Edició de «Gentilici»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra''). | El gentilici es forma en un substantiu particular, per eixemple "bilbilitano", o -quan este no existix— En el subjecte seguit de la [[preposició]] "de" seguida del nom del lloc de que es vol denotar la procedència, per eixemple: «dona de Reus», «home de Liechtenstein». La formació del gentilici considerada a partir del nom del lloc presenta molts casos (tant irregulars com regulars), formant-se els regulars més comuns en l'arrel i sufixos com ''-anus'' /''-ana'', ''-eny'' /''-enya'', ''-és'' /''-eixa'', ''-i'' /''-ina'', ''-er'' /''-era'' i ''-co'' /''-ca'' (en algunes excepcions, com «argiu», originari d'[[Argos (Grècia)|Argos]]). Existixen també sufixos especials en llocs com [[Cantàbria]] (''-iego'' /''-iegu'') o [[Euskadi]] (''-arra''). | ||
| − | Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la | + | Els gentilicis són generalment derivats del nom actual del lloc (d'[[Anglaterra]], «anglés») pero quan un gentilici o [[etnónim]] està compost de dos o més gentilicis distints es deixa en la seua forma original a l'últim gentilici de la série, es modifiquen els radicals dels atres components de la serie (afegint-los el sufix "o") i se'ls separa a tots per mig de guions. Per eixemple, ''una película Italo-rus-nort-americà'', eixemple en que ''nort-americà'' (últim terme de la serie) no ha canviat mentres que els atres han segut canviats pels seus radicals acabats en «o». En alguns casos són derivats d'un antic topònim o etnónimo (d'Anglaterra: ''angle-'', d'[[Espanya]]: ''hispà-'', de [[Portugal]]: ''luso-'', de [[Japó]]: ''nipo-'', de [[China]]: ''sino-'', etc.). |
Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial. | Segons les normes ortogràfiques de la [[Real Academia de Cultura Valenciana]], tots els gentilicis, substantius o adjectius, s'escriuen en [[minúscula]] inicial. | ||