78 812
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'California' a 'Califòrnia'
El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de [[Mèxic]], [[Estats Units]] i [[Cuba]]. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: [[Tamaulipas]], [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Tabasco]], [[Campeche]], [[Yucatán]]. Els nort-americans són: [[Florida]], [[Alabama]], [[Mississipí]], [[Luisiana]] i [[Texas]]. L'[[illa de Cuba]] ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap al [[oceà Atlàntic]], en tant que la [[Península de Yucatán]], també al ponent, separa al golf del [[mar Caribe]].<ref name="epa">{{Cita web
[[Image:Golfo de Mexico.gif|thumb|250px|Localisació del golf de Mèxic]]
[[Image:GolfVanMexico.jpg|thumb|250px|Vista per satèlit del golf ([[NASA]])]]
El '''golf de Mèxic''' és una conca marítima continguda entre els litorals de [[Mèxic]], [[Estats Units]] i [[Cuba]]. Els estats mexicans que tenen costa en el golf són: [[Tamaulipas]], [[Veracruz d'Ignacio de la Llave|Veracruz]], [[Tabasco]], [[Campeche]], [[Yucatán]]. Els nortamericans són: [[Florida]], [[Alabama]], [[Mississipí]], [[Louisiana]] i [[Texas]]. L'[[illa de Cuba]] ocupa en la part oriental del golf l'eixida d'este cap a l'[[oceà Atlàntic]], en tant que la [[Península de Yucatán]], també al ponent, separa al golf de la [[mar Carip]].<ref name="epa">{{Cita web
|url=http://www.epa.gov/gmpo/about/facts.html
|url=http://www.epa.gov/gmpo/about/facts.html
|título=Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)
|título=Datos generals del golf de Mèxic (en anglés)
}}</ref>
}}</ref>
El golf de Mèxic, com el veí [[mar Caribe]], és una regió marítima del [[oceà Atlàntic]] que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Caribe són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant el mar Caribe presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.<ref>{{Cita web
El golf de Mèxic, com la veïna [[mar Carip]], és una regió marítima de l'[[oceà Atlàntic]] que es troba casi completament rodejada pel continent americà i per illes. Per este motiu, se li denomina a vegades també com «el Mediterràneu americà». Mentres que el golf de Mèxic posseïx extenses plataformes continentals que s'adinsen en el mar, les plataformes del Carip són més reduïdes i acaben en alvencs que conseguixen de 2.000 a 3.000 metros de profunditat. Són abundants els estudis científics duts a terme en abdós mars; no obstant això, l'història de la seua evolució geològica encara presenta importants llacunes de coneiximent. En tant la mar Carip presenta fenòmens sísmics i erupcions volcàniques de forma aïllada, la conca del golf de Mèxic és geològicament més estable.<ref>{{Cita web
|url=http://www.wftv.com/news/9817047/detail.html
|url=http://www.wftv.com/news/9817047/detail.html
|título=Central Florida Feels Quake
|título=Central Florida Feels Quake
=== Història ===
=== Història ===
Provablement fon el marí espanyol [[Cristòfol Colón]] el primer europeu en alcançar el mar Caribe.<br />En l'any [[1492]] va prendre possessió de les [[Bahames]] en nom de la '''corona espanyola''', convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'[[Àsia]]. Després va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'''Hispaniola'' (L'Espanyola).
Provablement fon el marí espanyol [[Cristòfol Colón]] el primer europeu en alcançar la mar Carip. En l'any [[1492]] va prendre possessió de les [[Bahames]] en nom de la corona espanyola, convençut d'haver trobat una nova ruta marítima cap a l'[[Àsia]]. Despuix va proseguir el seu viage cap al sur i va fundar una colònia en l'illa de l'''Hispaniola'' (L'Espanyola).
Encara que [[Espanya]] va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també van establir colònies en les illes orientals del Caribe atres països com [[Gran Bretanya]], [[França]], [[Països Baixos|Holanda]] i [[Dinamarca]].
Encara que [[Espanya]] va mantindre el control d'esta regió marítima a lo llarc dels sigles següents, també varen establir colònies en les illes orientals del Carip atres països com [[Gran Bretanya]], [[França]], [[Països Baixos|Holanda]] i [[Dinamarca]].
En el [[sigle XIX]], eren molts els barcos mercants de [[EE.UU.]] que navegaven pel Carip, especialment despuix de l'any [[1848]], quan molts buscadors d'or es dirigien per mar cap a [[Califòrnia]].
Des de la [[Segona Guerra Mundial]], moltes illes caribenyes alberguen bases militars nortamericanes que foren creades per a protegir el [[canal de Panamà]].
La base naval de Guantánamo, en [[Cuba]] (construïda en l'any [[1899]]), és la més antiga de les instalacions militars de EEUU en el [[Carip]].
La base naval de Guantánamo, en [[Cuba]] (construïda en [[1899]]), és la més antiga de les instalacions militars d'EEUU en el [[Caribe]].
En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la [[Península de Yucatán]], cap al [[Canal de Yucatán]], hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat [[Cràter de Chicxulub]], i provocant l'[[extinció dels dinosauris]] i atres espècies.<ref>El [[Cràter de Chicxulub]] i l'extinció dels dinosauris. [[Arcadio Poveda Ricalde]], [[Fernando Espill Méndez]], Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8</ref><ref>{{Cita web | url=http://web.ukonline.co.uk/a.buckley/dino.htm | título=Dinosaur Extinction Page | nombre=A. | apellido=Buckley | año=1997}}</ref>
En la porció del golf de Mèxic corresponent al litoral nort de la [[Península de Yucatán]], cap al [[Canal de Yucatán]], hauria caigut fa 65 millons d'anys un meteorit formant un cràter de 180 quilómetros de diàmetro, denominat [[Cràter de Chicxulub]], i provocant l'[[extinció dels dinosauris]] i atres espècies.<ref>El [[Cràter de Chicxulub]] i l'extinció dels dinosauris. [[Arcadio Poveda Ricalde]], [[Fernando Espill Méndez]], Mèrida, 2007. ISBN 968-5011-78-8</ref><ref>{{Cita web | url=http://web.ukonline.co.uk/a.buckley/dino.htm | título=Dinosaur Extinction Page | nombre=A. | apellido=Buckley | año=1997}}</ref>
== Referències ==
== Referències ==
<references/>
{{Traduït de|es|Golfo de México}}
{{Traduït de|es|Golfo de México}}