Canvis

{{Infobox escritor

{{Infobox escritor

| nom              = Gaeta Huguet i Breva

| nom              = Gaeta Huguet i Breva

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al comerç i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes més importants de la provincia.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

Estudià en l’Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en l'any  [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docencia, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia coneixer mon i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportacio.  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’indústria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

En la divisio territorial de l’any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de provincia, passa de ser una poblacio menuda a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agraria tenint com a maxim exponent el canem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d’eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d’horta al canem, l’[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la garrofera pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l’indústria que naixia. L’agricultura comercial i d’exportació era el motor de l’activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominació que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del [[llatí]] a les [[llengües romàniques]]. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una convicció fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolletí de la Societat Castellónenca de Cultura, pág. 197, que citem més avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones mes ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], [[Castelló]] es posà de dol, perque es sabia que era intim amic de '''Gaetà Huguet''', sent una de les persones més ilustres i més vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisació llingüistica del [[valencià]] i a la substitució dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la [[llengua valenciana]] i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fullana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques de l'Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fon generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composició titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

''Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent

   

   

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

Edità i participà en algunes revistes de l’época, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar en el següent sentit: “Lo desenvolviment i defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de l'història local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; i…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En un articul seu escrit en “El Liberal” l’any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d’este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d’aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d’una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d’a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, i en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En un articul seu escrit en “El Liberal” en l’any [[1893]], titulat “L’obra de Constanti Llombart”, diu:..“En estes circunstancies excepcionals fon quand aparegué en escena la simpática figura de Constantí Llombart, d’este home extraordinari que naixqué i vixqué sols pera amar á la Patria Valenciana i que acaba de morir extenuat pel treball excesiu de ses múltiples mampreses patriótiques. Enflamat son cor pel foch del patriotisme i sense més mijos i prestigis que l’amor a la Terra Valenciana, i comprenent la necessitat d’aunar los esforços dels amadors de les nostres glories, dirigí tots los impulsos de la seua voluntad de ferro á la creació d’una gran associació valencianista, a on poguérent reunirse tots los bons valencians, i d’a on ixquérent totes les patriótiques manifestacions del present renaiximent. L’exit més complet coroná sos esforços, i en l’any [[1879]] fon inaugurada baix lo gloriós titol de “[[Lo Rat Penat]] ”…“Ha mort ya Llombart á la prematura etat de 43 anys estenuat per l’excesiu treball dedicat exclusivament á enaltir les glories de [[Valéncia]], quan encara tant se podia esperar de son ardent patriotisme. Ha mort cobrint de dol i tristor á tots los bons valencians; pero sa memoria será eterna i viurá mentrimentres alene un sol cor honrat en esta nostra Patria Valenciana”  

En “Ayer y Hoy”, l’any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

En “Ayer y Hoy”, en l’any [[1902]], explica el seu concepte sobre la llengua, a la que no considerava procedent denominar catalana, sino valenciana: “Dés de lo [[sigle XIII]] ha vengut anomenant-se en lo nom generich de llemosina i més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l’hagen baptejada en lo nom de catalana. Crec per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment i conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecessors”.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

Aclarim que en temps de la [[Renaixença]], una corrent denominava “llemosí” al referir-se a la llengua valenciana i fon amprat també per alguns catalans com a terme neutral.  

En “Revista de Castellón”, l’any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual i polida degué semblar la nostra llengua al més portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal [[Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la més graciosa del mon; i el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos i esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Revista de Castellón”, en l’any [[1913]] en un articul titutal “Valencià imitant altres llengües”, dia: “Tant dolça, espiritual i polida degué semblar la nostra llengua al més portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal [[Cervantes]], que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la més graciosa del mon; i el concepte ventajós que de la nostra lliteratura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos i esparses del divinal poeta valencià [[Ausias March]]”.  

En “Las Provincias”, l’any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d’aquell que en lo [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] regoneixé la nostra independència llengüistica y la nostra supremacía lliterària”…”Ací fon imprés lo primer llibre d’Espanya, havent ho sigut pera eterna glòria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

En “Las Provincias”, en l’any [[1914]], contestava a un tal Eugénic, possible pseudonim, defensor de l’unitat llingüistica: “Lo perill gros, lo qui al nostre modo de vore requirix totes nostres forses, totes nostres energies per a combatirlo sens tregua ni descans, es lo perill del catalanisme. Y al parlar de catalanisme com á perill, no volem fer menció del catalanisme germá, d’aquell que en lo [[sigle XV]] i [[sigle XVI]] regoneixé la nostra independència llengüistica y la nostra supremacía lliterària”…”Ací fon imprés lo primer llibre d’Espanya, havent ho sigut pera eterna glòria nostra en [[llengua valenciana]]…” (“Los valencians i valencianistes de Castelló”, Las Provincias nº 17422, 11.6.1914)  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha sigut plenament consagrat; que l’espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia mes polit i cult, sinó qu’ha despertat l’entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l’amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l’Estat Espanyol”.  

