1796
edicions
Canvis
→Formació de paraules
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà.
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romàniques com l'haitià i el chabacà.
== Alfabet i pronunciació ==
=== Alfabet ===
L'elefen utilisa l'alfabet més conegut del món: el llatí.
* Minúscules
** a b c d e f g h i j l m n o p r s t u v x z
* Mayúscules
** A B C D E F G H I J L M N O P R S T U V X Z
Les lletres «K», «Q», «W» i «Y» no apareixen en els noms comuns. S'utilisen per a conservar la forma original dels noms propis, aixina com dels noms escrits en llengües estrangeres.
En unes cent paraules internacionals d'orige no romànic, podem escriure «W» en lloc d'«U», i «Y» en lloc d'«I», per a presentar una ortografia més fàcil de reconéixer: ioga/yoga, piniin/pinyin, sueter/sweter, ueb/web. Ademés d'estos casos, usem «K», «Q», «W» i «Y» solament per a conservar les formes originals de noms propis i de paraules estrangeres.
La lletra «H» no és comuna, pero es pot trobar en noms tècnics i culturals.
=== Mayúscules ===
La mayúscula s'utilisa al principi de l'oració, aixina com en els noms propis. Quan un nom propi està format per vàries paraules, cada una d'elles escomença en mayúscula, menys les paraules com la o de:
* Persones reals o imaginàries, aixina com animals persnificats i coses
** Maria, San Paulo, Barack Obama, Seniora Braun, Jan de Hartog, Oscar de la Renta, Mickey Mouse
* Organisacions; per eixemple: societats i associacions
** Ikea, Nasiones Unida, Organiza Mundal de Sania
* Territoris polítics; per eixemple: nacions, estats i ciutats
** Frans, Atina, Site de New York, Statos Unida de America
* Llocs geogràfics; per eixemple: rius, oceans, llacs, montanyes
** la Alpes, Rio Amazon, Mar Atlantica
* Lletres de l'alfabet
** E, N
Pero, per als títuls de les obres d'art, aixina com de les obres lliteràries, tan solament du mayúscula la primera paraula (aixina com els noms propis, si els conté):
* Un sonia de un note de mediaestate – Somi d'una nit d'estiu
* La frates Karamazov – Els germans Karamazov
* Tocata e fuga en D minor – Tocata i fuga en re menor
Algunes voltes, com en els anuncis, les mayúscules s'usen per a EMFATISAR paraules o frases sanceres.
L'elefen utilisa minúscules a on algunes llengües utilisarien mayúscules:
* Dies de la semana
** lundi, jovedi – dilluns, dijous
* Mesos
** marto, novembre – març, novembre
* Dies festius
** natal, ramadan, pascua – Nadal, Ramadà, Pasqua
* Sigles
** la sentenio dudes-un – el sigle XXI
* Llengües i pobles
** catalan, xines – el català, el chinenc
* Abreujaments
** lfn, pf
=== Noms de les lletres ===
Les següents sílabes són els noms de les lletres en el discurs, per eixemple, quan es lletreja una paraula:
* a be ce de e ef ge hax i je ka el em en o pe qua er es te u ve wa ex ya ze
Els seus noms es poden posar en plural: as, bes, efes.
En escriure, un pot presentar la lletra tal com, en mayúscula o afegint -s per al plural:
* La parola “matematica” ave tre As, du Ms (pronunciada emes), e un E. – La paraula «matemàtica» té tres as, dos emes i una e.
== Frases ==
== Frases ==
=== Preposicions ===
=== Preposicions ===
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase.
* En la note, la stelas apare. – En la nit, (grup preposicional) … les estreles (subjecte) … apareixen (verp).
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte).
* Tu no aspeta como tua foto. – Tu (subjecte) … no aparentes (verp) … com en la teua foto (grup preposicional).
=== Proposicions ===
=== Proposicions ===
=== Possessius ===
=== Possessius ===
Els adjectius possessius són mea, tua, nosa, i vosa:
* Mea gato ia come un mus. – El meu gat es va menjar una rata.
* Me gusta multe tua dansa. – MM'agrada molt el teu ball.
* Nosa ecipo va gania la premio. – El nostre equip guanyarà el premi.
També es pot indicar la possessió en una frase de me, de tu, etcétera:
* Acel es la casa de tu. – Aquella és la teua casa.
La tercera persona és l'adjectiu possessiu sua, sense importar que el pronom equivalent seria el, lo, los, on o se:
* La ipopotamo abri sua boca. – L'hipopótam obri la boca (la seua boca).
