Diferència entre les revisions de "GTA Spano"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'vehiculs' a 'vehículs')
m (Text reemplaça - 'vehicul' a 'vehícul')
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''GTA Spano''' es el nom del [[superdeportiu]] [[Espanya|espanyol]] construït per l'empresa [[valencia]]na [[GTA Motor]]. El proyecte, dut en secret des de l'any 2005, va vore la llum en [[2008]], quan se presentà el model baix la denominacio de '''GTA Concept'''. Despuix de la creacción i presentacio de varis prototips de pre-produccio [[GTA Motor]] ho portarà a produccio en 2012 baix una tirada llimitada de 99 unitats.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/21/valencia/1295594932.html Al volant del primer superdeportiu espanyol]</ref>
 
'''GTA Spano''' es el nom del [[superdeportiu]] [[Espanya|espanyol]] construït per l'empresa [[valencia]]na [[GTA Motor]]. El proyecte, dut en secret des de l'any 2005, va vore la llum en [[2008]], quan se presentà el model baix la denominacio de '''GTA Concept'''. Despuix de la creacción i presentacio de varis prototips de pre-produccio [[GTA Motor]] ho portarà a produccio en 2012 baix una tirada llimitada de 99 unitats.<ref>[http://www.elmundo.es/elmundo/2011/01/21/valencia/1295594932.html Al volant del primer superdeportiu espanyol]</ref>
  
Des de l'any 2008 un nutrit grup d'ingeniers treballà en el proyecte baix la direccio de Domingo Ochoa, que conta en mes de 15 anys d'experiencia en l'automovilisme de competicio, punt clau per al desenroll tecnic del vehicul, que conta en varies patents mundials (cinc totalment tramitades segons l'última presentacio de l'empresa) i fara us d'atres tantes mai implementadas en vehículs espanyols.
+
Des de l'any 2008 un nutrit grup d'ingeniers treballà en el proyecte baix la direccio de Domingo Ochoa, que conta en mes de 15 anys d'experiencia en l'automovilisme de competicio, punt clau per al desenroll tecnic del vehícul, que conta en varies patents mundials (cinc totalment tramitades segons l'última presentacio de l'empresa) i fara us d'atres tantes mai implementadas en vehículs espanyols.
  
 
En febrer de 2008 se feu la presentacio publica i oficial del proyecte a través d'una maqueta, en la ciutat de Valencia, concretament en La ciutat de les Arts i les Ciencies. En el mateix lloc, en Abril de [[2010]] se presentà la primera unitat funcional i pocs dies despuix, entre els dies 19 a 25, se realisà la presentacio internacional oficial en el salo Top Marques de Montecarlo (Mónaco). En Agost, començaren les proves del primer prototip en el circuit de [[Chest]]. Semblava ser que les primerés unitats començaran a ser fabricades i donades a final de 2010, pero la produccio se retardà. Està prevista la construccio de soles 99 unitats a partir de 2012, lo que aumenta mes si cap l'exclusivitat del mateix. La seua fabricacio se realisarà exclusivament en la planta de la localitat valenciana de [[Ribarroja del Turia]], a on te la seu l'empresa [[GTA Motor]], aixina com les principals instalacions.
 
En febrer de 2008 se feu la presentacio publica i oficial del proyecte a través d'una maqueta, en la ciutat de Valencia, concretament en La ciutat de les Arts i les Ciencies. En el mateix lloc, en Abril de [[2010]] se presentà la primera unitat funcional i pocs dies despuix, entre els dies 19 a 25, se realisà la presentacio internacional oficial en el salo Top Marques de Montecarlo (Mónaco). En Agost, començaren les proves del primer prototip en el circuit de [[Chest]]. Semblava ser que les primerés unitats començaran a ser fabricades i donades a final de 2010, pero la produccio se retardà. Està prevista la construccio de soles 99 unitats a partir de 2012, lo que aumenta mes si cap l'exclusivitat del mateix. La seua fabricacio se realisarà exclusivament en la planta de la localitat valenciana de [[Ribarroja del Turia]], a on te la seu l'empresa [[GTA Motor]], aixina com les principals instalacions.
Llínea 13: Llínea 13:
 
Se sap que alcança una velocitat punta de 350 km/h i necessita menys de 2,8 [[segon|s]] per a passar de 0 a 100 [[km]]/h.
 
Se sap que alcança una velocitat punta de 350 km/h i necessita menys de 2,8 [[segon|s]] per a passar de 0 a 100 [[km]]/h.
  
En orige se oferten dos caixes de canvis diferents, per a montar segons les preferencies dels compradors. Abdós caixes son de sis marches, una de tipo manual i atra de tipo automatic secuencial en lleves en el volant. La bona relacio pes potencia, s'utilisa adequadament gracies a un sistema de transmissio  que establix contacte en el sol a través d'una rodes compostes per un conjunt de neumatics Pirelli 255/35 i llanta de 19 polzades en l'eix davanter, i alguna polzada majors, concretament neumatics 335/30 i llanta de 20 polzades en l'eix posterior. Per a frenar i detindre el vehicul s'encarreguen les pinces de 6 pistons, de procedencia AP Racing, en discs carbono-ceramics de 380 mm de diametro per mig d'un sistema en assistencia neumatica i el soport del [[Antilock Brake System|ABS]].
+
En orige se oferten dos caixes de canvis diferents, per a montar segons les preferencies dels compradors. Abdós caixes son de sis marches, una de tipo manual i atra de tipo automatic secuencial en lleves en el volant. La bona relacio pes potencia, s'utilisa adequadament gracies a un sistema de transmissio  que establix contacte en el sol a través d'una rodes compostes per un conjunt de neumatics Pirelli 255/35 i llanta de 19 polzades en l'eix davanter, i alguna polzada majors, concretament neumatics 335/30 i llanta de 20 polzades en l'eix posterior. Per a frenar i detindre el vehícul s'encarreguen les pinces de 6 pistons, de procedencia AP Racing, en discs carbono-ceramics de 380 mm de diametro per mig d'un sistema en assistencia neumatica i el soport del [[Antilock Brake System|ABS]].
 
