Edició de «Gabó»

{{Ficha de país
| nom_oficial = ''République Gabonaise''<br/>República Gabonesa
| image_bandera = Flag_of_Gabon.svg
| image_escut = Coat_of_arms_of_Gabon.svg
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Gabon (orthographic projection).svg
| lema_nacional =''Union Travail Justice'' <br /> ''Unió Treball Justícia''
| himne_nacional =''[[La Concorde]] ''
| capital =[[Libreville]]
| capital_població =1.424.987 hab. ([[2005]])
| capital_coord. =  0°23'N9°27'E 0° 23’ N 9° 27’ E
| ciutat_principal =
| festa_nacional= 
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]] ¹ 
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[Anex:Presidents de Gabó|Presidenta interina]]<br />[[Primer ministre]]
| dirigents_noms =[[Ali Bongo]] <br /> [[Paul Biyoghé Mba]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =- declarada 
| fundació_dates =de [[França]] <br /> [[17 d'agost]] de [[1960]] 
| superfície =267.667
| superfície_lloc =74
| superfície_aigua = 3,7%
| fronteres =2.551 km
| costes =885 km
| població = 1.500.000
| població_any = 
| població_lloc = 147
| població_densitat = 6
| PIB_nominal= 
| PIB_nominal_any = 
| PIB_nominal_lloc = 
| PIB_nominal_per_càpita= 
| PIB = US$ 9.514.000.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 138
| PIB_per_càpita=US$ 6.977
| IDH = 0.667
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =119
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda = [[Franco CFA]] 
| gentilici = Gabonés, gabonesa
| horari = [[UTC]] + 2
| horari_estiu = 
| cctld= [[.ga]]
| còdic_telefònic = 241
| prefix_radiofònic =TRA-TRZ
| còdic_ISO = 266/GAB/GA
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
| nota1 = L'[[Idioma espanyol|espanyol]] és oficial en el [[Idioma francés|francés]] en la ciutat de [[Cocobeach]] (en el noroest de la província de [[província de Estuaire|Estuaire]]). 
}}


'''Gabó''',<ref>{{Països RACV}}</ref> oficialment la '''República Gabonesa''', és un país de l'oest d'[[Àfrica central]]. Llimita en [[Guinea Equatorial]], [[Camerun]], la [[República del Congo]] i el [[golf de Guinea]]. Des de la seua independència de [[França]] el [[17 d'agost]] de [[1960]], la República ha segut governada per dos presidents [[autocràcia|autocràtics]]; el titular [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] ha estat en el poder des de l'any [[1967]] i era fins al moment el Cap d'Estat d'Àfrica que portava més temps en el càrrec.

== Història ==
El territori de Gabó va estar habitat al manco des de fa 9.000 anys, tal qual ho evidencia l'arqueologia. Segons pareix, la primera ètnia present en la zona foren els [[pigmeu]]s, que cert temps despuix varen ser seguits per onades de diverses ètnies, entre ells els [[bantú]]s.

Diversos grups bantús varen viure en l'àrea que ara és Gabó quan [[França]] l'ocupà en [[1885]]. En l'any 1910, Gabó va arribar a ser un dels quatre territoris de l'[[Àfrica Equatorial Francesa]], una federació que va sobreviure fins a l'any [[1959]]. Estos territoris es feren independents el [[17 d'agost]] de [[1960]].

El primer president de Gabó triat en l'any [[1961]], fon [[Léon M'Ba]], en [[Omar Bongo|El Hadj Omar Canoa]] com el seu vicepresident. Quan M'Ba morí en [[1967]], Canoa el va reemplaçar com a mandatari segons una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament al president en cas de defunció d'este. Canoa establí un sistema de partit únic, el Partit Democràtic de Gabó (PDG), i ha segut el cap d'estat des de llavors.

En l'any [[1990]] el país es va obrir a un règim multipartidiste, i despuix de les eleccions d'eixe any ingressaren en l'Assamblea Nacional representants de cinc partits opositors al PDG. En [[1993]] Canoa fon reelegit, pero pressionat pel govern [[França|francés]], acceptà convocar a noves eleccions.

Un referèndum realisat en l'any [[1995]] li va donar la facultat de reformar la constitució, la nova versió de la qual donà lloc a les eleccions presidencials i llegislatives de [[1997]]. En l'any següent fon reelegit, mentres complia 31 anys ininterromputs en el poder. El seu amic, Jean-François Ntotoume, fon designat primer ministre.

== Govern i política ==
En l'independència de [[1960]] aparegueren dos partits, el [[Bloc Democràtic Gabonés]] (BDG) de [[Lleó M'Ba]], i l'[[Unió Democràtica i Social Gabonesa]] (UDSG), liderada per Aubame. Despuix de les primeres eleccions, cap dels dos partits va conseguir la majoria, i M'Ba va conseguir el càrrec de primer ministre en el soport dels diputats independents.
No obstant, es va concloure per part dels dos partits que per a les dimensions del país era més adequat un sistema de partit únic, per lo qual per a les eleccions de [[febrer]] de [[1961]] es va crear una llista única. M'Ba fon nomenat president, i Aubame ministre d'assunts exteriors.

