Canvis

Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

Els primers testimonis de presència del home en lo que hui coneixem con concell de Gijón es situen en el [[Mont Deva]], a on existixen una série de [[túmuls]] (primitius enterraments) i en el [[Mont Areu]], a on existix un conjunt dolmènic neolític considerat com el més important del nort d'Espanya.

En [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

En l'any [[1190]], unes prospeccions arqueològiques varen permetre traure a la llum 30 [[Dolmen|dòlmens]], repartits en dos sectors diferents: Els Llans (Los Llanos) i Les Huelgues de San Pablo, que segons els experts, estan agrupats en un "cert orde monumental". Succesives campanyes arqueològiues han permet el estudi d'un túmul en el àrea de San Pablo i atres dos en la zona de El Llano. De tipologia diferenciada, dos d'ells presenten càmares de planta rectangular i atre, trapezoidal en un chicotet corredor precedint-lo. Est últim és un cas interesant, ya que no es freqüent trobar dòlmens de corredor en el àrea del Cantàbric. Este conjunt dolmènic està datat del 5000 a. C.

[[Image:Ajuntamentdegijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]

[[Image:Ajuntamentdegijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Ajuntament de Gijón</center>]]

[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]

[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]

El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].

El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Ademés al romanisació va deure de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].

Ademés la romanisació va deure de ser intensa en tot el concell, com atestigüen les viles romanes de [[Veranes]] i [[Murias de Beloño]].

=== Edat Mija i Moderna ===

=== Edat Mija i Moderna ===

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà del [[713]] (aprox.) fins al [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

Fon capital dels dominis musulmans transcantàbrics baix el manament de [[Munuza]] en un destacament de tropes en Gijón i en algún punt clau (degut al baix número de tropes que havien creuat el estret) deixant al rest del territori en més autonomia. La dominació durà des de l'any [[713]] (aprox.) fins als anys [[718]]-[[722]] (inici de la revolta, fins a la victòria de [[Covadonga]]) en la guerra d'expulsió dels musulmans i de Munuza pel Rei [[Pelayo (Rei)]].

Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en la iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].

Hi ha una época molt oscura que va des de la caiguda del Impe[[ri Romà]] fins a la [[Edat Mija]]. Les següents notícies foren en l'any [[1270]] en [[Alfonso X]], que li conceïx la categoria de pobla, apareguent dita documentació en l'iglésia de San Vicent de [[Oviedo]].

En el sigle XIV estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

En el [[sigle XIV]] estarà marcat per una lluita dinàstica en la mort de [[Alfonso XI]], atenyint en esta época la cúspide del poder de la noblea. És la guerra entre [[Pedro I El Cruel]] descendent llegítim i el bastart [[Enrique de Trastàmara]]. En els anys següents seran atra vegà centre de lluites entre el comte Alfonso i [[Enrique III]], siguent la vila de Gijón cercà, incendià i arrasà, desapareguent com centre urbà.

Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

Serà en els [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] quan començà a desenrollar-se de nou, pero açò estarà unit al seu port, es quan es construïx una dàrsena que portarà un gran desenroll en el tràfic de peixca i en el comerç de subsistència.

=== Edat contemporànea ===

=== Edat contemporànea ===

El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i despuix elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en l'any [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i despuix elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el 20 d'[[octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- fins a l'ocupació de la ciutat el [[20 d'octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

La siderúrgia és la principal indústria des de finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en l'any [[1971]] a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida despuix junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

Les últimes dècades del sigle XX, porten en si la crisis industrial que afectà sobretot a la siderúrgica i al sector naval portant la lliberalisació de la terra que nos deixà un nou aprofitament com noves plages, parcs, una ampliació de les seues zones urbanístiques i la creació del seu campus universitari.

=== història heràlidca ===

=== Història heràldica ===

[[AP|Escut de Gijón]]

[[AP|Escut de Gijón]]

[[Image:Plazamayorgijon.jpg|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat adalt a l'esquerra.]]

[[File:Letreroplazamayorgijon.jpg|thumb|right|200px|Lletrer de la Plaza Mayor en el antic escut de la ciutat dalt a l'esquerra.]]

L'escut de Gijón, del qual es te constancia del seu us des de l'any [[1649]], representa a [[Don Pelayo]], primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofes pel matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.

L'escut de Gijón, del qual es te constancia del seu us des de l'any [[1649]], representa a [[Don Pelayo]], primer Rei d'Astúries al que la llegenda vincula en Munuza, governador musulmà de Gijón en qui entrà en lluita ofes pel matrimoni no consentit d'este en la germana de aquell, sostenint una espasa en la seua ma dreta i la [[Creu de la Victòria]] prolongada en un bàcul en la ma esquerra. Presidix el conjunt la corona real espanyola.

Actualment, Gijón poseix 31 llínies d'autobús, les quals son:

Actualment, Gijón poseix 31 llínies d'autobús, les quals son:

*Llínia 1: Cerilleru - Hospital de Cabueñes

*Lllínea 1: Cerilleru - Hospital de Cabueñes

*Llínia 2: Roces - Hospital de Cabueñes

*Lllínea 2: Roces - Hospital de Cabueñes

*Llínia 3: Polígono de Roces - Hospital de Xove

*Lllínea 3: Polígono de Roces - Hospital de Xove

*Llínia 4: Cerilleru - Viesques - Campus Universitario - Hospital de Cabueñes.

*Lllínea 4: Cerilleru - Viesques - Campus Universitario - Hospital de Cabueñes.

*Llínia 9: Pumarín - Hospital de Xove

*Lllínea 9: Pumarín - Hospital de Xove

*Llínia 10: Pumarín - Somió - Candenal

*Lllínea 10: Pumarín - Somió - Candenal

*Llínia 12: Cerilleru - Montevil - Contrueces

*Lllínea 12: Cerilleru - Montevil - Contrueces

*Llínia 14: Sotiello - Tremañes - Infanzón

*Lllínea 14: Sotiello - Tremañes - Infanzón

*Llínia 15: Polígono de Porceyo - Roces - Viesques

*Lllínea 15: Polígono de Porceyo - Roces - Viesques

*Llínia 16: El Musel - Vega

*Lllínea 16: El Musel - Vega

*Llínia 18: Nuevo Gijón - Hospital de Cabueñes

*Lllínea 18: Nuevo Gijón - Hospital de Cabueñes

*Llínia 20: Montevil - Somió

*Lllínea 20: Montevil - Somió

*Llínia 21: Pza. el Humedal - Campa Torres

*Lllínea 21: Pza. el Humedal - Campa Torres

*Llínia 22: Pza. Europa - Porceyo

*Lllínea 22: Pza. Europa - Porceyo

== Economia ==

== Economia ==

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la dècada dels setanta.

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

Tras una dura crisis i reconversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de l'economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en l'economia del municipi és pràcticament irrellevant.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].

Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].

Gijón és cantera també de jòvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats.

Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

[[Categoria:Localitats d'Astúries]]

[[Categoria:Localitats d'Astúries]]