== Disseny ==
 
== Disseny ==
 
El Spano se caracterisa per les seues altes prestacions pero també per l'exclusivitat de les seues llinies i el seu disseny exterior i interior.
 
El Spano se caracterisa per les seues altes prestacions pero també per l'exclusivitat de les seues llinies i el seu disseny exterior i interior.

Revisió de 17:06 20 dec 2017

Archiu:GTA Spano.JPG
GTA Spano en un Salo Internacional

GTA Spano es el nom del superdeportiu espanyol construït per l'empresa valenciana GTA Motor. El proyecte, dut en secret des de l'any 2005, va vore la llum en 2008, quan se presentà el model baix la denominacio de GTA Concept. Despuix de la creacción i presentacio de varis prototips de pre-produccio GTA Motor ho portarà a produccio en 2012 baix una tirada llimitada de 99 unitats.[1]

Des de l'any 2008 un nutrit grup d'ingeniers treballà en el proyecte baix la direccio de Domingo Ochoa, que conta en mes de 15 anys d'experiencia en l'automovilisme de competicio, punt clau per al desenroll tecnic del vehícul, que conta en varies patents mundials (cinc totalment tramitades segons l'última presentacio de l'empresa) i fara us d'atres tantes mai implementadas en vehículs espanyols.

En febrer de 2008 se feu la presentacio publica i oficial del proyecte a través d'una maqueta, en la ciutat de Valencia, concretament en La ciutat de les Arts i les Ciencies. En el mateix lloc, en Abril de 2010 se presentà la primera unitat funcional i pocs dies despuix, entre els dies 19 a 25, se realisà la presentacio internacional oficial en el salo Top Marques de Montecarlo (Mónaco). En Agost, començaren les proves del primer prototip en el circuit de Chest. Semblava ser que les primerés unitats començaran a ser fabricades i donades a final de 2010, pero la produccio se retardà. Està prevista la construccio de soles 99 unitats a partir de 2012, lo que aumenta mes si cap l'exclusivitat del mateix. La seua fabricacio se realisarà exclusivament en la planta de la localitat valenciana de Ribarroja del Turia, a on te la seu l'empresa GTA Motor, aixina com les principals instalacions.

Caracteristiques tecniques

El GTA Spano és un biplaça de traccio trassera que utilisa materials i tecnologia provinents de l'indústria aeronautica. El chassis monocasc està fabricat en fibra de carbono, Titani i Kevlar convertint-ho en tot un referent en el sector. La carrosseria està també fabricada en fibra de carbono en lo que se conseguix un pes de soles 1.350 quilos.

El seu motor és un V10 de 8300 cc, situat en posicio trassera central i llongitudinal li otorga una potencia de 820 CV i un par motor de 960 N.m en la seua versio de produccio. Un sistema electronic de control de la potencia permet que el conductor pot regular la disponibilitat de la mateixa des dels 450 cavalls fins els 820 maxims.

Se sap que alcança una velocitat punta de 350 km/h i necessita menys de 2,8 s per a passar de 0 a 100 km/h.

En orige se oferten dos caixes de canvis diferents, per a montar segons les preferencies dels compradors. Abdós caixes son de sis marches, una de tipo manual i atra de tipo automatic secuencial en lleves en el volant. La bona relacio pes potencia, s'utilisa adequadament gracies a un sistema de transmissio que establix contacte en el sol a través d'una rodes compostes per un conjunt de neumatics Pirelli 255/35 i llanta de 19 polzades en l'eix davanter, i alguna polzada majors, concretament neumatics 335/30 i llanta de 20 polzades en l'eix posterior. Per a frenar i detindre el vehícul s'encarreguen les pinces de 6 pistons, de procedencia AP Racing, en discs carbono-ceramics de 380 mm de diametro per mig d'un sistema en assistencia neumatica i el soport del ABS.

Disseny

El Spano se caracterisa per les seues altes prestacions pero també per l'exclusivitat de les seues llinies i el seu disseny exterior i interior.

Disseny exterior

El disseny exterior ha corregut per conte del dissenyador valencià Sento Pallardo. Els retrovisors laterals estan fabricats en fibra de carbono i unida a la carrosseria per un llauger braç d'alumini. Degut a la posicio central del motor l'espai trasser per al maleter es relativament reduit, per aixo ademés del maleter trasser de 200 litros te habilitat atre baix el capà de 100 litros.

El seu sostre panoramic de cristal, que conte en un sistema patentat d'opacitat i allumenacio, li otorga una gran sensacio d'amplitut en l'interior.

Referències