Canvis

4144 bytes afegits ,  15:52 28 jun 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Archiu:Catedral_d'Oriola,_porta_de_les_Cadenes.JPG|thumb|250px|[[Catedral d'Oriola]].]]
+
[[Archiu:Catedral_d'Oriola,_porta_de_les_Cadenes.JPG|thumb|250px|[[Catedral d'Oriola]]]]
 +
[[File:SantJeroniClaustreEscala06.jpg|thumb|250px|Claustre del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]]]
 +
[[File:Palau generalitat.jpg|thumb|250px|Palu de la Generalitat Valenciana]]
 +
 
 
El '''gòtic valencià''' és un estil artístic, en característiques pròpies que es va donar en el [[Regne de Valéncia]] entre el segon quart del [[sigle XIII]] i el [[sigle XV|XV]]; és dir, al final de l'Europa gòtica, de la que obté el seu nom, i al principi de la renaixentista.
 
El '''gòtic valencià''' és un estil artístic, en característiques pròpies que es va donar en el [[Regne de Valéncia]] entre el segon quart del [[sigle XIII]] i el [[sigle XV|XV]]; és dir, al final de l'Europa gòtica, de la que obté el seu nom, i al principi de la renaixentista.
   Llínea 7: Llínea 10:     
El gòtic valencià va tindre una particular evolució que va ser duradera en el temps, diversa i variada.
 
El gòtic valencià va tindre una particular evolució que va ser duradera en el temps, diversa i variada.
 +
 +
== Característiques del gótic valencià ==
 +
Es poden establir les següents característiques que són comunes dins del gòtic valencià:
 +
 +
* Desenroll de l'arquitectura per tècniques ya utilisades en l'arquitectura romana i els països de la ribera del Mediterràneu. Sobre estes llínees, el Regne de Valéncia va rebre l'influència que aplegava de [[França]].
 +
* Predominància clara de l'arquitectura de les cultures del Mediterràneu front a l'influència del gòtic francés.
 +
* Les proporcions arquitectòniques no canvien en l'arribada de la [[renaixença]].
 +
* Divergència en l'estil del gòtic clàssic.
 +
* Influència clara del gòtic flamígero tardà, que li conferix singularitat.
 +
* Revestiment durant els [[Sigle XVII|sigles XVII]] al [[Sigle XIX|XIX]] del gòtic valencià per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia de hui bona part del gòtic valencià, encara permaneix amagat.
 +
* Poca repercussió de l'[[art mudéixar]], encara que a pesar d'això, hi ha interessants eixemples d'arquitectura mudéixar en la [[Comunitat Valenciana]], que donat lo ocasional de la seua utilisació, són de gran singularitat.
 +
 +
== Arquitectura ==
 +
El Gòtic valencià es caracterisa en l'arquitectura pels seus salons i iglésies de gran amplitut horisontal en émfasis en la part estructural recolzada en contraforts i decoració mínimes i austeres.
 +
 +
Casi tots els edificis importants es troben en poblacions de certa importància, a on es varen alçar en els [[Sigle XIII|sigles XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], ya que en el camp abundaven els moriscs, predominant els cristians en les ciutats.
 +
 +
Els arquitectes més destacats dins del gòtic valencià són: [[Pere Comte]], [[Francesc Baldomar]], [[Pere Balaguer]], [[Andreu Julià]], etc.
 +
 +
== Pintura gòtica valenciana ==
 +
[[Comunitat Valenciana|Valéncia]] es convertirà en la sèu de l'escola pictòrica més important de la pintura gòtica internacional en la [[península ibèrica]]. En el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] es troba la majoria de la pintura gòtica valenciana, ademés de posseir la major colecció de pintura gòtica d'[[Espanya]].
 +
 +
L'escola pictòrica del gòtic valencià tindrà el seu foc principal en Valéncia i estarà composta per mestres com [[Lluís Dalmau]], [[Lorenzo Saragossa]] (Retaule de [[Jérica]]), [[Pere Nicolau]] (retaule de [[Sarrión]]), l'[[Alemanya|alemà]] [[Marzal de Sax]] (gran retaule de Sant Jorge), [[Gonçal Peris]], [[Miguel Alcanyís]], [[Antoni Peris]], [[Jaume Mateu]] o [[Juan Rexach]].
 +
 +
En el Regne de Valéncia varen treballar també el brujense [[Louis Alincbrot]], coneixedor de l'obra de Jan van Eyck, establit en la capital del Túria de [[1439]] a [[1460]], [[Jacomart]], a partir de l'any [[1451]], autor del retaule de [[Catí]], i Juan Rexach, a qui s'atribuïx el retaule de Sant Martín, en la catedral de [[Segorbe]]. Aixina mateix, cal destacar la figura de [[Rodrigo d'Osona]], en el retaule del Calvari de l'iglésia de Sant Nicolás, de [[1476]], en una forta influència de Rogier Van der Weyden; sent figura clau en la transició cap a la pintura renaixentista, junt en [[Vicente Macip]].
 +
 +
== Escultura gótica valenciana ==
 +
[[File:1533 wurde die Seidenbörse in Valencia fertiggestellt. 02.jpg|thumb|250px|Gàrgola de la [[Llonja de la Seda de Valéncia]], eixemple d'escultura gòtica valenciana.]]
 +
 +
La producció escultòrica del gòtic valencià, poc coneguda encara pel públic en general, està sent estudiada i redescoberta en l'actualitat per diversos especialistes que posen émfasis en el seu gran valor.​ En este camp cal destacar l'obra escultòrica del renombrat Pere Comte en edificis com la [[Llonja de la Seda de Valéncia|Llonja de la Seda]] i el claustre superior del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], entre atres edificis. Un atre eixemple destacat és el sepulcro dels Vallterra-Fernández d'Heredia en la catedral de Segorbe, que data de l'últim deceni del sigle XIV.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
23 177

edicions