Llínea 92: |
Llínea 92: |
| | | |
| == Adjectius == | | == Adjectius == |
| + | Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un sustantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel sustantiu. |
| + | |
| + | En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número. |
| + | |
| === Orde de les paraules === | | === Orde de les paraules === |
| === Comparació === | | === Comparació === |
| === Adjectius com a substantius === | | === Adjectius com a substantius === |
| + | |
| == Adverbis == | | == Adverbis == |
| + | De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els sustantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. |
| + | |
| === Posició === | | === Posició === |
| === Comparació === | | === Comparació === |
Llínea 102: |
Llínea 109: |
| === Adverbis interrogatius i relatius === | | === Adverbis interrogatius i relatius === |
| == Verps == | | == Verps == |
| + | Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un sustantiu sense fer canvis. |
| + | |
| === Temps === | | === Temps === |
| === Imperatiu === | | === Imperatiu === |
Llínea 109: |
Llínea 118: |
| === Verps en subjectes === | | === Verps en subjectes === |
| === Verps usats com a substantius === | | === Verps usats com a substantius === |
| + | |
| == Preposicions == | | == Preposicions == |
| + | Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un sustantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. |
| + | |
| + | L'elefen té 22 preposicions. |
| + | |
| === a === | | === a === |
| === ante === | | === ante === |
Llínea 134: |
Llínea 148: |
| | | |
| == Conjuncions == | | == Conjuncions == |
| + | Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants. |
| + | |
| + | |
| === Conjuncions coordinants === | | === Conjuncions coordinants === |
| === Conjuncions subordinants === | | === Conjuncions subordinants === |
Llínea 141: |
Llínea 158: |
| | | |
| == Preguntes == | | == Preguntes == |
| + | Hi ha tres tipos de preguntes: aquelles que poden ser contestades en un simple “sí” o “no”, les que presenten una gama d'opcions per a elegir, i les que demanen una informació particular. |
| + | |
| + | Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?). |
| + | |
| === Preguntes del tipo sí/no === | | === Preguntes del tipo sí/no === |
| === Preguntes alternatives === | | === Preguntes alternatives === |
Llínea 147: |
Llínea 168: |
| | | |
| == Proposicions == | | == Proposicions == |
| + | De la mateixa forma que la frase, la proposició conté un subjecte i un verp, pero forma part d'una oració més gran. |
| + | |
| + | Cada frase conté una proposició principal. Esta es pot modificar de vàries formes per una o més proposicions subordinades. Si una proposició subordinada modifica una frase nominal se li denomina proposició relativa. Si modifica un verp o la preposició principal sancera, es diu una proposició adverbial. I si fa la funció d'un sustantiu, proposició nominal. |
| + | |
| + | Ademés, una oració pot contindre més d'una proposició principal. |
| + | |
| === Proposicions relatives === | | === Proposicions relatives === |
| === Proposicions adverbials === | | === Proposicions adverbials === |