Canvis

[[Image:Gaeta Huguet i Breva.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Gaetà Huguet i Breva'''</center>]]

[[Image:Gaeta Huguet i Breva.jpg|thumb|right|250px|<center>'''Gaetà Huguet i Breva'''</center>]]

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castello]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes mes importants de la provincia.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va naixer en [[Castello]] de la Plana el 24 de juliol de [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l’edifici del Mercat Central junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el si d’una familia acomodada, dedicada al começ i propietaria de terres rustiques i urbanes i una de les rendes mes importants de la provincia.  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visio comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a America els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construccio del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creacio d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construccio d’un gimnasi escolar. Defensava la construccio en l’Hort dels Corders d’una escola industrial, la seua familia va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administracio.  

En Gaetà era un home ric, pero al mateix temps tenia inquietuts, era emprenedor i tenia visio comercial, pero sobre tot era un home en ideals i enamorat de la seua terra i la seua gent. Era capaç de fletar barcos sancers per a exportar a America els nostres productes, al temps que encapçalava la Junta de Contribuents per a fer possible la construccio del port maritim (a principis dels anys huitanta Huguet plantejà una campanya integradora de totes les forces socials per a conseguir la construccio del Port) que hui tenim en el [[Grau de Castelló]], colaborava en la creacio d’entitats com la Cambra de Comerç i atres infraestructures per al desenroll del nostre poble, va cedir uns terrenys a l’ajuntament per a la construccio d’un gimnasi escolar. Defensava la construccio en l’Hort dels Corders d’una escola industrial, la seua familia va formar part del Gremi de Corders. Fou també un dels defensors incondicionals de que el [[Banc d’Espanya]] obrira sucursal en [[Castelló]], i va formar part del seu primer consell d’administracio.  

 

== Societat i política ==

 

== Societat i politica ==

 

== El valencianisme i Constantí Llombart ==

 

== El valencianisme i Constanti Llombart ==

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominacio que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del llati a les llengües romaniques. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura, pág. 197, que citem mes avant).  

Encara que confessara no ser filolec, coneixia perfectament els problemes sobre l’orige de la [[llengua valenciana]], que considerava autoctona, i sobre la denominacio que li donaven els nostres classics, i tenia idea dels canvis fonetics des del llati a les llengües romaniques. El seu valencianisme no era una postura politica i convinenciera, sino una conviccio fundada llingüisticament i en el gran amor a la llengua dels seus antepassats (l’eixemple el tenim en el seu escrit publicat en [[1920]], en el bolleti de la Societat Castellonenca de Cultura, pág. 197, que citem mes avant).  

A la mort de [[Constantí Llombart]], Castello es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones mes ilustres i mes vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del valencià i a la substitucio dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la llengua valenciana i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fulllana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques del Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fou generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composicio titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

A la mort de [[Constantí Llombart]], Castello es posa de dol, perque es sabia que era intim amic de Gaetà Huguet, sent una de les persones mes ilustres i mes vollgudes de la ciutat. Els titulars dels diaris, d’aquells dies, feen referencia a la mort del patriarca de les lletres valencianes i fundador de [[Lo Rat Penat]]. Es celebraren certamens i actes en homenage a Constanti, impulsats pel seu amic. Organisat per Patria Nova en [[1925]], (Patria Nova i Joventut Valencianista, foren patrocinadores d’accions que abocarien en l’acort ortografic de [[1932]], la porta que s’obria a la despersonalisacio llingüistica del valencià i a la substitucio dels criteris autoctonistes sobre l’identitat de la llengua valenciana i la seua codificacio – marcats per [[Lluís Fulllana]] -, que serien substituits per l’importacio de les normes ortografiques del Institut d’Estudis Catalans, explanades en alguns retocs en les “Bases Ortografiques de 1932”), es convocà un concurs d’himnes nacionals valencians que fou generosament dotat pel patrici Gaetà, des de [[Castelló]] de la Plana. El veredicte del jurat donà com a guanyadora la composicio titulada “Vent de Ponent”, escrita en les normes de [[1914]] del [[pare Fullana]], dient:  

“Vent de ponent, vent de ponent

''Vent de ponent, vent de ponent

llauradors nostra terra perilla;

llauradors nostra terra perilla;

germans l´amor sant defensem;

germans l´amor sant defensem;

¡ Valencians, per la patria breguem!

¡ Valencians, per la patria breguem!

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡ Defensem la nostra casa, geni y llengua, sang y rassa !

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!” I seguix.  

¡ Per honor y dignitat per la santa llibertat!'' I seguix.  

