Canvis

[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]

[[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]]

El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].

El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]].

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques.

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.

Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta.

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors:

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.

* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.

== Gastronomia ==

== Gastronomia ==

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.

Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].

Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].

Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats.

Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats.

[[Categoria:Localitats d'Astúries]]

[[Categoria:Localitats d'Astúries]]