Edició de «Fur de Jaca»

El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d'Aragó|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en l'any [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]]. 

La seua finalitat era, d’acort al seu text, dispensar als seus habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]). 

Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en [[aragonés]], [[occità]] i en [[romanç]] navarrés principalment. A mesura que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.

Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de l'any [[1247]]. 

== Estructura ==
El document original està redactat en [[llatí]] i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes). 

== Idiomes del Fur de Jaca ==
Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]]  es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en [[aragonés]] i [[occità]]), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en [[romanç]]), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.

Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans. 

L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[sigle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. 

En atres paraules, estos documents són una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI|XI]]-[[sigle XII|XII]]-[[sigle XIII|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]]. 

== Datació ==
Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici del seu regnat com a rei d'[[Aragó]].

== Contingut ==

El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en l'any [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat. 

Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.

== Furs derivats del de Jaca ==

El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a Sant Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].

El Fur evolucionà, i en l'any [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en [[agost]] de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí. 

A finals del [[sigle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te el seu foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].

Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]]. 

Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos. 

== Bibliografia ==
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]] ''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
*MOLHO, M. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=101595 ''El Fuero de Jaca. Edición crítica'']. [[Zaragoza]]: s.e. [[1964]].
*YAGÜE FERRER, M.ª I. ''Jaca: documentos municipales (971-1324). Introducción y concordancia lematizada.'' [[Zaragoza]]: Univ. [[Zaragoza]], [[1995]]. 
* [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=7261 «Fuero de Jaca»], ''Gran Enciclopedia Aragonesa'' (en línea). Vore ademés, esta atra versió de [http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=5953 l'artícul en la pròpia GEA].
*[http://www.eljusticiadearagon.com/gestor/ficheros/_n000841_Arag%F3n%20y%20su%20Derecho.pdf Aragón y su Derecho]. Justicia d'[[Aragó]]

[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Furs|Jaca]]
[[Categoria:Província d'Osca]]
[[Categoria:Dret aragonés]]