Opinions en prensa i revistes  

 

 

 

== Opinions en prensa i revistes ==

 

 

Edità i participà en algunes revistes de l’epoca, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

Edità i participà en algunes revistes de l’epoca, com a redactor en “Revista de Castellón” ([[1881]]-[[1883]]), escrivint articuls de prensa en “Ayer y Hoy” ([[1902]]), titulats “Notes valencianistes”, en “Arte y Letras” ([[1911]]-[[1915]])…., destacant “Veu de la Plana” ([[1916]]), semanari fundat per ell que adoptà l’ortografia del [[Pare Lluís Fullana]].  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar ab el següent sentit: “Lo desenvolviment y defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de la historia local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; y…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En les planes de la “Revista de Castellón” ([[1882]]), apareixen articuls sense firmar ab el següent sentit: “Lo desenvolviment y defensa dels interesos de la agricultura, comerç é industries regionals; estimulant á la juventud al estudi de la historia local pera que deprenga á honrar la memoria dels grands patricis valencians; procurant lo perfeccionament y generaliçació de la nostra llengua”. “La celebració de esposicions regionals á hon concurriren los productes de les tres provincies;…la reconstitució de societats economiques, que tingueren ses assamblees anyals en la metrópoli; y…, la fundació, en totes les viles importants del antig regne Valenciá, de societats análogues á la de [[Lo Rat Penat]] de [[Valéncia]] a on se congregarent tots les amadors de les glories valencianes”. L’autor dels mateixos pareix ser Gaetà Huguet i Breva.  

En [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d’ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

En [[1915]], la revista “Patria Nova”, dia d’ell: “Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià En Gaetà Huguet. Havem aplegat i’l havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana”.  

Elogi de Gaetà a l’acort de l’Ajuntament de Valencia per l’iniciativa del seu alcalde Faustí Valentín, a favor de l’ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la llengua valenciana en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem ab lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, 1918). Dit acort no es portaria a terme.

Elogi de Gaetà a l’acort de l’Ajuntament de Valencia per l’iniciativa del seu alcalde Faustí Valentín, a favor de l’ensenyança del valencià: “La vòstra proposició de fer obligatòria la ensenyança de la llengua valenciana en les escoles de la Metrópoli te un relleu tant gloriós y de tanta significant magnitud, no sols, pera els que nos honrem ab lo dictat de republicans federals, sinó pera tots els valencians….” (Heraldo de Castellón, nº 9105, 1918). Dit acort no es portaria a terme.

== Veu de la Plana ==

== Veu de la Plana ==

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, ab idees unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defenía la valencianitat de la llengua.  

 

 

En [[Castelló]] ([[1919]]-[[1936]]), n’hi havien tres corrents respecte a la nostra llengua, per una banda, estava Josep Nebot, donant preeminencia al castellà com a “llengua culta”, per un atra, Salvador Guinot, ab idees unitaristes entre el [[valencià]] i el [[català]], encara que no l’impedix posicionar-se contra l’atropell que considera es l’unificacio ortografica i totes les propostes llingüistiques de Pompeu Fabra, i finalment, Gaetà Huguet, que defensava la valencianitat de la llengua.  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat “La nació valenciana”: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el Vatica, hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

Del gran amor que tenia a la nostra llengua (la valenciana, no la de [[Barcelona]]) es espill la següent cita d’un escrit seu publicat en [[1920]], en el Bolletí de la Castellonenca, titulat “La nació valenciana”: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el Vatica, hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l’encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”…..”despertar a la estudiosa joventut valencianista per que batisca un trono d’amor a la gloriosa “Personalitat Valenciana” lliure de tuteles que, quand mes afines mes taquen y deshonren”.  

La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellonense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despres entraren, Gaetà Huguet Breva, Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] ab una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de Castellò, instituint els primers cursets de [[valencià]].  

La Societat Castellonenca de Cultura es fundà en [[1919]], baix el nom en castellà de “Sociedad Castellonense de Cultura” (Gaetà s’encarregà de canviar-li el nom en valencià), sent sa primera junta: Salvador Guinot, com a president, Joan B. Carbó, vicepresident, Lluïs Revest, secretari i Ricart Carreras i Àngel Sánchez Gozalbo, vocals, despres entraren, Gaetà Huguet Breva, Josep Pascual Tirado i V. Calduch. El primer bolleti aparegué en [[1920]] ab una publicacio mensual, durant els primers anys. Gaetà, va ser soci fundador de l’Ateneu de Castellò, instituint els primers cursets de [[valencià]].  

