Canvis

1 byte afegit ,  11:19 28 oct 2014
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Gottlob Frege''' ([[8 de novembre]] de [[1848]] a [[Wismar]] - [[26 de juliol]] de [[1925]] a [[Bad Kleinen]], [[Imperi Alemany]]) fon un [[filòsof]] i [[matemàtic]] alemà que fundà la [[filosofia analítica]].
+
'''Gottlob Frege''' ([[8 de novembre]] de [[1848]] en [[Wismar]] - [[26 de juliol]] de [[1925]] en [[Bad Kleinen]], [[Imperi Alemà]]) fon un [[filòsof]] i [[matemàtic]] alemà que fundà la [[filosofia analítica]].
    
Les seues contribucions se centren en la [[llògica]] formal i en la filosofia del llenguage. La seua distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar qué és el [[significat]] d'un mot o expressió. Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, en excepció dels [[nom propi|noms propis]], sino que tenen referència: no es pot dir "¿qué significa una casa?" sino "¿a quines entitats mos referim en usar el terme casa?", per eixemple. En esta distinció volia fugir de l'idealisme de [[Plató]] que encallava la investigació, ya que fea impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar en el context social dels mots, molt més objectivable, en l'us de les paraules en contes de l'essència dels sers.
 
Les seues contribucions se centren en la [[llògica]] formal i en la filosofia del llenguage. La seua distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar qué és el [[significat]] d'un mot o expressió. Per a Frege la majoria de les paraules no tenen sentit, en excepció dels [[nom propi|noms propis]], sino que tenen referència: no es pot dir "¿qué significa una casa?" sino "¿a quines entitats mos referim en usar el terme casa?", per eixemple. En esta distinció volia fugir de l'idealisme de [[Plató]] que encallava la investigació, ya que fea impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar en el context social dels mots, molt més objectivable, en l'us de les paraules en contes de l'essència dels sers.
6408

edicions