Edició de «Francesc (Papa)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys. | Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys. | ||
| − | La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, | + | La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, e dial [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||