* Nos regarda sua dentes. – Nos fixem en les seues dents.
Per a expressar d'ells (o de sí en plural), es pot usar el determinant lor en lloc de sua. Pero no és obligatori. Sua es pot usar sempre (i és més tradicional), pero en algunes frases lor pot ser més clar:
* La otelor mostra lor sala a sua visitores. - L'hotelera mostra la sala corresponent als seus visitants. (la sala dels visitants, no la sala de l'hotelera)
* La visitores gusta multe lor sala / sua sala. - Als visitants els agrada molt la sala que els va tocar / la seua sala.
* Ance la otelor gusta lor sala. - També a l'hotelera li agrada la seua pròpia sala.
=== Quantitatius ===
=== Quantitatius ===
Els quantitatius permeten expressar la cantitat que és indicada pel sustantiu:
* -s – (plural)
* un – un/a
* du, tre, cuatro… – dos, tres, quatre…
* multe – molt
* poca – poc
* plu – més (de)
* la plu – la majoria (de), el màxim (de), la major part
* min – menys (de)
* la min – la minoria (de), el mínim (de), la menor part
El marcador de plural -s és el determinant quantitatiu de base. Un sintagma nominal que incloga un sustantiu plural, no requerix cap atre determinant:
* Me va leje libros. – Vaig a llegir (alguns) llibres.
* Me va leje la libros. – Vaig a llegir els llibres.
Ademés de l'artícul indefinit, un és el número «un», indica una unitat de lo referenciat pel sustantiu. Per tant, el sustantiu deu ser contable i singular:
* Me ave un frate e du sores. – Tinc un germà i dos germanes.
Els atres números cardinals (du, tre, cuatro, etcétera) són també quantificadors.
* Me ave tre gatos obesa. – Tinc tres gats grossos.
* Me ave cuatro plu anios ca mea frate. – Soc quatre anys major que el meu germà.
Multe significa «molts». Indica una gran cantitat de lo referenciat pel sustantiu, i s'usa en sustantius contables i incontables:
* Esta casa sta ja asi tra multe anios. – Esta casa ya es manté ací durant molts anys.
* La pijones come multe pan. – Les colomes mengen molt pa.
Poca és lo contrari de multe, i indica una menuda cantitat. Significa «poc»:
* Me reconose poca persones. – Reconec algunes persones (en realitat, no moltes).
* El pote dona poca aida. – Pot donar una miqueta d'ajuda (en realitat, no molta)
* Compare: Me pote leje alga parolas. — Soc capaç de llegir unes quantes paraules (un número menut).
Plu significa «més». Indica una cantitat major de lo referenciat pel sustantiu, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La plu significa «la majoria», la cantitat més gran:
* Tu ave plu libros ca me. – Vosté té més llibres que yo.
* La plu linguas es bela. – La majoria de les llengües és bella.
* Plu pan es en la cosina. – Hi ha més pa en la cuina.
* La plu fango es repulsante. – La majoria del fanc és repugnant.
Min és lo contrari de plu, i significa «menys», indica una cantitat més menuda, i es pot usar en sustantius contables i incontables. La min significa «la minoria», la menor cantitat:
* Me desira min vejetales ca el. – Vullc menys verdura que ella.
* Tu ia leje la min libros de cualcun ci me conose. – De tots els que conec, has llegit menys llibres.
* El ave min interesa a cada dia. – Cada dia té menys interés.
Es poden usar tots els quantitatius com a pronoms.
=== Determinants de similitut ===
=== Determinants de similitut ===
Atres quatre determinants concernixen la similitut o la diferència:
La mesma significa «el mateix» / «la mateixa» / «els mateixos» / «les mateixes» o «lo mateix». Normalment, no es pot ometre la paraula la, a pesar de que es pot canviar per esta o acel:
* Tu porta la mesma calsetas como me. – Dus els mateixos calcetins que yo.
* La gera ia comensa en la mesma anio. – La guerra va començar el mateix any.
* Nos va reveni a esta mesma tema pos un semana. – Tornarem sobre este tema en una semana.
Otra significa «un atre» / «uns atres» / «atra» o «unes atres».
* Nos ave aora esta tre otra problemes. – Tenim estos atres problemes ara.
* La otra solve ia es plu bon. – L'atra solució era millor.
* Tu ave otra pan? – ¿Té vosté un atre pa?