En febrer de [[1963]], el corrent del BDG va tractar de forçar als membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels seus càrrecs. Tots els ministres de la UDSG varen dimitir, i es varen convocar eleccions en febrer de [[1964]], a les que la UDSG no pogué concórrer per no presentar una llista adequada a la llei. Sense arribar a celebrar-se les eleccions, es produí el [[18 de febrer]] de 1964 un colp militar contra M'Ba, que va fer que les tropes franceses intervingueren. Les eleccions es celebraren finalment en [[abril]], en diversos partits oponents, en les que el BDG va conseguir una clara majoria.

En [[març]] de [[1967]], Lleó M'Ba fon triat president, i [[Omar Canoa]] vicepresident. En la mort de M'Ba eixe mateix any, Omar Canoa accedí a la presidència.

En l'any [[1968]] es torna al sistema de partit únic, dissolent el BDG i creant el nou Partit Democràtic Gabonés (PDG). Canoa fon triat president consecutivament en [[1975]], [[1979]] i [[1986]].

Despuix d'un debat nacional sobre la situació política, es va obrir de nou un sistema multipartidari, en la que Canoa fon novament triat president en els anys [[1990]], [[1993]] i [[1998]], creant-se una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Gabó és actualment una república democràtica multipartidista, en un president triat pel vot popular i un mandat de set anys; un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.

L'Assamblea Nacional consta de 120 membres, dels quals 111 són electes i 9 nominats pel president per a un periodo de cinc anys. El poder judicial residix en la Suprema Cort de Justícia i atres tribunals menors.

Cada una de les nou províncies és dirigida per un governador.

== Organisació polític-administrativa ==

[[File:Gabon provinces named.png|thumb|right|300px|Mapa de les províncies de Gabó]]
Gabó està dividit en 9 [[província|províncies]] (capitals entre paréntesis)

#[[província d'Estuaire|Estuaire]] ([[Libreville]])
#[[província d'Haut-Ogooué|Haut-Ogooué]] ([[Franceville]])
#[[província de Moyen-Ogooué|Moyen-Ogooué]] ([[Lambaréné]])
#[[província de Ngounié|Ngounié]] ([[Mouila]])
#[[província de Nyanga|Nyanga]] ([[Tchibanga]])
#[[província d'Ogooué-Ivindo|Ogooué-Ivindo]] ([[Makokou]])
#[[província d'Ogooué-Lolo|Ogooué-Lolo]] ([[Koulamoutou]])
#[[província d'Ogooué-Maritime|Ogooué-Maritime]] ([[Port-Gentil]])
#[[província de Woleu-Ntem|Woleu-Ntem]] ([[Oyem]])

== Geografia ==
[[File:Carte Gabon-es.svg|thumb|right|300px|Mapa de Gabó]]
Gabó està situat en la costa [[oceà Atlàntic|atlàntica]] d'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellonge des del noroest, llimita en [[Guinea Equatorial]], [[Camerun]], i la [[República del Congo]].

La major part de l'interior del país està cobert per una densa [[selva]].

N'hi han tres regions: la plana costera, en molts llacs i llacunes; la regió montanyosa dels [[Monts Vidre]] i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt dels quals és la [[Montanya Iboundji]], de 1.575 m. d'altura.

Hi ha una important ret hidrogràfica que s'estén per tot el territori gabonés.

El riu més llarc de Gabó és l'[[Ogooué]], que naix en el Congo Occidental. L'[[Ogooué]] i els seus afluents corren en direcció oest, formant profundes valls a través dels accidentats altiplans de Gabó. Despuix, s'eixampla per a formar un ampli delta que creua la planura costera. Al sur de l'[[Ogooué]], el terreny ascendix fins al massiç de [[Chaillu]].

El clima és calorós i humit en fortes pluges entre [[octubre]] i [[maig]].

La fauna d'esta zona inclou [[antílop]]s i [[elefant]]s.

== Economia ==
Gabó té grans reserves de mineral de [[ferro]] i d'arbres de [[fusta|fustes]] molt fines. Atres recursos importants són el [[petròleu]], el [[manganés]] i l'[[urani]].

La seua poca població, abundants recursos naturals i l'inversió privada estrangera han ajudat a fer de Gabó un dels països més pròspers de la regió, a pesar de que té una taxa de desocupació del 21% (2000).

Les seues principals exportacions són: petròleu, fusta, manganés i urani, que es destinen a [[França]] (62%), [[Costa d'Ivori]] (7%), [[Regne Unit]] (2%) i [[Països Baixos]] (2%).

Gabó importa maquinària agrícola, aliments, metals, productes químics, materials de construcció i equips de transports. Els mateixos provenen de [[França]] (62%), [[Costa d'Ivori]] (7%) i [[Regne Unit]] (2%).

La taxa d'inflació anual és del 1,5% (2004), el PBI per càpita ascendix a 5600 dólars i el deute extern era de 3.804 millons de dólars en 2004.

