Edició de «Fonema»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en | + | El '''fonema''' (del [[grec]] φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del [[so]], és dir, la realisació ideal d'un so sense tindre en conter com es pronuncia realment en un context concret. Cada llengua té un número finit de fonemes, que actuen com a unitats mínimes per a distinguir significats entre paraules. Aixina en [[català]] la S sorda /s/ i sonora /z/ són fonemes, ya que distinguixen per eixemple les paraules rosa (flor) i rossa (de cabells clars), mentres que en [[castellà]] esta distinció és una simple variant i no un fonema. Els fonemes es poden transcriure amprant l'[[alfabet fonètic internacional]] (API -per les seues sigles en [[anglès]]-), i constituïxen l'objecte d'estudi principal de la [[fonètica]], una de les branques de la [[filologia]]. |
| − | Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en | + | Els fonemes no són sons en entitat física, sino abstraccions mentals o abstraccions formals dels sons de la parla. En este sentit, un fonema pot ser representat per una família o [[classe d'equivalència]] de sons (tècnicament nomenats [[Fon|fons]]), que els parlants associen a un so específic durant la producció o la percepció de la [[parla]]. Aixina per eixemple en català el fonema /d/ [+obstruent, +alveolar, +sonor] pot ser articulat com oclusiva [d] a principi de paraula o despuix de nassal o pausa llarga, pero és pronunciat com una consonant aproximant [δ] entre vocals o entre vocal i líquida, aixina /dada/ es pronuncia [daδa] a on el primer i tercer so diferixen en el grau d'obstrucció encara que són similars en una série de trets, els propis del fonema. |
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] | ||