Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Francisco Javier Simonet i Baca

| nom = Francisco Javier Simonet i Baca

| image = [[File:Fjs.jpg|250 px]]

| image = [[File:Fjs.jpg|230 px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Historiador i arabiste

| ocupació = Historiador i arabiste

| data_naix = 1 de juny de [[1829]]   

| data_naix = [[1 de juny]] de [[1829]]   

| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Màlaga]], [[Espanya]]

| data_mort = 9 de juliol de [[1897]]

| data_mort = [[9 de juliol]] de [[1897]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.

'''Francisco Javier Simonet i Baca''' ([[Màlaga]], [[1 de juny]] de [[1829]] - † [[Madrit]], [[9 de juliol]] de [[1897]]​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.

== Biografia ==

== Biografia ==

Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''. Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).  

Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada ([[1862]]). En l'any [[1867]] l'[[Acadèmia de l'Història]] el va premiar per la seua obra ''Història dels mossàraps espanyols''.  

 

Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora.  

 

Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en [[José María Lerchundi]], i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]).  

Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.

Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat.

Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Dozy]] sobre els àraps espanyols».  

Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Reinhart Dozy|Dozy]] sobre els àraps espanyols».  

En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.

En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.

Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.

Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==