Canvis

Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:  

Sol aludir-se que el Govern es dividix en poders, pero en realitat es dividix en òrguens en distints tipos de funcions:  

Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contingut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).

Els criteris de classificació actuals s'atenen més al contengut que a la forma, es tracta de separar els Governs no pel número de governants, sino per la forma cóm s'eixercix el poder o segons la distribució de les competències entre l'individu i l'Estat, segons el modo com es prenen en consideració els governants els drets individuals (llibertat d'opinió, de prensa, de reunió, de pensament, de creació, de partits polítics, d'ensenyança).

Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.

Lo més correcte és separar els Governs en [[Democràcia|democràtics]] i totalitaris, segons es reconega la llibertat d'intervindre en el Govern als individus o no, segons s'admeten els drets fonamentals.

Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població.

Els sistemes democràtics inclouen la participació de la població general en la presa de decisions. Esta participació pot ser més notòria com en la [[democràcia directa]] o més remota com succeïx en la [[democràcia representativa]]. En els estats moderns en millons de persones, es donen formes bàsicament formes de democràcia representativa, en la possibilitat de ''[[referendum|referenda]]'' i [[plebiscit]]s sobre qüestions particulars, que usualment obliguen al govern a decidir entre dos o més alternatives segons el vot majoritari de la població.

Històricament les democràcies han tingut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris i fins i tot totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes.

Històricament les democràcies han tengut major respal de la població que els règims no democràtics, per eixa raó molts sistemes autoritaris i fins i tot totalitaris han aplegat a referir-se a si mateixos com a democràcies, [[democràcia popular|democràcies populars]] o [[democràcia orgànica|democràcies orgàniques]], quan en realitat dits règims no serien considerats pròpiament democràtics per molts analistes.

=== Totalitarisme ===

=== Totalitarisme ===