Tal significa «tal/s», «eixe tipo de», «d'eixe estil», de tal o com espècie:
* Me construi un macina de tempo. – Estic construint una màquina del temps.
* Tal cosa es nonposible. – Tal cosa és impossible.
* Me xerca un abeor. – Estic buscant a un apicultor.
* Me no conose un tal person. – No conec a tal persona.
* Esce tu vole repinti la sala? – ¿Vols repintar l'habitació?
* Me prefere evita tal labora. – Preferixc evitar eixe tipo de treball.
* Esce tu ave plu libros como estas? – ¿Tens més llibres com estos?
* Si, me ave du otra tal libros. – Sí, tinc atres dos llibres d'eixe estil.
Propre indica la pertinença de la cosa pel nom al seu posseïdor. És especialment útil despuix del determinant sua per a aclarir que el significat és reflexiu: la cosa indicada pertany al subjecte de la frase:
* Me propre idea es an plu strana. – La meua pròpia idea és encara més estranya.
* El ia trova la xarpe de sua sposo e ia pone lo sirca sua propre colo. – Va trobar la tovalleta del seu marit i li la va posar al voltant del seu propi coll.
=== Orde dels determinants ===
=== Orde dels determinants ===
Els determinants seguixen este orde:
* Els predeterminants tota i ambos, quan apareixen, es coloquen davant de tots els demés.
* Després vénen els artículs, els demostratius, els interrogatius, determinants de selecció, o els possessius. Normalment, hi ha solament un d'estos determinants en un sintagma nominal.
* A continuació, es poden trobar quantitatius o determinants de similitut. Un determinant de similitut mai és la primera paraula d'un grup nominal contable singular. Sempre va precedit d'un atre determinant, o de dos, si un d'ells és un *predeterminante (per eixemple ''tota la otra libro'').
* ls adjectius bon i mal, a pesar de que no són determinants, per lo general es coloquen davant del sustantiu i despuix de tots els determinants.
Per eixemple:
* El ia colie sua poca posesedas e parti. – Va arreplegar les seues escasses pertinences i es va anar.
* Un otra problem es la manca de aira fresca asi. – Un atre problema és la falta d'aire fresc ací.
* Nos no ia tradui ancora acel otra cuatro frases. – Encara no hem traduït aquelles quatre frases.
* Tota la omes ia vade a la costa. – Tots els hòmens varen ser a la costa.
== Pronoms ==
== Pronoms ==
=== Pronoms personals ===
=== Pronoms personals ===
* me – yo, el meu, me
* tu – tu, et, el seu, vosté, vós
* el – ell, ella, això, li, la, lo (una persona)
* lo – ell, ella, això, li, la, lo (una cosa)
* nos – nosatres, nos
* vos – vosatres, vostés, les seues
* los – ells, elles, els, les, els, els seus
=== Grups pronominals ===
=== Grups pronominals ===
Tu és el singular i vos és el plural en totes les situacions, formals i informals.
El s'usa per a referir-se a persones i animals, com a mamífers i aus. Pot ser aplicat metafòricament també a atres criatures, als robots, a la Lluna, a tormentes, etc.
Lo s'usa per a referir-se a les coses, criatures simples, idees, conceptes, etc.
Los s'usa com a plural d'el i lo.
L'elefen normalment no distinguix entre “ell” i “ella”. Les formes elo (“ell”) i ela (“ella”) són rares, pero es poden usar per a evitar la repetició excessiva dels noms de les persones quan es parla d'un home i una dòna en el mateix context.
* Do es Joana? El es en la jardin. – ¿On està Joana? Ella està en el jardí.
* Do es mea come de matina? Lo es en la cosina. – ¿On està el meu desdejuni? Està en la cuina.
Un pronom personal pot tindre a continuació una proposició relativa. Si el sentit està clar, es pot suprimir el pronom, deixant al pronom relatiu una doble funció:
* El recorda sempre la nomes de los, ci el ia encontra. – Recorda sempre els noms de quí va trobar.
* Me respeta tu, ci es tan saja. – Et respecte (a tu), que eres tan sapient.
* El ci osa, gania. – Aquell que gosa, gana.
* Ci osa, gania. – Qui gosa, gana.
On és per lo general un pronom indefinit. Significa «les persones en general» o «una persona qualsevol». A sovint, permet evitar l'us de la veu passiva:
* On dise ce tu va parti. – Es diu que partiràs.
* On debe repete la verbo. – Es deu repetir el verp. / El verp deu repetir-se.
