Canvis

'''Francesc Bosch i Morata''' ([[Xàtiva]], [[1901]]-Mexicali-[[Mèxic]], [[1950]]). Fon mestre, mege i polític.

'''Francesc Bosch i Morata''' ([[Xàtiva]], [[1901]]-Mexicali-[[Mèxic]], [[1950]]). Fon mestre, mege i polític.

En la política,  arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat (1936) i posteriorment de Cultura (1937) en el Comité Eixecutiu  Popular de Valencia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]],  resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]](fundada entre atres per ell en 1930) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]](fundat en 1931, i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué  l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent

En la política,  arribà a ostentar els càrrecs de Conseller de Sanitat ([[1936]]) i posteriorment de Cultura ([[1937]]) en el Comité Eixecutiu  Popular de Valéncia, sent militant del [[Partit Valencianista d'Esquerra]],  resultant d'una evolució de l'[[Agrupació Valencianista Republicana]](fundada entre atres per ell en [[1930]]) que promogué l'unió de l'esquerra baix eixes sigles. AVR inicià una campanya pro-estatut d'autonomia sense èxit. Bosch Morata va ser president també del [[Centre d'Actuacio Valencianista]](fundat en [[1931]], i en el que també fon president [[Joaquim Reig]],) una entitat cívic-cultural que no tingué  l'èxit que esperaven els seus membres degut a l'intent d'amparar tot el valencianisme i a una  excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).

d'amparar tot el valencianisme i a una  excessiva vinculació en el catalanisme de la Lliga Catalana).

Colaborà en el diari [[El Mercantil Valenciano]], les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les [[Bases  d'Ortografia Valenciana de 1932]] per AVR.

Colaborà en el diari [[El Mercantil Valenciano]], les revistes "El Camí" i "La Republica de les Lletres" i fon signatari de les [[Bases  d'Ortografia Valenciana de 1932]] per AVR.

Bosch Morata es considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages mes destacats del valencianisme d'esquerres de l'època; descolla especialment la seua labor com a Conseller de Cultura (nomenat  el  7  de  giner  de  1937) en  el  Consell  Provincial de Valéncia (organisme  que  venia  a  substituir  a  l'antiga [[Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació  de l'[[Institut d'Estudis Valencians]], institució fundada el 9 de febrer de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.

Bosch Morata es considerat un admirador de [[Constantí Llombart]] i un dels personages més destacats del valencianisme d'esquerres de l'època; descolla especialment la seua labor com a Conseller de Cultura (nomenat  el  [[7  de  giner]] de  1937) en  el  Consell  Provincial de Valéncia (organisme  que  venia  a  substituir  a  l'antiga [[Diputació]]). Durant el govern republicà eixa ampla tasca cultural es manifestà en la promoció, des del seu càrrec, de la [[llengua valenciana]] per mig de cursos, i per a la que solicità la cooficialitat, en la creacio de premis lliteraris i musicals i sobre tot per ser el responsable directe de la creació  de l'[[Institut d'Estudis Valencians]], institució fundada el [[9 de febrer]] de 1937 "per a facilitar i orientar la nostra clara renaixença". Dins del IEV s'integraven la Biblioteca del PV i del Museu de Prehistòria.

El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faràn que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.

El fet de que fora cessat i el procés de la guerra faran que el proyecte del IEV no quallara i que l'aparell de l'Estat, traslladat a Valéncia, fora tot un impediment per al desenroll del valencianisme en general.

Alvançada la guerra, en [[1938]], Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la  

Alvançada la guerra, en [[1938]], Bosch Morata es movilisat com a mege i arriba a participar en la Batalla de l’Ebre, en la qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en [[Barcelona]]. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a [[França]] a on va estar  en diferents camps  de  refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Més tart, ocupada França pels alemans, ixqué via [[Orà]] cap a l'exili a [[Mèxic]], establint-se en l'estat de Mexicali (la California mexicana), a on eixerciria la medicina i més tart moriria a  conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el [[cementeri general de Valéncia]] ciutat.  

qual fon ferit greument, havent de ser hospitalisat en Barcelona. Ya recuperat, i des d'esta ciutat fugiria cap a França a on va estar  en diferents camps  de  refugiats (Argelers i Aude) separant-se de la seua família. Mes tart, ocupada França pels alemans, ixqué via Orà cap a l'exili a Mèxic, establint-se en l'estat de Mexicali (la California mexicana), a on eixerciria la medicina i mes tart moriria a  conseqüencia de les seqüeles de les ferides de la guerra. Les seues despulles reposen actualment en el [[cementeri general de Valencia]] ciutat.  

Font: http://www.rogleconstantillombart.com/TOTS%20ELS%20DIES%209/Tots%20els%20dies%209%20-%208.%20Francesc%20Bosch%20i%20Morata.pdf

Font: http://www.rogleconstantillombart.com/TOTS%20ELS%20DIES%209/Tots%20els%20dies%209%20-%208.%20Francesc%20Bosch%20i%20Morata.pdf