''Nit Màgica''''': Espectàcul de [[Correfoc|correfòcs]]
El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.
El [[dimarts]] a partir de les '''23:00h'''.
*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
*'''Hostal del vi''': Situat en l'Av. Blasco Ibáñez, part nordest de la ciutat.
*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
*'''Hostal de la tapa i la cervesa''': En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt en l'Av. Del Mar i ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].
*'''[[Concert|Concerts de música]] ''': En el recint de concerts, junt a l'Avinguda del Mar i ronda Est, grans actuacions de cantants d'àmbit nacional. De [[dilluns]] a [[dissabte]], entorn a la [[mijanit]].
=== Últim dissabte ===
=== Últim dissabte ===
Traca que recorre els principals carrers del centre de [[Castelló]]. Els més atrevits, corren davant d'ella.
Traca que recorre els principals carrers del centre de [[Castelló]]. Els més atrevits, corren davant d'ella.
==== Magdalena ¡VITOL! ====
==== Magdalena ¡VITOL! ====
En la [[Plaça Major (Castelló)|Plaça. Major]], les reines de les festes criden des del balcó del [[casa consistorial de Castelló de la Plana|ajuntament]]: '''''Magdalena''''' i el públic respon des de baix: '''''Vítol!''''', donant per finalisat les festes d'eixe any i per començat les de l'any següent.
En la [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], les reines de les festes criden des del balcó de l'[[Ajuntament de Castelló|ajuntament]]: '''''Magdalena''''' i el públic respon des de baix: '''''Vítol!''''', donant per finalisat les festes d'eixe any i per començat les de l'any següent.
== Gayates ==
== Gayates ==
* Gayata 9: '''L'Espartera'''
* Gayata 9: '''L'Espartera'''
* Gayata 10: '''El Toll'''
* Gayata 10: '''El Toll'''
* Gayata 11: '''Forn del Plà'''
* Gayata 11: '''Forn del Pla'''
* Gayata 12: '''El Grau'''
* Gayata 12: '''El Grau'''
* Gayata 13: '''Sensal'''
* Gayata 13: '''Sensal'''
* Gayata 16: '''Rafalafena'''
* Gayata 16: '''Rafalafena'''
* Gayata 17: '''Tir de Colom'''
* Gayata 17: '''Tir de Colom'''
* Gayata 18: '''Crémor'''
* Gayata 18: '''Crèmor'''
* Gayata 19: '''La Cultural'''
* Gayata 19: '''La Cultural'''
Les [[Colla|Colles]] són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.
Les [[Colla|Colles]] són grups de gent que es reunixen en un local fester per a conviure i participar en la festa durant la semana de festes, també realisen atres activitats durant l'any i algunes voltes desfilen en atres llocs representant a la ciutat de Castelló.
== Música i dansa ==
La música i les danses són fonamentals en la festa. Apart de la [[Banda Municipal de Música de Castelló|Banda de Música de Castelló]] i el Festival Internacional de Bandes de Música que s'organisa tots els anys, també intervenen els grups locals de música tradicional valenciana, dolçainers i tabaleters i grups de dances, com:
* Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
* Grup de Danses "El Forcat"
* Associació Cultural "Grup Ramell"
* Associació Folclòrica "El Millars"
* Escola de Dansa Castelló
* Associació d'Estudis Tradicionals "Grup Castelló"
== Junta Central de Festes ==
En l'arribada de la democràcia, a principis dels [[anys 80]] del [[sigle XX]], i l'arribada dels ajuntaments democràtics i davant l'exigència per part d'alguns sectors de les festes i pels propis festers d'una necessitat de renovació i modernisació de les Festes de la Magdalena i davant de l'Ajuntament de Castelló que no volia perdre la seua quota de poder en la festa, en l'any [[1986]] es celebrà el II Congrés Magdalener organisat per l'associació cultural ''Moros d'Alqueria'' per a crear una Junta Central de Festes que fon ratificada en una assamblea plenària de l'Ajuntament celebrada en febrer de l'any [[1988]]. Se creà una comissió gestora i se redactaren uns estatuts, se convocà una Assamblea de Festes a on s'aprovaren els estatuts de la Fundació Municipal de Festes i fon nomenat primer president de la primera Junta de Festes de Castelló per als anys [[1989]]-[[1990]]. Els festers organisarien les festes sense intromissions polítiques. S'introduïren nous actes en el programa de festes, alguns dels quals s'han convertit en referents de la festa i s'ha constatat la major participació dels colectius festers.