S'és el pronom reflexiu de la tercera persona, tant del singular com del plural. Indica el subjecte del verp, no sent mai el subjecte:
* Lo limpi se. – Ell es neteja.
* Los lava se. – Ells es llaven.
Els pronoms possessius («el meu», «el teu», etc.) són els determinants possessius («el meu», «el teu», etc.), precedits per la:
* Me ia trova mea libros, ma tu no ia trova la tuas. – Vaig trobar els meus llibres; pero vós no vares trobar els teus.
* Lo es ance plu grande ca la mea. – També és més gran que el meu.
* No toca acel jueta! Lo no es la tua. – ¡No tocs eixe joguet! No és teu.
=== Pronoms determinants ===
=== Pronoms determinants ===
Aixina com es pot amprar un adjectiu com a substantiu, es pot convertir la major part de determinants en pronoms. Els pronoms esta, acel i una atra formen sempre el plural afegint -s. Alguns atres pronoms també poden afegir -s si açò clarifica el significat:
* tota, totas – tot, tota, tots, totes
* ambos – abdós (els dos)
* esta, estas – est, esta, estos, estes
* acel, aceles – aquell, aquella, aquells, aquelles
* cualce – qualsevol, qualssevol
* cada – cada u, cada una
* alga – algun, alguna, alguns, algunes
* cual – quin, quins, quines
* multe – molt
* poca – poc
* plu – més
* la plu – la majoria, la major part
* min – menys
* la min – la minoria, la menor part
* un/la otra, (la) otras – un atre, una atra, uns atres, unes atres
* la mesma, la mesmas – el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes
* un tal, tales – un d'eixos, un d'ells, un aixina
Eixemples:
* Estas aspeta bela! – ¡Estos tenen bona pinta!
* Prende cualce. – Pren un (qualsevol, no importa quin).
* Me no vole judi, car me gusta egal cada. – No vullc prendre partit, perque m'agraden per igual.
* Me vole grasia cada de esta persones. – Vullc donar les gràcies a cada una d'estes persones.
* Alga(s) pensa ancora ce la mundo es plata. – Alguns pensen encara que la Terra és plana.
* Tu ia versa mal la vino. Alga es sur la table. – Has servit mal el vi. Alguna cosa s'ha derramat en la taula.
* Multe(s) de nos es programores. – Molts de nosatres som programadors.
* Me no ia regarda multe(s) de acel filmas. – No he vist moltes d'eixes películes.
* Me reconose poca(s) de la persones en la fola. – Reconec poques persones entre la multitut.
* Plu va ariva pronto. – Pronte aplegaran més.
* Alga parolas es clar, ma on no pote leje fasil la plu. – Algunes paraules són clares; pero la major part no és fàcil llegir-les.
* Tu ave min ca me. – Tens menys que yo.
* Me vole bonveni tota(s) de vos. – Vullc donar la benvinguda a tots vostés.
* Me ia compra sinco libros nova, ma me ia lasa tota(s) en la bus. – He comprat cinc llibres nous; pero els he deixat tots en l'autobús.
* Ambos de la enfantes jua felis. – Abdós chiquets juguen alegrement.
Els números poden utilisar-se com a pronoms per a indicar els grups d'un tamany determinat. Eixos pronoms no prenen generalment la -s del plural i no necessiten determinant:
* Tre de mea amis va ariva a esta sera. – Tres dels meus amics vénen esta vesprada.
* Cuanto pizas tu ia come? – ¿Quantes pizzes has menjat?
* Cuatro! – ¡Quatre!
* La cuatro de nos va come en junta. – Anem a menjar els quatre junts.
* Un de mea gatos manca. – Em falta un dels meus gats.
* La tre ia abita en la mesma aparte. – Els tres viuen en el mateix pis.
Per a indicar els múltiples imprecisos de números com sento, mil o milion, s'afig la -s de plural:
* On ia ave miles de persones a la conserta. – Hi havia mils de persones en el concert.
* A cada anio, miliones migra a otra paises. – Cada any, millons emigren a atres països.
* On ia vacui miles de plu persones de locas inondada par la deluvias. – S'han evacuat a mils de persones de llocs inundats per la pluja.
* On pote fatura plu sentos per servi. – Es poden demanar alguns centenars més per a servir-los.
No es pot transformar l'en pronom. Es deu usar el, lo i los:
* La casa de mea padre es plu grande ca lo de mea frate. – La casa del meu pare és més gran que la del meu germà.
