Diferència entre les revisions de "Francisco Camps"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 26: Llínea 26:
 
En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].
 
En l'any [[1999]] fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de [[José María Aznar]]. En les [[eleccions generals espanyoles de 2000|eleccions de 2000]] fon triat diputat del [[Congrés dels Diputats|Congres]] i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any [[2002]], tornà a la [[Comunitat Valenciana]] com [[delegat del Govern d'Espanya]]. El [[9 de juliol]] de [[2002]], [[Eduardo Zaplana]] abandonà la presidència de la [[Generalitat Valenciana]] per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a [[José Luis Olivas Martínez]], i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de [[2003]], Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de [[president de la Generalitat Valenciana]].
  
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de [[Francisco Camps]] i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).
+
Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any [[2004]] fon triat president del [[PPCV]]. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i [[Eduardo Zaplana]] s'han reduït considerablement, al punt que el president del [[Partit Popular]], [[Mariano Rajoy]], hagué d'intervindre (febrer de l'any [[2007]]).
  
En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], [[Francisco Camps]], com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].
+
En l'any [[2006]], Camps reformà dos aspectes de l'[[ Estatut d'Autonomia Valencià]] de [[1982]]. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El [[27 de maig]] de [[2007]], Francisco Camps, com a candidat del [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]], tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del [[PSPV-PSOE]] i els 7 de [[Compromís pel País Valencià]].
  
 
A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.
 
A principis de l'any [[2009]], el juge [[Baltasar Garzón]] estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la [[Fiscalia Anticorrupció]],<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/fiscalia/implica/presidente/valenciano/Francisco/Camps/trama/corrupta/elpepiesp/20090219elpepinac_17/Tes La fiscalia implica el president [[valencià]], '''Francisco Camps''', en la trama corrupta], ''[[El País]] '', 19 de febrer del [[2009]].</ref> podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de [[corrupció]] del [[Cas Gürtel]]. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del [[Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=592796&idseccio_PK=1008 Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia], ''[[El Periòdic de Catalunya]] '', 6 de març del 2009.</ref>. Finalment el [[20 de juliol]] de [[2011]] Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

Revisió de 09:43 9 jun 2023

Francisco Enrique Camps Ortiz
Francisco Camps (2009).jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 28 d'agost de 1962
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). Fon el quart president de la Generalitat Valenciana en l'etapa autonòmica iniciada despuix de la Transició espanyola. El seu successor fon Alberto Fabra, designat despuix de la dimissió de Francisco Camps com a president de la Generalitat Valenciana. Està casat i té tres fills.

Biografia

Francisco Camps en una convenció del Partit Popular Europeu, en l'any 2008 en Madrit
Ninot de falla, representant a Francisco Camps

La seua infància transcorregué en la localitat de Borbotó, una pedania de Valéncia, en plena Horta Nort. Llicenciat en Dret, inicià la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'Ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en l'any 1991.

En l'any 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any despuix fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. Com a tal, entre els anys 1997 i 1998, fon l'encarregat de crear la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En l'any 1996 fon firmat en Reus el nomenat Pacte de Reus entre Jordi Pujol llavors president de Catalunya, Eduardo Zaplana que era president de la Generalitat Valenciana i el seu Conseller de Cultura, Francisco Camps. El Pacte de Reus sería el punt de partida de la creació de la pancatalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua.

En l'any 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials del govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat diputat del Congres i vicepresident primer de la cambra. En abril de l'any 2002, tornà a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya. El 9 de juliol de 2002, Eduardo Zaplana abandonà la presidència de la Generalitat Valenciana per la cartera de Treball en Madrit, deixà la presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, i designà a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig de 2003, Camps guanyà les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i prengué el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.

Poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en l'any 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, hagué d'intervindre (febrer de l'any 2007).

En l'any 2006, Camps reformà dos aspectes de l'Estatut d'Autonomia Valencià de 1982. Per una part, Camps inclogué en l'Estatut a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a blindar-la llegalment, fent-la d'obligat compliment. Per atra, inclogué la nomenada "Clàusula Camps", segons la qual, el govern valencià podria reivindicar tot lo que reivindicaren atres governs autonòmics en el futur. El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, tornà a guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compromís pel País Valencià.

A principis de l'any 2009, el juge Baltasar Garzón estimà que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació a la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, per ostentar un càrrec polític, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]. Finalment el 20 de juliol de 2011 Francisco Camps dimití de la Presidència de la Generalitat Valenciana degut a la seua implicació judicial en la nomenada "causa dels trages", dins del Cas Gürtel, del que posteriorment ha segut declarat inocent.

Acadèmia Valenciana de la Llengua

En l'any 2006, el PPCV, baix el govern de Francisco Camps i el PSOE-PSPV de Joan Ignasi Pla en l'oposició, aprovaren la reforma de l'Estatut d'Autonomia que incloïa a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, 2005, que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les Corts Valencianes i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).

Vore també

Referències

  1. La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta, El País , 19 de febrer del 2009.
  2. Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia, El Periòdic de Catalunya , 6 de març del 2009.

Enllaços externs


Predecessor:
José Luis Olivas Martínez
Emblema de la Generalitat Valenciana.svg
President de la Generalitat Valenciana

2003-2011
Successor:
Alberto Fabra Part