Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  20:22 14 gin 2018
m
Llínea 4: Llínea 4:     
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en [[1527]], fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li varen encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de [[1549]], incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresc|frescs]] per a la [[catedral de Monza]]. En [[1558]], va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generat per un bot -->]</ref>
+
Arcimboldo va nàixer en [[Milà]] en l'any [[1527]], fill de Biagio, un pintor que va treballar per a la construcció de l'escola de pintors en la [[catedral de Milán|catedral]].<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>Li varen encarregar a Arcimboldo disenys per a vidrieres, a partir de [[1549]], incloent la ''Històries de Santa Caterina d'Alexandria'' en la catedral. En [[1556]] va treballar en Giuseppe Meda en [[Pintura al fresc|frescs]] per a la [[catedral de Monza]]. En [[1558]], va pintar el cartó per a un gran tapís de la Dormició de la Mare de Deu, que fins al dia de hui penja en la catedral de Com.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generat per un bot -->]</ref>
    
Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se supon que va treballar també en l'Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i discípuls en [[Roma]].  
 
Va estar al servici dels Habsburg entre els anys [[1560]] i [[1587]]. Se supon que va treballar també en l'Itàlia meridional i que va tindre un taller propi i discípuls en [[Roma]].  
   −
En [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i dissenyador de trages. El rei August de Sajonia, que va visitar [[Viena]] en [[1570]] i [[1573]], va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics.
+
En l'any [[1562]] es va convertir en retratiste de tall de [[Maximilià II]] en la cort [[Habsburg]] de [[Praga]]. Fon també el decorador de tall i dissenyador de trages. El rei August de Sajonia, que va visitar [[Viena]] en [[1570]] i [[1573]], va vore l'obra d'Arcimboldo i li va encarregar una còpia dels seus ''Quatre estacions'' que incorporara els seus propis símbols monàrquics.
   −
En [[Praga]] va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de [[1576]] fins a [[1612]]) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, dissenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetàneu en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador [[Rodolf II]] «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics varen impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'Espanya|Felipe II]].
+
En [[Praga]] va treballar també per a [[Rodolf II]] (emperador des de [[1576]] fins a l'any [[1612]]) en la seua cort de [[Praga]] i se li considera el «[[Leonardo dóna Vinci]]» de la cort bohèmia, dissenyador d'aparells hidràulics miraculosos (un poc com el seu coetàneu en la cort espanyola [[Juanelo Turriano]]) i d'instruments musicals fantàstics: en este sentit pot dir-se que va treballar per a l'emperador [[Rodolf II]] «reemplaçant» la figura del vell Juanelo, els invents de la qual, experiments diversos i aparells mecànics varen impressionar el jove Rodolfo durant la seua estada en la cort del seu tio, el rei espanyol [[Felip II d'Espanya|Felipe II]].
    
La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre lo mateix en els seus «caprichos» [[Alegoria|alegòrics]], quadros en que les [[Bodegó|naturalees mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealisme|surrealistes]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, varen ser molt admirats pels seus contemporàneus i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren caprichoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>
 
La seua obra convencional, consistent en pintures tradicionals del gènero religiós, ha caigut en l'oblit. No ocorre lo mateix en els seus «caprichos» [[Alegoria|alegòrics]], quadros en que les [[Bodegó|naturalees mortes]], els conjunts de flors, fruites, mariscs o peixos, creguen figures simbòliques. En efecte, estos retrats pre-[[surrealisme|surrealistes]] de caps humans fets de verdures, fruites i arrels, varen ser molt admirats pels seus contemporàneus i encara hui susciten fascinació. Els crítics d'art estan debatent actualment si estes pintures eren caprichoses o el producte d'una ment trastornada.<ref>[http://www.iht.com/articles/2007/10/05/arts/melik6.php Giuseppe Arcimboldo's hallucinations: Fantasy or insanity? - International Herald Tribune<!-- Título generado por un bot -->]</ref>
107 112

edicions

Menú de navegació