22 724
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 28:
Llínea 28: − + − − − − − + Llínea 53:
Llínea 49: − + Llínea 60:
Llínea 56: − + Llínea 72:
Llínea 68: − Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “ Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “Valeri Màxim". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà. − + + + + + + + + Llínea 84:
Llínea 86: − +
→Valeri Màxim
| notes a peu =
| notes a peu =
}}
}}
'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teòlec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discípul, en el prolec de l'any [[1395]] de la seua traducció del “[[Valeri Màxim]]” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:
'''Fra Antoni Canals''' ([[Valéncia]], [[1352]]-[[1419]]), encara que es creu que va nàixer en [[Canals]] (Valéncia), teolec i frare dominic com [[Sant Vicent Ferrer]], del que fon discipul, en el prolec de [[1395]] de la seua traducció del “Valeri Màxim” aclarix que realisa una traducció de l'obra a la [[llengua valenciana]], sabent que atres ya la han fet en [[llengua catalana]], lo que ya de per si és un testimoni indiscutible de que ya en aquell temps el valencià i el catala eren considerades dos llengües diferents:
“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
“…perque yo, a manament del vostra senyoria, ell tret de lati, en NOSTRA VULGADA LENGA MATERNA VALENCIANA axi com he pogut, jatssessia que altres l’agen tret en LENGA CATHALANA…”.
En [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
En l'any [[1395]] substituí a [[Sant Vicent Ferrer]] en la càtedra de Teologia de la [[Catedral]] de [[Valéncia]]. Anys més tart eixercí en càrrec de lloctinent de l'inquisidor del regne.
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.
Ademés de la seua inquietut per l'escritura va tindre molta fama com orador.
La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.
La mayor part de l'obra de Canals té com a finalitat el seu apostolat, si be no se conserva cap dels seus sermons. El seu caràcter humaniste li fa buscar “raons naturals” que s'avinguen en la doctrina cristiana. Mostra d'allò és que traduïra, De Providentia, de Séneca, i pel pròlec sabem que la qüestió fon plantejada pel rei.
{{cita|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà així ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}
{{cita|“Car lo senyor rei que ara és, una vegada m’entrelligassà aixina ab una qüestió que em féu del temps de la mort de Jesucrist.”}}
===Originals===
===Originals===
===Traduccions===
===Traduccions===
*''Valerio Maximo''
* ''Valerio Maximo''
* ''De providentia''
* ''De providentia''
* ''Pater Noster''
* ''Pater Noster''
==Valeri Màxim ==
==Valeri Màxim ==
En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la llengua valenciana.
Se tracta d'una obra de tall humaniste d'Antoni Canals, “Dictorum factorum memorabilium de Valeri Màxim”. Esta traducció és coneguda en el nom de, “[[Valeri Màxim]]". La finalitat d'esta obra era de caràcter moralisador i el seu tall humanístic fa nàixer en ell el seu entusiasme per l'antic món romà.
En el pròlec diferència el [[valencià]] del [[català]]: ''"tret de latí en nostra vulgada lenga materna valenciana, aixi breu com he pogut, jatssessia que altres l'hagen tret en llengua cathalana".'' Esta cita fon un abans i un despuix en l'evolució de la [[llengua valenciana]].
== Vore també ==
== Vore també ==
*[[Valeri Màxim]]
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
*[[Ruta dels Clàssics]]
== Cites ==
{{Cita|No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre [[Francesc Eiximenis|Eiximenis]] les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'associacio [[Cardona Vives]] de Castello}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Lliteratura Valenciana]]
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]
[[Categoria:Religiosos valencians]]