Edició de «Francesc Almela i Vives»

{{Biografia|
| nom = Francesc Almela i Vives
| image = [[Archiu:Almela i Vives.jpg|200px]]
| peu = 
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] 
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1903]]  
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = [[24 de setembre]] de [[1967]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] 
}}
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1903]] - † [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].

Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.

== Biografia ==

Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare. 

En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques. 

En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]). 

S'inicià en la poesia i escrigué la seua primera obra titulada ''L'espill a trossos'', pero pronte s'interessà també per l'història de la ciutat i del [[Regne de Valéncia]] fent un estudi detallat sobre la [[Catedral de Valéncia]].

Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (''librería de lance'') en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar. 

Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en [[llengua valenciana]] i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí ''La Vita Nuova'' de Dante. 

Participà en aquells anys ([[1927]] a [[1936]]) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: ''Nostra novela'', ''Valencia atracción'' o ''Bona gent''. Quan naixqué la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] la veu d'Almela i Vives ya era ''La veu del temps''.

Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia. 

El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''. 

El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].

En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''. 

En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].

Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.

En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials. 

L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].

== Obra ==
[[Archiu:Lvalrei.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]

Algunes de les obres d'Almela i Vives: 

=== Poesia ===

* 1928 ''L'espill a trossos''
* 1933 ''Joujou''
* 1948 ''La llum tremolosa''
* 1950 ''La columna i les roses''
* 1955 ''Les taronges amargues''

=== Novela ===

* 1930 ''Novela d'una novela'', Valéncia
* 1935 ''La dama y el paladín'', Buenos Aires

=== Teatre ===

* 1931 ''L'Antigor'', Teatre Alkázar de Valéncia, traduïda al castellà i estrenada posteriorment en Madrit
* 1932 ''Lo que no ha segut'', Valéncia
* 1932 ''Lenin. Escenes de la revolució russa'', junt a Josep Bolea, Valéncia. Traduïda al castellà i estrenada a Madrit l'any 1936
* 1934 ''La muller... enganya al marit'', Valéncia
* 1954 ''La rondalla de l'estudiant'', Valéncia

=== Investigació ===

* 1927 ''Sant Vicent Ferrer'', Barcelona
* 1927 ''La catedral de Valéncia''
* 1929 ''Pomell de bibliòfils valencians'', editat per la [[Societat Castellonenca de Cultura]]
* 1928 ''Edició de Spill o Llibre de les dones'' de [[Jaume Roig]] en la colecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
* 1930 ''The "barracas" (cottages) of Valencia''
* 1933 ''Vocabulario de la cerámica de Manises''
* 1934 ''La literatura valenciana''
* 1935 ''La Lonja de Valencia''
* 1936 ''Joan Lluís Vives'', Barcelona
* 1936 ''Teodor Llorente'', editat per l'Ajuntament de València en motiu del centenari del naiximent de Llorente
* 1942 ''Lucrecia Borja y su familia''
* 1945 ''El bibliógrafo Justo Pastor Fuster'', editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
* 1948 ''El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI''
* 1949 ''La bibliografía en España'', Valéncia
* 1951 ''La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX''
* 1953 ''Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia''
* 1955 ''Panorama històric de la literatura valenciana''
* 1956 ''El Escudo de Valencia''
* 1957 ''"Corregudes de joies". El deporte típico valenciano''
* 1958 ''El duc de Calàbria i la seua cort''
* 1965 ''Valencia y su Reino''

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Almela_i_Vives Almela i Vives en Wikipedia]
* [http://dbe.rah.es/biografias/6585/francesc-almela-i-vives Biografia de Francesc Almela i Vives - Real Acadèmia de l'Història]
* [http://www.ateneovalencia.es/francisco-almela-i-vives-deslumbro-como-periodista-y-cronista-de-valencia/ Francisco Almela i Vives deslumbró como periodista y cronista de Valencia - Ateneu Mercantil de Valéncia]
* [http://datos.bne.es/persona/XX822305.html Llibres d'Almela i Vives en la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE)]

[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Historiadors]]
[[Categoria:Historiadors valencians]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors valencians]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes valencians]]
[[Categoria:Sigle XX]]