== Demografia ==
[[File:TsogoMask.jpg|thumb|270 px|Màixquera de Gabó]]

En l'any [[2007]] Gabó té una població de 1.500.000 habitants. L'idioma oficial és el [[francés]]. L'esperança de vida és de 65 anys. El 32.2% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dòna és de 4.71. Es calcula que el 4% de la població està infectada en el virus de VIH (Sida). 

Principal grup ètnic: [[fang]]. Els '''myene''' es consideren a si mateixos l'aristocràcia de Gabó. L'educació es basa en un sistema francés. L'[[Universitat de Libreville]] creada en [[1970]] té més de 4.000 alumnes. Els ingressos del [[petròleu]] conseguixen importants inversions en la salut, una de les millors d'[[Àfrica]].

La composició ètnica és: [[fang]] (35%), bantus (29%), eshiras (25%), atres africans (1%), blancs francesos (9%) i atres blancs (1%)

== Educació ==
Està l'[[Universitat Omar Canoa]] en [[Libreville]]. Esta universitat té un Departament d'Espanyol, que s'encarrega de l'aprenentage de la llengua espanyola en Gabó, aixina com de la difusió de la cultura hispanoamericana i hispanoafricana. Gabó ya té un 1,14% hispà, radicat principalment en la ciutat de [[Cocobeach]] (al Noroest), a on l'espanyol és oficial junt en el francés, puix esta ciutat també és pertanyent a [[Guinea Equatorial]].

== Cultura ==

La música gabonesa és poc coneguda en comparació en els jagants regionals com la [[República Democràtica del Congo]] i [[Camerun]]. Alguns artistes de Gabó són: [[Patience Dabany]], [[Georges Oyendze]], [[La Rose Mbadou]], [[Sylvain Avara]], [[Oliver goma]], [[Pierre Akendegue]], [[Annie-Flore Batchiellilys]] i [[François Ngoua]].

Entre els escritors trobem: [[Jean-baptiste Abessolo]] i [[Angèle Rawiri]]

Entre els cineastes destaca [[Imunga Ivanga]], especialisat en documentals sobre la problemàtica del seu país.

{| align="center" border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="align:center; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
|+<font size="+1">'''Festes Nacionals'''</font>
|- 
|---bgcolor="#EEEEEE"
! Data
! Nom en valencià
! Nom local
! Referències
|- 
| [[17 d'agost]]
| [[Dia de l'Independència]]
| Jour de l'Independence
| 
|}

== Ecologia ==

La [[selva umbròfila|selva tropical]] de Gabó està considerada la més densa i verge d'Àfrica. No obstant, l'enorme creiximent demogràfic del país està provocant una [[deforestació]] extrema que amenaça este valiós recurs natural. La [[caça furtiva]], aixina mateix, està posant en perill a la fauna salvage. Sens dubte, la falta de mijos i de gestió en recursos propis auguren si més no un futur poc falaguer.

[[World Wide Fund for Nature|WWF]] dividix les selves de Gabó entre dos [[Ecorregió|ecorregions]]: la [[selva costera equatorial atlàntica]] a l'oest i la [[selva de terres baixes del Congo nort-occidental]] a l'est. Ademés, hi ha diversos enclavaments de [[mosaic de selva i sabana del Congo occidental]] en el centre i sur del país. També està present el [[manglar d'Àfrica central]], principalment en l'[[estuari]] del [[Riu Muni (riu)|riu Muni]] i en la desembocadura del [[riu Como]].

== Benestar social ==

El país no té sistema de cobertura sanitària. Els treballadors que cotisen en la seguritat social no tenen les ventages que es troben en els països desenrollats que apliquen el mateix sistema. Aixina mateix, la majoria (per a no dir la totalitat) dels tractaments mèdics no estan coberts. Des de la simple consulta, fins als tractaments més elaborats (VIH, càncer, etc.) són cobrats.

El país dispon d'escoles i centres de formació, reconeguts tant a nivell nacional com internacional. Hi ha institucions internacionals que proponen una formació adequada i que treballen en estreta colaboració en les institucions, embaixades de països estrangers i centres culturals. Atés que es tracta de centres privats, el seu accés és restringit a una gran part de la població, que ha de conformar-se en la formació oferida per l'Universitat Omar Canoa Ondimba, sent l'única en oferir matrícules barates, no havent Educació Superior gratuïta.

== Religió ==
Les religions que es practiquen són: catolicisme 56%, protestantisme 17,7%, atres 11,9%, atres religions cristianes 9,6%, islam 3,1%, religions tradicionals africanes 1,7%.


== Referències ==
{{listaref}}
{{Traduït de|es|Gabón}}

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Gabon}}
*[http://www.pygmies.info/ Els Pigmeus Baka de Camerun i de Gabó] Cultura i música dels primers habitants de Gabó
*[http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2826.htm U.S. Department of State] Nota informativa sobre Gabó de l'Oficina d'assunts africans.

{{Països d'Àfrica}}

[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
[[Categoria:Gabó]]