Edició de «Giner»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{giner}} | {{giner}} | ||
| − | [[File:Les Très Riches Heures du duc de Berry Janvier.jpg|thumb| | + | [[File:Les Très Riches Heures du duc de Berry Janvier.jpg|thumb|left|Giner en ''[[Les molt riques hores del Duc de Berry]] '', principis [[sigle XV]]]] |
'''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi. | '''Giner''' (del [[llatí]] ''ianuarius'') és el primer [[més]] de l'[[any]] en el [[calendari gregorià]] i té 31 [[dia|dies]]. Pren el seu nom del deu [[Janus]], del llatí Janus, representat en dos cares, l'esperit de les portes i del principi i la fi. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
==Tradició de la paraula giner== | ==Tradició de la paraula giner== | ||
| + | |||
{{Cita|'''Giner''' se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant ''gener'', que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità ''genièr''. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de '''giner'''”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo '''giner'''”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en '''giner''', per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de '''giner''' de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490. {{DGLV|Giner}}}} | {{Cita|'''Giner''' se tracta de la forma més antiga que trobem documentada, és també la forma usada pels clàssics valencians i hui l’única viva en valencià. La variant ''gener'', que trobem en algun document antic, és hui la pròpia del català i el balear, pròxima a l’occità ''genièr''. Algun diccionari dona incomprensiblement la forma giner com a coloquial, quan és la que usaren els nostres clàssics com Joanot Martorell, Jaume Roig, Roïç de Corella, Bernat Fenollar..."CCXL sous de rials, los quals Abdulhuaheb, moro, devia dar en lo mes de '''giner'''”. Llibre de la Cort del Justícia de Cocentaina. 1275. “Lo llit calent / volen d’estiu; / no·ls plau caliu / en lo '''giner'''”. Jaume Roig. Spill. 1460. “...seria foll aquell qui en joliol, per fogir a la calor, estigués als raigs de Apollo y en '''giner''', per escalfar, cerquàs la freda ombra”. Roïç de Corella. Proses Mitològiques. 1460. “...la present obra, e començada a II de '''giner''' de l’any MCCCCLX” Joanot Martorell. Tirant lo Blanch.1490. {{DGLV|Giner}}}} | ||