* Lo es ance plu grande ce lo cual me intende compra. – És més gran que la que tinc intenció de comprar.
No es pot utilisar no com a pronom, pero es pot utilisar nun i no cosa. El número zero pot també utilisar-se com a pronom.
L'expressió idiomàtica la un la otra (o lunlotra) significa «un/una l'atra» / «els uns/unes les atres ». Posseïx variants com la un o la otra (l'u o l'atre, etc.), la un pos la otra (o pos lunlotra, «l'un despuix de l'atre», etc.) aixina com la un sur la otra (o sur lunlotra, «l'un sobre l'atre», etc.):
* La xicos colpa la un la otra / lunlotra. – Els chics es colpegen els uns als atres.
* Me pila mea crepes la un sur la otra / sur lunlotra. – Apile les meues tortites, els uns sobre els atres.
En algunes frases, a un pronom li seguix un verp, per #lo que cap el malentés d'un determinant seguit d'un verp reutilisat com a substantiu. Per eixemple, fòra de context, no es pot estar segur de que acel veni de Italia significa «l'acció d'aplegar d'Itàlia» o «aquell que ve d'Itàlia». En la majoria dels casos, el context fa que el significat siga evident. No obstant, els principiants i els que volen evitar qualsevol risc d'ambigüitat, poden agregar un simple sustantiu – com person o cosa – despuix del determinant en lloc de convertir-ho en un pronom:
* Acel cosa veni de Italia. – Eixa cosa ve d'Itàlia.
* Recorda ce alga persones (o algas) abita en sua auto. – Recorda que algunes persones viuen en els seus coches.
En alguns casos, es vol deixar clar que el sustantiu verbal no és un verp. En paraules com a alga, multe, i poca, es pot afegir d'entre el determinant i el sustantiu; el determinant es convertix llavors en un pronom, pero el sustantiu no es convertix en un verp. En els determinants com esta i acel, es pot agregar la davant del determinant:
* La profesor ia demanda alga de atende. – El professor va demanar una miqueta d'atenció.
* Multe de labora pote es evitada. – Es pot evitar una gran cantitat de treball.
* La esta deside no es un bon resulta. – Esta decisió no és un bon resultat.
=== Preguntes ===
=== Preguntes ===
=== Pronoms relatius ===
=== Pronoms relatius ===
L'elefen té 22 preposicions:
L'elefen té 22 preposicions:
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
a, ante, asta, ca, como, con, contra, de, en, entre, estra, longo, par, per, pos, sin, sirca, su, supra, sur, tra i ultra.
=== a ===
A significa «en» (a voltes, es pot traduir com «a» en valencià). Presenta un lloc o un temps com un punt simple, o com un espai general o periodo, ignorant la seua estructura interna:
* Nos senta a la table. – Estem assentats a la taula.
* Me va encontra tu a la crus de vias. – Nos trobem en el creuament.
* La scala apoia a la mur. – L'escala està recolzada en el mur.
* Tua casa es a lado de mea casa. – La teua casa està al costat de la meua.
* El reposa a casa. – Està descansant en casa.
* Sudan es a sude de Misre. – Sudan està al sur d'Egipte.
* La barco es a mar. – El barco està en la mar.
* El ia fini la labora a la comensa de la anio. – Ha acabat el treball al principi de l'any.
* A medianote, on va vide focos artal. – A mijanit, hi haurà fòcs artificials.
* Me debe parti a la ora des-ses. – Tinc que anar-me a les setze hores.
Per extensió en sentit figurat, a introduïx el punt de referència en una relació:
* Tu sta tro prosima a la borda. – Estàs parada massa prop de la vora.
* La forma de Italia es simil a un gama. – La forma d'Itàlia és similar a una cama.
* Esta pen parteni a me. – Esta ploma em pertany.
* Cual aveni si on no conforma a la regulas? – ¿Qué passa si un no s'ajusta a les regles?
* A la min tredes persones espeta. – A lo manco trenta persones estan esperant.
Ademés, a pot expressar el moviment cap a un punt. Açò inclou moviments metafòrics com les transferències als beneficiaris, i canvia a un estat nou:
* Me viaja a New York. – Estic viajant a Nova York.
* Pone tua libros a via. – Posa els teus llibres a distància.
* El leva sua oios a la sielo. – Alça els seus ulls al cel.
* El ia dona un oso a la can. – Li ha donat un os al gos.
* La sorsor ia cambia se a un capra. – El mac es va transformar en una cabra.
