Diferència entre les revisions de "Geometria"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.
+
'''La geometria''', terme d'orige grec que vol dir geo ([[terra]]) i métrica (mida), es una branca de la [[matemàtica]] que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.
 +
 
 +
La naturalea visual de la geometria fa inicialment mes accesible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de numero. Sens embarc, la llengua geometrica tambe s'utilisa en els contexts que ixquen llunts de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.
 +
 
 +
== Historia ==
 +
Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipto]], i al vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric feent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volumens, que foren desenrrollats per a cobrir una certa necesitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de Moscu, les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.
  
  
 
[[Categoria:Ciències Naturals]]
 
[[Categoria:Ciències Naturals]]
 
[[Categoria:Matemàtica]]
 
[[Categoria:Matemàtica]]

Revisió de 17:18 16 feb 2010

La geometria, terme d'orige grec que vol dir geo (terra) i métrica (mida), es una branca de la matemàtica que s'ocupa de les propietats de les figures geometricas en el pla o l'espai, com son: punts, rectes, plans, poligons, poliedres, paraleles, perpendiculars, curves, superficies, etc. Els seus origens foren la busca a la solucio de problemes relatius a mides i te aplicació practica en fisica, mecànica, cartografia, astronomia, nautica, topografia, balística, etc.

La naturalea visual de la geometria fa inicialment mes accesible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'algebra o de numero. Sens embarc, la llengua geometrica tambe s'utilisa en els contexts que ixquen llunts de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.

Historia

Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga Mesopotamia, Egipto, i al vall de l'Indu al voltant de l'any 3000 AC. La geometria temprana era una coleccio de principis empíric feent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volumens, que foren desenrrollats per a cobrir una certa necesitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts mes antics en geometria son el papir egipci de Rhind i papir de Moscu, les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.