=== Presidents de la Junta ===
* Sebastián Pla (1989-1990)
* Luis Miguel Doménech Company (1990-1992)
* Sixto Barberà (1992-1995)
* Juan José Pérez Macián (1995-1997)
* Raúl Pascual (1997-2001)
* Pere Pau Montañés (2001-2003)
* Jesús López (2003-2015)
* Juanvi Bellido (2015-2018)
* Noelia Selma (2018-¿?)
== Cartell de festes ==
La Junta de Festes, tots els anys, organisa un concurs de cartells de Festes de la Magdalena, es publiquen unes bases i un plaç de presentació. La Junta elegix un dels cartells entre tots aquells que s'han presentat al concurs, el qual serà el cartell premiat i guanyador del concurs i que representarà a la ciutat de Castelló durant les festes.
== Calendari ==
== Calendari ==
* La Magdalena de 2024 comença el 2 de març.
* La Magdalena de 2024 comença el 2 de març.
* La Magdalena de 2025 comença el 22 de març.
* La Magdalena de 2025 comença el 22 de març.
* La Magdalena de 2026 comença el 7 de març.
* La Magdalena de 2027 comença el 27 de febrer.
* La Magdalena de 2028 comença el 18 de març.
* La Magdalena de 2029 comença el 3 de març.
== Festes d'Interés Turístic Internacional ==
Les Festes de la Magdalena foren declarades d'Interés Turístic Nacional en l'any [[1966]] i en [[2010]] foren declarades Festes d'Interés Turístic Internacional.
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Castelló de la Plana]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Bandera de Castelló de la Plana]]
*[[Castell de Fadrell]]
*[[Castell de Fadrell]]
*[[ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
*[[Ermita de la Magdalena (Castelló de la Plana)|Ermita de la Magdalena]]
*[[Grau de Castelló|El Grau]]
*[[Grau de Castelló|El Grau]]
*[[Festes del Grau de Castelló]]
*[[Grau de Castelló|Festes del Grau de Castelló]]
== Referències ==
* ''Fiestas hechas por los festeros''. Sixto Barberà. Especial Magdalena 2019. Periòdic ''Mediterráneo'' (Divendres, 22 de març de 2019).
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana.
* [http://www.comunitatvalenciana.com/descargas/magdalena_va.pdf Magdalena.Pdf] Fullet sobre la Magdalena de la web oficial de turisme de la Comunitat Valenciana.
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena.
* [http://www.sequiol.es/calc.htm Calculadora de la Magdalena] calcula en quines dates se celebraran les festes de la Magdalena.
* [https://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-fiestas-magdalena-declaradas-interes-turistico-internacional-20100312132212.html Fiestas de la Magdalena, declaradas de interés turístico internacional - ''Europa Press'']
{{traduït de|es|La_Magdalena}}
{{traduït de|es|La_Magdalena}}
[[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]]
[[Categoria:Festes de Castelló|Magdalena]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Castelló de la Plana]]
[[Categoria:Festes d'interés turístic nacional (Espanya)]]
[[Categoria:Festes d'interés turístic internacional]]
[[Categoria:Desfilades i marches]]
[[Categoria:Desfilades i marches]]
[[Categoria:Música]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Festes de la Comunitat Valenciana]]