Edició de «Francisco Franco»
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
[[Image:FrancoenReus.jpg|thumb|300px|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]] | [[Image:FrancoenReus.jpg|thumb|300px|Franco en [[Reus]] en [[1940]]]] | ||
[[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg|thumb|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]] | [[Image:Franco eisenhower 1959 madrid.jpg|thumb|Francisco Franco junt al president nortamericà [[Eisenhower]] en [[1959]]]] | ||
| − | '''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] | + | '''Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde'''<ref>[http://www.uvilce.es/uvilce/index.php?option=com_content&task=view&id=963&Itemid=145 '''Universitat Virtual de la Llengua i la Cultura Espanyoles''': ''Francisco Franco'']</ref> ([[Ferrol]], [[província de La Corunya|La Corunya]]; [[4 de decembre]] de [[1892]] – [[Madrit]]; [[20 de novembre]] de [[1975]]), conegut com '''Francisco Franco''' o simplement '''Franco''', fon un [[militar]] i [[dictador]] [[Espanya|espanyol]], i u dels líders del [[Pronunciament del 17 i 18 de juliol de 1936|pronunciament militar de 1936]] que va desembocar en la [[Guerra Civil Espanyola]]. |
Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern. | Fon investit com a Cap Suprem del bando sublevat l'1 d'octubre de [[1936]], eixercint com [[president del Consell de ministres d'Espanya|Cap d'Estat d'Espanya]] des del terme del conflicte, fins al seu defunció en [[1975]]. Líder del partit únic [[Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS]], fon inspirador del moviment ideològic [[Totalitarisme|totalitari]] en els seus inicis, [[Dictadura|dictatorial]] despuix, conegut com [[franquisme]]. Va aglutinar entorn al cult a la seua persona, a diferents tendències del [[conservadurisme]], del [[nacionalisme]] i del [[catolicisme]] opostes a la [[esquerra política]] i al desenroll de formes [[democràcia|democràtiques]] de govern. | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref> | L'inici de la carrera militar de Franco va quedar marcada per la [[Guerra del Riff]] en [[El Marroc]], conseguint la graduació de [[general]] en [[1926]]. Durant la [[Segona República Espanyola]], despuix de dirigir l'[[Acadèmia Militar de Saragossa]], li fon encomanada a la primavera d'hivern de [[1934]] la direcció de les operacions militars per a sofocar i reprimir el [[moviment obrer]] armat que havia declarat la [[revolució d'Astúries de 1934|revolució social en Astúries en 1934]]. Despuix del triumfo del Front Popular, descobert l'intent de [[colp d'Estat]] de diversos generals, i existint a soles sospites sobre els seus integrants, El Govern va alluntar dels centres de poder als generals més proclius a la sedició, destinant a Franco a les [[Illes Canàries]].<ref>Juliol Gil Pecharromán. ''José Antonio. Retrat d'un visionari'', Edicions Temes de Hui, [[Madrit]] [[1996]]. Pg. 470.</ref> | ||
| − | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite | + | En [[juliol]] de [[1936]], despuix de moltes indecisions, s'unix al colp d'Estat liderat pel [[general Sanjurjo]] i el [[general Mola]] contra el govern de la Segona República Espanyola posant-se al cap de l'eixercite de [[Àfrica]]. El colp va fracassar i va donar lloc a una [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. Despuix de la mort de Sanjurjo en accident aéreu pocs dies despuix del colp, ajudat pel prestigi que va collir en el ràpit alvanç de les seues tropes i la lliberació de l'[[Alcàsser de Toledo]], Franco veu el camí lliure per a convertir-se en líder indiscutible dels sublevats. Sent designat pels sublevats com el seu Cap de Govern el 28 de setembre de [[1936]], s'autoproclama Cap d'Estat. |
Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]]. | Despuix de la victòria en la [[Guerra Civil]] del bando sublevat va continuar una duríssima repressió ya iniciada des de principis de la guerra. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], Franco va mantindre una política oficial de neutralitat per a passar a la no beligerància a instàncies de [[Mussolini]]; no obstant, va colaborar ocultament en l'Eix de diverses formes, principalment permetent l'escala i l'aprovisionament d'avions i submarins en territori espanyol, i enviant tropes -supostament auto-organisades al marge del govern- per a combatre junt en als alemans en la campanya contra la [[Unió Soviètica]], la denominada ''[[Divisió Blava]] ''. En anterioritat, Franco i [[Hitler]] s'havien reunit en [[Hendaya]] el [[23 d'octubre]] de [[1940]] a on franco es negà a laparticipació d'Espanya en la guerra i que els eixercits alemans passaren per Espanya cap a [[Gibraltar]]. | ||
| − | Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides | + | Despuix de la caiguda d'[[Alemanya]] i [[Itàlia]], el règim franquiste va patir la reprovació de les nacions Unides per el seu doble joc (colaborant en l'Eix i negociant en els aliats), impedint l'entrada d'Espanya en el recent creat organisme i recomanant la retirada d'embaixadors. Franco va desestimar les crítiques internacionals considerant que eren obra de la conspiració francmaçònica.<ref>Preston, 2004, p. 581.</ref> Espanya va patir un relatiu aïllament internacional trencat principalment per l'Argentina de Perón i [[Portugal]] (el règim de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]]). En [[1945]], Franco retira les banderes i símbols nazis i fascistes dels diferents organismes, apartant del govern als més significats defensors de l'Eix.<ref> Preston, 2004, p. 586.</ref> En els següents anys el seu iniciat règim totalitari se va anar desplaçant cap a atres posicions dictatorials. |
Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir el seu iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco. | Durant la [[Guerra Freda]], els [[Estats Units]], interessats a incloure a [[Espanya]] en la seua llínea defensiva, varen maniobrar per a procurar l'entrada d'[[Espanya]] en l'[[OTAN]]. L'oposició d'atres països, especialment [[Anglaterra]], va obligar a [[EE.UU.]] A reconduir el seu iniciativa i firmar un tractat bilateral que va incloure la instalació de bases militars nort-americanes en territori espanyol. La firma del tractat va supondre un triumfo per a Franco ya que en ell començava clarament el desbloqueig internacional. Posteriorment, els presidents [[Dwight D. Eisenhower|Eisenhower]] i [[Richard Nixon]] varen viajar a [[Espanya]] explicant aixina el seu soport a Franco. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]]. | Va governar com un [[dictador]] a través de la [[repressió]] de les opinions dissidents, institucionalisant la [[tortura]], els [[camp de concentració|camps de concentració]] (com Els Merinales en [[Sevilla]], [[San Marcos]] en [[província de Lleó|Lleó]], [[Castuera]] en [[Extremadura]], i el [[Camp de concentració de Miranda d'Ebre|campo de Miranda d'Ebre]]), pesades penes de presó, i l'aplicació de la [[pena de mort]] contra delinqüents i opositors polítics,sobre tot en els primers anys despuix de la guerra. Des de [[1947]] i fins a la seua mort fon [[Govern de fet|de fet]] regent de [[Espanya]]. Despuix de la seua mort, [[Espanya]] va iniciar una [[Transició Espanyola|transició cap a la democràcia]]. | ||
| − | == | + | == Referencies == |
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| Llínea 68: | Llínea 68: | ||
{{Plantilla:President Govern Espanya}} | {{Plantilla:President Govern Espanya}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] | ||
[[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]] | [[Categoria:Presidents del Govern d'Espanya]] | ||