Llínea 41: |
Llínea 41: |
| [[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]] | | [[Image:Vistagijon.jpg|thumb|right|200px|<center>Vista de Gijón.</center>]] |
| | | |
− | El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. En tot i això Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]]. | + | El primer poblat del que se té notícia ([[Noega]]) es troba en la [[Campa Torres]], en orige en els sigles VI i V a. C., poblat per [[asturs]] i la gent dels cilúrnics i posteriorment romanisat. Encara que Noega fon progresivament abandonada com a conseqüència de la fundació de la ciutat romana de la península de Cimadevilla, possiblement dita [[Gigia]]. |
| | | |
| Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques. | | Esta ciutat, sense dubte, la més important de l'Asturies romana, degué de ser un important port de la ruta marítima del Cantàbric, ademés de servir d'enllaç en la meseta a través de la via que, partint de Gigia, recorria el centre d'Astúries per [[Lucus Asturum]] i que posteriorment enllaçava, en [[Asturica Augusta]], en la [[Via de la Plata]]. D'esta etapa històrica nos queden els rests de les térmens romanes del camp valdés, la muralla romana i la fàbrica de saladures entre atres trobades arqueològiques. |
Llínea 119: |
Llínea 119: |
| Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. | | Ciutat tradicionalment industrial, l'economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial des de la década dels setanta. |
| El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors: | | El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del [[sigle XIX]], degut a la confluència de varis factors: |
− | * L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local. | + | * L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en l'any [[1856]], va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la indústria local. |
| * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries. | | * La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries. |
| | | |
− | El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. | + | El model industrial generalt, típic de la priemra Revolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, [[vidre]] i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'época, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. Encara que no arriba a prosperar lo esperat degut al tardiu enllaç ferroviari que conectà a [[Astúries]] en la meseta. |
| | | |
| La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers. | | La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la década dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers. |
Llínea 177: |
Llínea 177: |
| | | |
| == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
− | Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas. | + | Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango ([[choriç]], morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la [[sidra]], [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas. |
| | | |
− | Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]]. | + | Tot allò es rega en sidra, que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]]. |
| | | |
− | Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats. | + | Gijón és cantera també de jóvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trobar en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar estiga acompanyà d'un tracte amable i uns preus molt ajustats. |
| | | |
| [[Categoria:Localitats d'Astúries]] | | [[Categoria:Localitats d'Astúries]] |