Formoso
Formoso. (* Ostia, (¿?) – Roma, 4 d'abril de 896). Papa de la Iglèsia catòlica de 891 a 896.
Consagrat bisbe de Porto en 864 pel Papa Nicolás I actuà com legat pontifici en Bulgaria (866) ya que el príncep d'aquell pais solicità al Papa que l'enviara com arquebisbe, pero Nicolás I cridà a Formoso de Bulgaria, enviant-lo a Constantinopla en motiu del cisma. Com fon legat en França (869 i 872) a on fon l'encarregat de convéncer a Carlos II el Calp de que acceptara la corona imperial.
En 877, després d'apoyar coronar rey d'Italia a Arnulfo, s'enfrentà al entonces Papa Juan VIII que apoyava a Carlos II el Calp, lo que li serví de ser expulsat de sa diòcesis y l'excomunió. Excomunió que seria alçà, en 883, al accedir al papat Marino I, sent restituit en sa seu de Porto, dignitat que ocupava al ser elegit Papa.
És possible que Formoso haguera criticat en algun sentit l'actitut política de Juan VIII. Lo cert és que l'amistad de Formoso ab atres elements llevantiscos de Roma fon causa de sa ruina. Els partidaris de la facció teutènica, entre els cuals nostre bisbe era dels més conspicus, crearen grans disturbis i foren condenats. Formoso fogí de Roma, aumentant en això les sospites que d'ell se tenien. Fon acusat inclus d'haver codiciat el soli apostòlic, i Juan VIII llançà l'excomunió contra l'adversari a sa politica francesa i le deponguè. Contra Formoso se multiplicaren les acusacions, pero no falta historiador que vega en este procés polític molts punts oscurs i procura la defensa de Formoso.
Durant son pontificat, el 30 d'abril de 892, presionat pel emperador Guido de Spoleto, se va vore forçat a coronar com emperador i successor al fill d'este, Lamberto de Spoleto.
A la mort de Guido en 894, Lamberto se convertix en el nou emperador sent coronat en Ravena al temps que Formoso comença a acostar-se al rei alemà Arnulfo a qui convenç per a que avançe sobre Roma y allibere el regne d'Itàlia de la família Spoleto.
Arnulfo atravessa els Alps y assalta Roma en febrer de 896, expulsa a Lamberto y és nomenat nou emperador per Formoso en l'atri de la Basílica de San Pedro. Poc després, el 4 d'abril de 896, el papa Formoso mor.
El biògraf Nicolàs I lo diu com "bisbe de gran santitat i exemplars costums"; fins el malaïdor escritor Liuprando de Cremona elogia sa pietat i sa ciència de les coses divines, i lo mateix fan atres cronistes.
Formoso també se preocupà de l'embelliment de la Basílica de San Pere ab alguns mosaics que duraren fins la demolició que manà fer Paulo V de la part inferior d'aquell edifici. Durant son pontificat manà també executar en una chicoteta iglèsia pròxima al temple de Claudi una pintura que representava a Crist entre els sants Pedro i Pablo, Lorenzo e Hipòlit, als peus dels cuals se veia, en un costat un príncep barbar, i en l'atre a Formoso. Aquell presonage probablement representava a Bogoris, rei de Bulgària, i era un recort de la misió feta pel papa en aquelles regions. En la pintura decoberta en 1869, hui desapareguda, ya no se podia distinguir la figura, pero sí el nom de Formoso.
El sínodo del cadàver
El mateix any de la mort de Formoso, puja al tró pontifici Esteban VI en el apoyo de Lamberto de Spoleto, qui ha tornat a pendre el control de Roma després de caure malalt Arnulfo i vore's obligat a abandonar Itàlia. Lamberto, junt a sa mare Agiltrude, impulsa la realisació d'un juï contra el Papa que no apoyà a la família Spoleto en les seues reivindicacions polítiques durant son papat.
Esteban VI mana, nou mesos després de la mort de Formoso, exhumar son cadàver i sometre-lo a juï en un concili que reuní a tal fí i que ha pasat a la història com el “Concili cadavèric”, “Sínodo del terror” o "Sínodo del cadàver".
En dit concili, celebrat baix la presidència d'Esteban VI en la Basílica Constantiniana se procedí a revestir el cadàver de Formoso dels ornaments papals i se li sentà en un tró per a que ascoltara les acusacions. La principal de les cuals fon que sent bisbe d'una diòcesis, la de Porto, l'havia deixat per a ocupar com papa la diòcesis de Roma.
Trobat culpable se declarà invàlida sa elecció com Papa i s'anularen tots els actes y ordenacions de son papat. A continuació se despojà el cadàver de les seues vestidures, se li arrancaren de la mà els tres dits en els que impartia les bendicions papals i fon arrojat al riu Tíber. A Formoso se li acusà perque mentres el juge que residia la sentència, que era el Papa Esteban, gritava iracunt i llançava insults contra el fètit cadàver, este no feia res per a defendre's sino que sabiamene se quedava callat escoltant sa sentència.
Els restos de Formoso no se recuperàren fins el pontificat de Teodoro II (el cual a soles durà 20 dies, encà que la rehabilitació de Formoso s'havia iniciat ab el Papa Romà) qui els restituí a la Basílica de San Pedro. El Papa Juan IX convocà dos concilis, ú en Ravena i atre en Roma, en els cuals se promulga que tota prova futura sobre una persona morta fóra prohibida. El Papa Sergi III al accedir al tró en el 904 anula tant els concilis convocats per Juan IX i Teodoro II. En 1464 el cardenal Pietro Barbo després de ser elegit Papa és disuadit de portar el nom de Formoso II per a portar el de Pablo II.