Canvis

== Fonètica ==

== Fonètica ==

Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] /g/. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa el [[fonema oclusiu velar sonor]] [g]. Per [[ortografia|convenció ortogràfica]], se recorre al [[dígraf]] [[Gu (dígraf))|gu]] per a representar este fonema davant de e (guerra) i [[i]] (guix). També es recorre al [[dígraf]] gü en [[diéresis]] en la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema [w] seguit a l'hora de e o de i (és dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en Alfabet Fonètic Internacional) de l'[[alfabet fonètic internacional]] davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat [t͡ʃ] en paraules com desig, mig i Elig i d'atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

Representa l'[[africada postalveolar sonora]] ([d͡ʒ] en [[Alfabet Fonètic Internacional]]) davant de les lletres e (gerro) i i (giner). A final de paraula i en certes paraules compostes, pot representar el fonema prepalatal africat [t͡ʃ] en paraules com desig, mig i Elig i d'atres que contenen el dígraf [[Ig (dígraf)|ig]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]].

És molt comú en la zona de l'[[Horta de Valéncia]] pronunciar la ge davent de e i i com si fora el dígraf [[Ch (dígraf)|che]] (pronunciar gent com si fora ''chent''), açò és un vulgarisme nomenat apichament no admissible en un valencià estàndart, que sempre fa la diferència entre ge i che. Lo mateix passa en la [[J|jota]].

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.

# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.

# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.

# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan es pronuncie: aigües, llingüístic.

# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.

# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.

# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.

# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.

# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.

# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.

# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.

# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.

# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.

# En el grup –IG– en mig de paraula davant de G (formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga.

# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.  

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; correja, no corretja.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.

* En sò de [ʧ] (roig)

* En sò de [ʧ] (roig)

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les que la I del grup se pronuncia).  

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les quals la I del grup sí que es pronuncia).  

# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.

# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.