* La seja ia cade a pesos. – La cadira va caure en péntols.
* La xico ia ajunta sua nom a la lista. – El chic ha afegit el seu nom a la llista.
* Dise a me tua nom. – Digues-me el teu nom.
* Me no va responde a acel demanda. – No vaig a respondre a eixa pregunta.
* Nos desira a tu un bon aniversario. – Et desigem un bon natalici.
* Tua idea pare asurda a me. – La teua idea em sembla absurda.
* Me pasea longo la strada, de un fini a la otra. – Passege a lo llarc del carrer, d'un extrem fins a l'atre.
* Tu irita me de tempo a tempo. – Tu em molestes de tant en tant.
* La note progresa a la lus prima. – La nit alvança cap al trenc d'alba.
* De lundi a jovedi es cuatro dias. – De dilluns a dijous hi ha quatre dies.
De fet, qualsevol preposició que indica una ubicació també pot indicar moviment cap a eixa ubicació. Per eixemple, en me pone mea libros en mea saco (“Pose els meus llibres en el meu bosso”), en, òbviament, implica el moviment “adins”. Quan es necessita un aclariment adicional, as pot colocar abans de la preposició per a aclarir el sentit de moviment cap a:
* Core a la casa. – Corre a la casa.
* Core en la casa. – Corre en la casa.
* Core a en la casa. – Corre dins la casa.
* La gato salta sur la table. – El gat bota en la taula.
* La gato salta a sur la table. – El gat bota sobre la taula.
Un us especial d'és davant una preposició, per a crear un adverbi. Si la preposició denota un lloc, la combinació sugerix el moviment en la direcció indicada. A ante i a pos també s'utilisen per a referir-se als temps anterior o posterior:
* La can core a ante. – El gos corre cap a avant.
* Tu pote pone tua saco a supra. – Pots posar el teu sac dalt.
* La sumerjor ia vade a su. – El buç s'ha sumergit.
* Vide a su. – Mira avall.
* Me ia visita esta vila a ante. – He visitat este poble abans.
* Nos pote reveni a pos. – Podem tornar despuix.
Un atre us especial d'a és afegir un complement a l'objecte en una oració. (En alguns casos, atres preposicions també es poden utilisar per a este propòsit.)
* El ia pinti sua casa a blanca. – Ha pintat la seua casa de blanc.
* Me va servi la gambas a/en fria. – Serviré les gambes fredes.
* Los ia eleje Maria a/per presidente. – Han elegit a María com a president.
El complement pot ser un infinitiu. Per es pot utilisar en lloc d'a, pero llavors el significat és que el subjecte del verp principal té l'intenció de realisar l'acció del verp infinitiu. A indica que el subjecte propon a l'objecte que ho faça:
* El comanda la soldatos a ataca la fortres. – S'ordena als soldats per a atacar la fortalea.
* Me va instrui vos a parla la lingua. – Vos ensenyaré a parlar la llengua.
=== ante ===
=== asta ===
=== ca ===
=== como ===
=== con ===
=== contra ===
=== de ===
=== en ===
=== entre ===
=== estra ===
=== longo ===
=== par ===
=== per ===
=== pos ===
=== sin ===
=== sirca ===
=== su ===
=== supra ===
=== sur ===
=== tra ===
=== ultra ===
== Conjuncions ==
== Conjuncions ==
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants.
Una conjunció és una paraula que unix dos proposicions. Hi ha dos tipos: coordinants i subordinants.
=== Conjuncions coordinants ===
=== Conjuncions subordinants ===
=== Pronoms relatius ===
=== Adverbis interrogatius ===
=== Conjuncions especials ===
== Preguntes ==
== Preguntes ==
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?).
Ademés, les preguntes poden ser directes (“¿On anem?”) o indirectes (“Et vaig preguntar cap a on anem”, “No sé lo que soc”). Les preguntes directes terminen en un signe d'interrogat (?).
=== Preguntes del tipo sí/no ===
=== Preguntes alternatives ===
=== Atres preguntes ===
=== Preguntes indirectes ===
== Proposicions ==
== Proposicions ==
* flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea
* flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea
* adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu
* adere – adherir → autoaderente – autoadhesiu
=== Sufixos ===
=== Sufixos que formen verps ===
=== Sufixos que formen adjectius ===
=== Sufixos que formen nomenes ===
=== Sufixos menys productius ===
=== Afixos tècnics ===
=== Noms composts ===
== Abreviatures ==
== Abreviatures ==