22 708
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' (Madrit, 17 de giner de 1942 - 22 de febrer de 2018), fon un humoriste gràfic...»
'''Antonio Fraguas de Pablo''', més conegut com '''Forges''' ([[Madrit]], [[17 de giner]] de [[1942]] - [[22 de febrer]] de [[2018]]), fon un humoriste gràfic espanyol. El seu nom artístic consistix en la traducció al català del seu llinage «Fraguas» ya que sa mare fon catalana.
== Biografia ==
De pare gallec, l'escritor i periodiste Antonio Fraguas Saavedra, i mare catalana, María Ascensió de Pablo López, fon batejat en el nom de Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo, i passà la seua infància en una àmplia família en la que fon el segon de nou germans: María, Enrique, Berta, Isabel, María José, Rafael, José María i Paloma.
Forges fon un mal estudiant pero un gran llector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre ''Guillermo el Trabucat'' (Guillermo Brown). Cursà els seus estudis en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit els seus primers anys escolars, i els primers cursos de bachillerat en els Sagrats Cors.
En [[1956]] als seus catorze anys comença a treballar com a tècnic de telecine en [[Televisió Espanyola]] (TVE) i com mesclador d'image des de [[1962]]. Abandonà la plantilla de TVE sent Coordinador d'Estudi en [[1973]] per a dedicar-se professionalment a l'humor gràfic. Havia publicat el seu primer dibuix en l'any [[1964]] en el diari ''[[Pueblo]]'', de la mà de [[Jesús Hermida]], i despuix passà a ''Informaciones''. Jesús de la Serna li va encomanar el succeït editorial. Feu el [[Servici militar|servici militar]] com furrier d'artilleria, i es casà en Pilar Garrido Cendoya i tingueren tres filles i un fill; en [[1970]] comença a colaborar en ''Diez Minutos'' i treballa en les revistes d'humor ''Hermano Lobo'', ''Por favor'' i ''El Jueves'', i en els semanaris ''Sábado Gráfico'', ''Interviú'', ''Lecturas'', etc. Des de [[1981]] publicava el succeït editorial en ''Diario 16'' i posteriorment en ''[[El Mundo]]'', pero va deixar este periòdic despuix d'haver segut un dels seus sèt fundadors, i en [[1995]] passà a firmar el succeït editorial del diari ''[[El País]]''.
En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor.
Dirigí dos películas (''País S.A.'', [[1975]], i ''El bengador Gusticiero y su pastelera madre'', [[1977]]) i quatre séries d'humor en televisió, ''El Muliñandupelicascarabajo'' ([[1968]]), ''Nosotros'' ([[1969]]) i ''24 horas aquí'' ([[1976]]), en [[TVE]]; i ''Deforme semanal'' ([[1991]]), en [[Telemadrid]] junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com ''Protagonistas'' de [[Luis del Olmo]] i ''La Ventana'' de [[Javier Sardá]] i [[Gemma Nierga]], abans del seu falliment intervenia en ''No es un día cualquiera'', de [[RNE]], en [[Pepa Fernández]]. En [[2014]] presentà i dirigí el programa de televisió ''Pecadores impequeibols'' en La 2 de TVE.
Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un càncer de pàncrees.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Forges Forges en Wikipedia]
== Biografia ==
De pare gallec, l'escritor i periodiste Antonio Fraguas Saavedra, i mare catalana, María Ascensió de Pablo López, fon batejat en el nom de Rafael Antonio Benito Fraguas de Pablo, i passà la seua infància en una àmplia família en la que fon el segon de nou germans: María, Enrique, Berta, Isabel, María José, Rafael, José María i Paloma.
Forges fon un mal estudiant pero un gran llector de Richmal Crompton i els seus llibres sobre ''Guillermo el Trabucat'' (Guillermo Brown). Cursà els seus estudis en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit els seus primers anys escolars, i els primers cursos de bachillerat en els Sagrats Cors.
En [[1956]] als seus catorze anys comença a treballar com a tècnic de telecine en [[Televisió Espanyola]] (TVE) i com mesclador d'image des de [[1962]]. Abandonà la plantilla de TVE sent Coordinador d'Estudi en [[1973]] per a dedicar-se professionalment a l'humor gràfic. Havia publicat el seu primer dibuix en l'any [[1964]] en el diari ''[[Pueblo]]'', de la mà de [[Jesús Hermida]], i despuix passà a ''Informaciones''. Jesús de la Serna li va encomanar el succeït editorial. Feu el [[Servici militar|servici militar]] com furrier d'artilleria, i es casà en Pilar Garrido Cendoya i tingueren tres filles i un fill; en [[1970]] comença a colaborar en ''Diez Minutos'' i treballa en les revistes d'humor ''Hermano Lobo'', ''Por favor'' i ''El Jueves'', i en els semanaris ''Sábado Gráfico'', ''Interviú'', ''Lecturas'', etc. Des de [[1981]] publicava el succeït editorial en ''Diario 16'' i posteriorment en ''[[El Mundo]]'', pero va deixar este periòdic despuix d'haver segut un dels seus sèt fundadors, i en [[1995]] passà a firmar el succeït editorial del diari ''[[El País]]''.
En l'any [[1992]] aparegué la seua novela ''Doce de Babilonia''. Forges es revelava com un noveliste prou sòlit i ordenat, encara que potser pecant d'excessiva dependència de l'humor gràfic en el plantejament "gamberro" de les seues traces humorístiques. Ambientada en una imaginària [[Babilonia]], narra les vicissituts d'un grup de sabis, els dotze "Akadémikos", als qui perseguix el Sum Sacerdot de la ciutat, Okrom, per l'odi que este subjecte té a qualsevol alvanç tècnic, cultural o científic. La protecció que el rei Nabucodonosor els dispensa no és suficient per a lliurar-los de la persecució. Ideològicament molt simple en els seus plantejaments, incorre voluntàriament en l'anacronisme a fi de presentar l'història com una eterna lluita entre l'Odi i l'Amor, el Terror i l'Humor.
Dirigí dos películas (''País S.A.'', [[1975]], i ''El bengador Gusticiero y su pastelera madre'', [[1977]]) i quatre séries d'humor en televisió, ''El Muliñandupelicascarabajo'' ([[1968]]), ''Nosotros'' ([[1969]]) i ''24 horas aquí'' ([[1976]]), en [[TVE]]; i ''Deforme semanal'' ([[1991]]), en [[Telemadrid]] junt al seu germà José María. En ràdio participà en programes com ''Protagonistas'' de [[Luis del Olmo]] i ''La Ventana'' de [[Javier Sardá]] i [[Gemma Nierga]], abans del seu falliment intervenia en ''No es un día cualquiera'', de [[RNE]], en [[Pepa Fernández]]. En [[2014]] presentà i dirigí el programa de televisió ''Pecadores impequeibols'' en La 2 de TVE.
Forges fallí el 22 de febrer de [[2018]] als setantasis anys d'edat en l'hospital Fundació Jiménez Díaz de Madrit, a causa d'un càncer de pàncrees.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Forges Forges en Wikipedia]