 

== Gaetà i Lluís Fullana ==

 

== Gaetà i Lluïs Fullana ==

* Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana (1915)

* Gramatica Elemental de la Llengua Valenciana (1915)

* Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà (1921)

* Vocabulari Ortografic Valencià-Castellà (1921)

* Ortografia Valenciana (1932)

* Ortografía Valenciana (1932)

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introduccio a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d’una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[segle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], serie Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])  

Joan S. López i Verdejo, en el seu treball “Introduccio a la Lexicografia Valenciana”, diu: “L’ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d’una normativisacio llingüistica valenciana a principis del [[segle XIX]]” ([[Real Academia de Cultura Valenciana]], serie Filologica nº 13, [[Valéncia]] [[1994]])  

 

== Docència i plenitut ==

 

== Mestria i plenitut ==

 

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada a Huguet i Breva, i l’atra a son fill Huguet i Segarra; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions pancatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’ultima voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fons ell era partidari de l’unitat de les llengües.  

Sabem que n’hi han dos fundacions Huguet, una dedicada al pare i l’atra al fill; pero la manca de transparencia i de confiança en les institucions procatalanistes (no oblidem que l’any [[2001]], l’alcalde de [[Castelló]] autorisà una seu per a l’Institut d’Estudis Catalans en la nostra ciutat en un edifici de propietat municipal), nos impedix fer un seguiment o fiscalisacio per a comprovar si ha segut traïcionada l’ultima voluntat de Gaetà Huguet Breva. Lo que si està clar es que entre les persones que han estat al front de la Fundacio Gaetà Huguet en el passat ([[Joan Fuster]], entre atres) i les que puguen haver ara, cap la possibilitat de que estiguen utilisant de manera indeguda el nom del nostre patriarca per a impulsar aquelles activitats que precisament denunciava en vida, fent creure que en el fons ell era partidari de l’unitat de les llengües.  

La fundacio a nom del pare (Fundación Cayetano Huguet Breva), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

La fundacio a nom del pare (Fundación Cayetano Huguet Breva), desaparegué en decembre de [[1999]] (DOGV nº 3.654 de 28.12.1999, Notificacio de la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques) i els bens restants passaren a l’estat (BOE nº 224 de 18.9.2001, Resolucio del Banc d’Espanya), per abando dels seus patrons i manca de recursos. En canvi, la fundacio a nom del fill, seguix promovent activitats i premiant al catalanisme (nomenament de “valencià de l’any”, per eixemple)  

¿Que pensaria En Gaetà si poguera vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de Castello i que la Fundacio que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes?  

¿Que pensaria En Gaetà si poguera vore que l’Institut d’Estudis Catalans, te seu en un edifici municipal de Castello i que la Fundacio que porta el seu nom, premia tots els anys les lletres catalanes?  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d’en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteo familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripcio:  

El nostre gran patriarca està soterrat en el cementeri municipal de [[Castelló]] pero no busqueu la llapida d’en '''Gaetà Huguet i Breva''', en el panteo familiar, perque no la trobareu: no en te de llapida, figurant la següent inscripcio:  

Si provar vols el amor.

''Si provar vols el amor.

A qui be’t vol i no’t veu.

A qui be’t vol i no’t veu.

Digues ab tota fervor.

Digues ab tota fervor.

Lloat sia lo nom de Deu.

Lloat sia lo nom de Deu.

G. Huguet.  

G. Huguet.''

En '''Gaetà Huguet i Breva''', es un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

En '''Gaetà Huguet i Breva''', es un personage a redescubrir i els seus escrits i el seu pensament una font d’estudi per a construir un valencianisme modern i sense complexos, com el que ell practicà en son temps. A pesar de l’oblit general, molts castelloners sempre recordarem a En Gaetà Huguet i Breva, per a orgull del nostre poble i com a eixemple a seguir.  

ORACIO DELS HUGUET  

 

Deu i Senyor de tot quant hi ha creat.

ORACIO DELS HUGUET:

 

''Deu i Senyor de tot quant hi ha creat.

Beneiu el pa de la nostra taula.

Beneiu el pa de la nostra taula.

Doneu-lo al pobre i menesteros.

Doneu-lo al pobre i menesteros.

vostra proteccio al orfe i desvallgut

vostra proteccio al orfe i desvallgut

i siga per sempre lloat i beneit el vostre sant nom

i siga per sempre lloat i beneit el vostre sant nom

per totes les criatures de l’Univers, amen.

per totes les criatures de l’Univers, amen.''

 

 

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1713 Gaetà Huguet i Breva]

*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1713 Gaetà Huguet i Breva]