En “Arte y Letras” (nº 6, 1915) (Orientacions valencianes. Dedicat a la Joventut), diu: “…lo nostre renaiximent literari ha sigut plenament consagrat; que l’espiritual estol dels nostres novells poetes y escriptors de tota classe no sols ha anat conseguint netejar de barbarismes la nostra parla y crear un llenguage cada dia mes polit i cult, sinó qu’ha despertat l’entusiasme per les nostres glories; ha engrandit l’amor a la Nostra Terra, y ha preparat les conciencies y els cors a la concepció y reivindicació de la Patria Valenciana dins l’Estat Espanyol”.  

En [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d’ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En '''Gaetà Huguet'''. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

En [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d’ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En '''Gaetà Huguet'''. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava [[Josep Nebot i Pérez|Josep Nebot]], donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava [[Josep Nebot i Pérez|Josep Nebot]], donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, [[Salvador Guinot Vilar|Salvador Guinot]], en ideés unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenía a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en l'any [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat ''La nació valenciana'': “esta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Àngel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

La Societat Castellónenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellónense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, [[Lluís Revest]], secretari i Ricart Carreras i [[Àngel Sánchez Gozalbo]], vocals, despuix entraren, Gaetà Huguet Breva, [[Josep Pasqual Tirado]] i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] en una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de [[Castelló]], instituint els primers cursets de [[valencià]].

Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramàtica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts.  

Gaetà, manifestava que la llengua era l’instrument principal per a seguir treballant, per lo tant, proclamava la necessitat d’una gramàtica, d’un diccionari, ajudes per al seu estudi i de classes de valencià a l’Universitat i als Instituts.  

Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” (1[[911]]) i en el Bolleti de la Castellonenca. Publicà el seu poema ''La canço de l’Arbre'', que a la fi de maig organisava l’Ajuntament de Castelló en el passeig de Lledó. Est himne es publicava en el nº 4 de la revista “Germania” ([[1925]]), orgue de la joventut ratpenatista, precedit per un preambul en el que llegim entre atres lloances: “…les estròfes d'esta composició plena de patriotisme i amor a la terra”. Es l’autor d’un ''Programa de Resurximent Valenciá'', dedicat a la joventut, fa especial mencio a la necessitat de recuperar el passat iber del poble valencià que sense dubte, dona carisma i importancia a la nostra personalitat com a poble (''Germania'', [[1925]]).

Deixà varies obres i aportacions relacionades en la llengua, fent, entre atres coses, arreplega de fraseologia popular, publicant en “Artes y Letras” ([[1911]]) i en el Bolleti de la Castellonenca. Publicà el seu poema ''La canço de l’Arbre'', que a la fi de maig organisava l’Ajuntament de Castelló en el passeig de Lledó. Est himne es publicava en el nº 4 de la revista “Germania” ([[1925]]), orgue de la joventut ratpenatista, precedit per un preambul en el que llegim entre atres lloances: “…les estròfes d'esta composició plena de patriotisme i amor a la terra”. Es l’autor d’un ''Programa de Resurximent Valenciá'', dedicat a la joventut, fa especial mencio a la necessitat de recuperar el passat iber del poble valencià que sense dubte, dona carisma i importancia a la nostra personalitat com a poble (''Germania'', [[1925]]).

== Gaetà i Lluís Fullana ==

== Gaetà i Lluís Fullana ==

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l’unitat de les llengües.

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a '''Huguet i Breva''', i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’última voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fondo ell era partidari de l’unitat de les llengües.

   

   

La fundacio a nom del pare (Fundación '''Cayetano Huguet Breva'''), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

La fundació a nom del pare (Fundación '''Cayetano Huguet Breva'''), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

¿Que pensaria En Gaetà si poguera vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes?  

¿ Que pensaria En Gaetà si poguerà vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de [[Castelló]] i que la Fundació que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes ?  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d’en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteo familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripcio:  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d’en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteó familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripció:  

''Si provar vols el amor.

''Si provar vols el amor.