Llínea 28: |
Llínea 28: |
| | notes a peu = | | | notes a peu = |
| }} | | }} |
− | '''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teolec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents: | + | '''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teòlec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul, en el prolec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “[[Valeri Màxim]]” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents: |
| | | |
| “…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”. | | “…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”. |
| | | |
− | En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne. | + | En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne. |
| | | |
| Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador. | | Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador. |
Llínea 56: |
Llínea 56: |
| | | |
| ===Traduccions=== | | ===Traduccions=== |
− | *''Valerio Maximo'' | + | * ''Valerio Maximo'' |
| * ''De providentia'' | | * ''De providentia'' |
| * ''Pater Noster'' | | * ''Pater Noster'' |
Llínea 68: |
Llínea 68: |
| | | |
| ==Valeri Màxim == | | ==Valeri Màxim == |
− | Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
| |
| | | |
− | En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana. | + | Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “[[Valeri Màxim]]". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà. |
| + | |
| + | En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la [[llengua valenciana]]. |
| | | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| + | *[[Valeri Màxim]] |
| *[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | | *[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] |
| *[[Ruta dels Clàssics]] | | *[[Ruta dels Clàssics]] |
| + | |
| + | == Cites == |
| + | |
| + | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}} |
| | | |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |