1796
edicions
Canvis
→Determinants
Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra.
Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra.
=== Predeterminants ===
Tota significa “tot” o “tots”. Indica la totalitat del sustantiu que descriu. Al contrari que cada, tota tracta el tot com una unitat, i no com a individus separats:15
* Tota linguas es asurda. – Totes les llengües són absurdes.
* Me va ama tu per tota tempo. – T'amaré tot el temps.
* La lete ia vade a tota locas. – La llet fon a totes parts.
* On ia oia la musica tra tota la vila. – Es va escoltar la música en tot el poble.
Ambos significa “els dos”. Es pot amprar en lloc de tota, quan es diu que tota la cantitat es llimita a dos. El sustantiu deu estar en plural:
* Ambos gamas es debil. – Les dos cames són dèbils.
Semànticamente, tota i ambos no es diferencien dels quantitatius, pero se'ls tracta com una classe aparte per la seua sintaxis: es coloquen davant de qualsevol un atre determinant en el grup nominal, incloent la.
També poden ser utilisats com a pronoms.
=== Artículs ===
=== Demostratius ===
=== Interrogatius ===
=== Determinants de selecció ===
=== Possessius ===
=== Quantitatius ===
=== Determinants de similitut ===
=== Orde dels determinants ===
== Pronoms ==
== Pronoms ==