Edició de «Gòtic (llengua)»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
No existixen llengües descendents del gòtic. És la llengua germànica atestada més antiga. La primera mostra que es guarda d'ella és la traducció d'Ulfilas de la [[Bíblia]] que data del [[sigle IV]], i és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundi i vàndal inclusivament, es té indicis de la seua existència únicament per noms propis que han subsistit en relats històrics. | No existixen llengües descendents del gòtic. És la llengua germànica atestada més antiga. La primera mostra que es guarda d'ella és la traducció d'Ulfilas de la [[Bíblia]] que data del [[sigle IV]], i és l'única llengua germana oriental en un corpus significatiu. De totes les atres, burgundi i vàndal inclusivament, es té indicis de la seua existència únicament per noms propis que han subsistit en relats històrics. | ||
| − | El gòtic anà decaent a mitan [[sigle VI]], degut en part a la derrota militar que varen sofrir els gots a mans dels francs, l'eliminació dels gots en la península d'[[Itàlia]], la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina i l'aïllament geogràfic. | + | El gòtic anà decaent a mitan del [[sigle VI]], degut en part a la derrota militar que varen sofrir els gots a mans dels francs, l'eliminació dels gots en la península d'[[Itàlia]], la conversió massiva al catolicisme romà de parla llatina i l'aïllament geogràfic. |
La llengua va sobreviure en [[Espanya]] no més allà del [[sigle VIII]] i l'autor franc Walafrid Strabo escrigué que encara es parlava en la zona baixa del [[Danubi]] i en regions montanyoses aïllades en [[Crimea]] a principis del [[sigle IX]] (el Gòtic de Crimea, descendent modern va perdurar fins al [[sigle XVIII]]). En manuscrits posteriors al [[sigle IX]] han aparegut expressions paregudes al gòtic que poden no pertànyer ya a esta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica. | La llengua va sobreviure en [[Espanya]] no més allà del [[sigle VIII]] i l'autor franc Walafrid Strabo escrigué que encara es parlava en la zona baixa del [[Danubi]] i en regions montanyoses aïllades en [[Crimea]] a principis del [[sigle IX]] (el Gòtic de Crimea, descendent modern va perdurar fins al [[sigle XVIII]]). En manuscrits posteriors al [[sigle IX]] han aparegut expressions paregudes al gòtic que poden no pertànyer ya a esta llengua per les diferències tremendes en qüestió a morfologia i fonètica. | ||