Diferència entre les revisions de "Fur de Jaca"
(Pàgina nova, en el contingut: «El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –fur breu– otorgada, pel rei aragonés [[Sancho Ramírez d’Arag...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d’Aragón|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]]. | El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d’Aragón|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]]. | ||
| − | Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s’havíen solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (vía [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]) | + | Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s’havíen solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (vía [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]). |
| − | Poc à poc s’extengué fora d’[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i | + | Poc à poc s’extengué fora d’[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s’extengué son us, fon perdent son caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones aon era aplicat. |
Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]]. | Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]]. | ||
| + | |||
== Estructura == | == Estructura == | ||
| + | |||
El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenía uns 24 preceptes). | El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenía uns 24 preceptes). | ||
| Llínea 17: | Llínea 19: | ||
Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en llatí o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven. | Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en llatí o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven. | ||
| − | Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set códex de les versions en romanç del Fur de Jaca. Independentement de son origen, els còdex están redactats en occità (provenzal, segons M. Molho), i en aragonés (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció | + | Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set códex de les versions en romanç del Fur de Jaca. Independentement de son origen, els còdex están redactats en occità (provenzal, segons M. Molho), i en aragonés (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans. |
| + | |||
| + | L'importància llingüística per als valencins d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estàn escrits molts d'ells podría passar perfectament per català o per occità antic (inclús per valencià antic), pero no és ni ú ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del català es remonten a finals del XI? La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en Lleida s'escribiren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons els catalans), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al valencià (i fortament influenciat per l'occità, com el propi català) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'Aragó per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren Aragó. En atrs paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles XI-XII-XIII, ans de la castellanisació actual d'Aragó, era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al català, pero sense cap filiació catalana, fora de Catalunya. | ||
| Llínea 24: | Llínea 28: | ||
Si be, el original base, es sitúa a finals del sigle XI, els diferents paleògrafs que han estudiat el Fur de Jaca no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte dé redacció del document. L'any de redacció, estaría entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de Navarra entre 1076 i 1094; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que mos portaría a un poc probable 1062, un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'Aragó. | Si be, el original base, es sitúa a finals del sigle XI, els diferents paleògrafs que han estudiat el Fur de Jaca no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte dé redacció del document. L'any de redacció, estaría entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de Navarra entre 1076 i 1094; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que mos portaría a un poc probable 1062, un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'Aragó. | ||
| + | |||
== Contingut == | == Contingut == | ||
| − | |||
| − | Esta carta jaquesa, dispensa als | + | El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» Sancho Ramírez, en [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistiríen en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitarén els habitants de la ciutat. |
| + | |||
| + | Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenía com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant sa llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'època (els burguesos i mercaders) en plà d' igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per ad adquirir-la. | ||
| − | |||
== Furs derivats del de Jaca == | == Furs derivats del de Jaca == | ||
| + | |||
El Fur de Jaca s'extengué per tots els territoris aragonesos dels Pirineus, i acabà sent "transplantat" inclús fora d'Aragó, i el propi Sancho Ramírez l'usà en la creació d'[[Estella]] el año [[1090]], concedint-lo [[Alfonso I de Aragón|Alfonso I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], aon en el mateix sigle s'extengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'extengué a Sant Sebastiá i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]]. | El Fur de Jaca s'extengué per tots els territoris aragonesos dels Pirineus, i acabà sent "transplantat" inclús fora d'Aragó, i el propi Sancho Ramírez l'usà en la creació d'[[Estella]] el año [[1090]], concedint-lo [[Alfonso I de Aragón|Alfonso I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], aon en el mateix sigle s'extengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'extengué a Sant Sebastiá i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]]. | ||
| Llínea 45: | Llínea 51: | ||
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progresivament, el Fur de Jaca anà cedint davant la vitalitat del Fur d'Aragó, i sobre tot, de les coleccions oficials d'estos. | Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progresivament, el Fur de Jaca anà cedint davant la vitalitat del Fur d'Aragó, i sobre tot, de les coleccions oficials d'estos. | ||
| − | |||
== Bibliografía == | == Bibliografía == | ||
| + | |||
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón, 2003. | *ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón, 2003. | ||
Revisió de 14:33 2 març 2010
El Fur de Jaca és una carta de població o “carta pobla” –fur breu– otorgada, pel rei aragonés Sancho Ramírez, a la vila de Jaca per a convertir-la en una ciutat, datat tradicionalment en 1063 i, més modernament, en 1076 ó 1077.
Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "mals furs", confirmant els "bons furs" que s’havíen solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població franca, que aplegava a través del Camí de Santiago (vía Somport-Jaca-Sangüesa-Estella).
Poc à poc s’extengué fora d’Aragó, ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s’extengué son us, fon perdent son caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones aon era aplicat.
Serví de base per als Furs d’Aragó de 1247.
Estructura
El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenía uns 24 preceptes).
Idiomes del Fur de Jaca
Sobre la base d'este fur llatí de Sancho Ramírez es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en llatí o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.
Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set códex de les versions en romanç del Fur de Jaca. Independentement de son origen, els còdex están redactats en occità (provenzal, segons M. Molho), i en aragonés (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en Navarra). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans.
L'importància llingüística per als valencins d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estàn escrits molts d'ells podría passar perfectament per català o per occità antic (inclús per valencià antic), pero no és ni ú ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del català es remonten a finals del XI? La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en Lleida s'escribiren les Homilíes d'Organyà o el Forum Iudicum (supost orige oficial del català segons els catalans), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al valencià (i fortament influenciat per l'occità, com el propi català) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'Aragó per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren Aragó. En atrs paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles XI-XII-XIII, ans de la castellanisació actual d'Aragó, era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al català, pero sense cap filiació catalana, fora de Catalunya.
Datació
Si be, el original base, es sitúa a finals del sigle XI, els diferents paleògrafs que han estudiat el Fur de Jaca no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte dé redacció del document. L'any de redacció, estaría entre 1076 i 1094, puix per una part, el document parla de Sancho Ramírez com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de Navarra entre 1076 i 1094; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que mos portaría a un poc probable 1062, un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'Aragó.
Contingut
El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» Sancho Ramírez, en 1063, qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistiríen en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitarén els habitants de la ciutat.
Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenía com a principal fi atraure població de més allà dels Pirineus, garantisant sa llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'època (els burguesos i mercaders) en plà d' igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per ad adquirir-la.
Furs derivats del de Jaca
El Fur de Jaca s'extengué per tots els territoris aragonesos dels Pirineus, i acabà sent "transplantat" inclús fora d'Aragó, i el propi Sancho Ramírez l'usà en la creació d'Estella el año 1090, concedint-lo Alfonso I a Sangüesa en 1122 i al barri de San Cernín, de Pamplona en 1129, aon en el mateix sigle s'extengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'extengué a Sant Sebastiá i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en França.
El Fur evolucionà, i en 1134 Ramiro “el Monge” concedí a Jaca les franquicies que disfrutaben els burguesos de Montpellier, en tant que a lo llarc del sigle XII diversos práctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix Alfonso II en 1187 declarà saber que de Castilla, Navarra i atres terres solíen acodir a Jaca en tal de coneixer les bones costums i sos furs, i encara en agost de 1342, els jurats i homens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i homens bons de la ciutat de Pamplona, donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.
A finals del XII, el Fur de Jaca està prácticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, aon es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contratació en la fira anual de Jaca, contrastant en la tradició visigoda del Liber Iudiciorum.
Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o de infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de Jaca i Osca.
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progresivament, el Fur de Jaca anà cedint davant la vitalitat del Fur d'Aragó, i sobre tot, de les coleccions oficials d'estos.
Bibliografía
- ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V., et al. El Fuero de Jaca. Estudios. Zaragoza: El Justicia de Aragón, 2003.
- MOLHO, Maurice. «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.». Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona : Real Academia de Buenas Letras, 1960, Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. Zaragoza, 2002.
- MOLHO, M. El Fuero de Jaca. Edición crítica. Zaragoza: s.e. 1964.
- YAGÜE FERRER, M.ª I. Jaca: documentos municipales (971-1324). Introducción y concordancia lematizada. Zaragoza: Univ. Zaragoza, 1995.
- «Fuero de Jaca», Gran Enciclopedia Aragonesa (en línea). Veja's ademés, esta atra versió de l'artícul en la pròpia GEA.
- Aragón y su Derecho. Justicia d'Aragó
Categoría:Història d'Aragó Jaca Categoría:Província d'Osca Categoría:Dret aragonés