Canvis

El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

El [[sigle XIX]], portarà un gran desenroll, unit a diversos factors com l'explotació del carbó, la carretera Gijón-[[Lleó]] i més tart el ferrocarril [[Sama-Gijón]]. Tot açò va fer que el port de Gijón tinguera que desenrollar-se d'una forma ràpida, pues l'intensitat del tràfic desbordava el port. Es va construir un nou port en [[1893]] que seria el primer port carboner de la Península. Açò va fer de Gijón una vila industrial, en una [[burguesia]] i un desenroll urbà, obrint-se nous carrers i places. Açò portà un gran equipament de infraestructures i equipaments municipals com la portà d'auies, arreplegà de fems, alumbrat a gas i després elèctirc, etc. Tot este desenroll industrial deixà en la ciutat una gran cantitat de ma d'obra i un desenroll urbanístic ràpit. Creant-se barriaes obreres alrededor com foren el Natahoyo, [[La Calzada]], [[Tremañes]] o [[El Humedal]].

Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al mes d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- hasda l'ocupació de la ciutat el 20 d'[[octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

Ya en el [[sigle XX]], en l'esclafit de la [[Guerra Civil]], el [[18 de juliol]] de [[1936]], la ciutat i els seus habitants es mantingueren fidels al govern llegítim republicà, formant-se el Comité de Guerra de Gijón de preponderància anarquista, mentres que no l'eixercit, de la qual la seua rebelió no pugué ser dominada fins al més d'agost. Posteriorment la vila fon la capital del Consell Interprovincial d'Astúries i Lleó -que s'acabaria declarant sobirà convertint-se en el Consell Sobirà d'Astúries i Lleó- hasda l'ocupació de la ciutat el 20 d'[[octubre]] de [[1937]] per les tropes del General [[Francisco Franco|Franco]].

La siderúrgia és la principal indústria desde finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.

La siderúrgia és la principal indústria desde finals del [[sigle XIX]] i sobretot en la creació de Uninsa en 1971 a partir de la fusió de les fàbriques de Moreda i Mieres i la seua posterior unió en Ensidesa, convertida després junt a Altos Hornos de Vizcaya en Aceralia, per a integrar-se a finals del sigle XX en el grup europeu Arcelor junt a la luxembruguesa Arbed i la francesa Usinor.