107 008
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
mLlínea 5:
Llínea 5: − + − + Llínea 18:
Llínea 18: − + Llínea 32:
Llínea 32: − + Llínea 38:
Llínea 38: − + − L'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials. +
sense resum d'edició
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Historiador i escritor.
| ocupació = Historiador i escritor.
| data_naix = 9 de novembre de [[1901]]
| data_naix = [[9 de novembre]] de [[1901]]
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Vinaròs]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]]
| data_mort = 24 de setembre de [[1967]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[1901]] - [[Valéncia]], 24 de setembre de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], [[9 de novembre]] de [[1901]] - [[Valéncia]], [[24 de setembre]] de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.
Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del [[Baix Maestrat]]. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.
En [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en [[1924]] en Ciències Històriques.
En l'any [[1918]] començà a escriure per al diari ''La Correspondencia de Valencia'' quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En [[1920]] ingresà en l'[[Universitat de Valéncia]] per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en l'any [[1924]] en Ciències Històriques.
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]).
En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any [[1927]] es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc ([[1929]]) i María Josefa ([[1933]]).
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.
Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.
El 27 de novembre de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.
El [[27 de novembre]] de [[1931]] estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada ''L'antigor''.
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Belles Arts de Sant Carles]], del [[Centre de Cultura Valenciana]], fon "Honorable escritor" de [[Lo Rat Penat]] i de la [[RAE]].
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.
En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic ''[[Levante-EMV|Levante]]'' quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement ''Valencia''.
En els anys 50 del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].
En els [[anys 50]] del [[sigle XX]] guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any [[1952]].
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.
Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.
En l'any [[1997]] es va incorporar a la [[Biblioteca Valenciana]] la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].
L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada ''Valencia y su Reino'' (Valéncia, [[1965]]), una gran obra que ha segut reeditada per l'[[Ajuntament de Valéncia]] en l'any [[2004]].