Canvis

La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

La '''G''', '''g''' en minúscula, és la sèptima [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]] i quinta de les [[consonant]]s. Rep el nom de '''ge'''.

=== S'escriu ge ===

=== S'escriu ge ===

* En sò de [g] (gat)

* En sò de [g] (gat)

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, got, gust, regal, engolir, aigua.

# Inicial i interior de paraula davant de A, O, U (solament G): gàbia, [[got]], gust, regal, engolir, [[aigua]].

# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, figuera, esguita.

# Inicial i interior de paraula davant de E, I (GU): guerra, guisar, [[figuera]], esguita.

# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.

# Davant de UE, UI, portarà diéresis la U quan se pronuncie: aigües, llingüístic.

# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.

# En principi de paraula o de sílaba, en els grups consonàntics GR, GL: gràcies, glop, agrana, regle.

# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, dracma, estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.

# Davant de D, M, N: Magdalena, fragmentar, insignificància. Excepte cultismes com: acmé, [[dracma]], estricnina, iconografia, tècnic, anècdota, sinècdoque i derivats.

# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; sanc, no sang, pero sangonera.

# Mai en posició final de paraula, encara que en derivar (en plural se conserva) s’escriga G: amic, no amig, pero amiga; rec, no reg, pero regar; amarc, no amarg, pero amargar; [[sanc]], no sang, pero sangonera.

* En sò de [ʤ] (girar)

* En sò de [ʤ] (girar)

# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: argila, gel, giner.

# En posició inicial de paraula i interior davant de E, I: [[argila]], gel, [[giner]].

# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: Jesús, Jeroni, Jeremies, Jerusalem, jerarquia, jeroglífic.

# Excepte davant de –ecc–, –ect– (objecció, objectiu i algunes més), i en uns atres noms de procedència grega o bíblica: [[Jesús]], Jeroni, Jeremies, [[Jerusalem]], jerarquia, [[jeroglífic]].

# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.  

# En el grup –IG– en mig de paraula davant de consonant (normalment en formes dels verps acabats en –gir): afigga, rigga, frigga; també en paraules compostes com migjorn o migdia.  

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.

# En posició final de paraula la G darrere de I no és sonora, encara que en derivar se transforme: mig, pero miger; oreig, pero orejar.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', llenguage, no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.

* No escriurem TG/TJ perque en valencià no hi ha més que un sò africat sonor, representat per G/J en qualsevol posició: viage, no viatge; juge, no ''jutge'', [[llenguage]], no ''llenguatge''; correja, no ''corretja''.

* En sò de [ʧ] (roig)

* En sò de [ʧ] (roig)

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, Elig, Barig (Excepte Càlig i Tírig en les quals la I del grup sí que es pronuncia).  

# En final de paraula en el grup IG darrere de A, E, O, U o de consonant, sempre que la I siga àtona i muda: vaig, veig, goig, fuig, [[Elig]], [[Barig]] (Excepte [[Càlig]] i [[Tírig]] en les quals la I del grup sí que es pronuncia).  

# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.

# En posició final de paraula, darrere de I tònica: desig, frig.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.

# En posició final de paraula apareix sempre [ʧ], representat per IG, G, encara que en derivar se transforme en la sonora corresponent (G davant E, I i J davant A, O, U), o es mantinga (CH en tots els casos): trapig, trapigen; mig, mija; despaig, despachar.

== Referències ==

== Referències ==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

[[Categoria:Llingüística]]

[[Categoria:Llingüística]]