Revisió actual |
El teu text |
Llínea 11: |
Llínea 11: |
| * [[o]] (tot); | | * [[o]] (tot); |
| * o oberta (por); | | * o oberta (por); |
− | * [[U (lletra)|u]] (fum). | + | * [[u]] (fum). |
| | | |
| === Vocals àtones === | | === Vocals àtones === |
Llínea 70: |
Llínea 70: |
| | | |
| == Morfologia == | | == Morfologia == |
− | === Determinants ===
| + | |
− | ==== Artículs ====
| + | === Artículs === |
| {{AP|Artículs en valencià}} | | {{AP|Artículs en valencià}} |
− | L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet Lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''. | + | L'artícul determinat en valencià és: en singular, ''el'' per al masculí, ''la'' per al femení i ''lo'' per al neutre i en plural, ''els'' per al masculí i ''les'' per al femení. En algunes comarques septentrionals encara s'usa l'artícul masculí clàssic ''lo'' i el seu plural ''los'', també s'usa en el restant del valencià en certes expressions com ''en lo carrer'' o ''tot lo món'' i alguns noms propis com ''[[Canet lo Roig]]'', ''[[Tirant lo Blanch]]'' o ''[[Lo Rat Penat]]''. |
| | | |
− | ====Demostratuis==== | + | === Determinants === |
− | {{AP|Demostratius en valencià}}
| + | Els demostratius són: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló. |
− | Els [[determinant|determinants]] demostratius tenen la funció de senyalar la possició de l'objecte respecte al parlant. Presenten la següent forma: | |
− | | |
− | {| class="wikitable"
| |
− | |-
| |
− | ! Demostratius
| |
− | ! Prop
| |
− | ! Distància mija
| |
− | ! LLunt
| |
− | |-
| |
− | ! Masculí singular
| |
− | | este, est
| |
− | | eixe, eix
| |
− | | aquell
| |
− | |-
| |
− | ! Femení singular
| |
− | | esta
| |
− | | eixa
| |
− | | aquella
| |
− | |-
| |
− | ! Masculí plural
| |
− | | estos
| |
− | | eixos
| |
− | | aquells
| |
− | |-
| |
− | ! Femení plural
| |
− | | estes
| |
− | | eixes
| |
− | | aquelles
| |
− | |-
| |
− | ! Neutre
| |
− | | açò
| |
− | | això
| |
− | | allò
| |
− | |}
| |
− | Les variacions ''est'' i ''eix'' són vàlides quan la paraula següent comença per vocal o h i recomanades si la paraula comença per una e o una vocal tònica: est estui, eix home, est atre chic, eix enterro.<ref name="llenguavalenciana">{{cite web |title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els demostratius i els possesius |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/13.pdf |website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=31 decembre 2021}}</ref> | |
| | | |
− | ====Possessius====
| + | Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí. |
− | Els determinants possessius indiquen la relació de pertenència del l'objecte designat.
| |
| | | |
− | {|class="wikitable" width=90%
| + | Indefinits |
− | |- bgcolor=#f0ffff
| |
− | !Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
| |
− | |- align=center
| |
− | | 1º singular||meu||meua||meus||meues
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 2º singular||teu||teua||teus||teues
| |
− | |- align=center
| |
− | | 3º singular ||seu||seua||seus||seues
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
| |
− | |- align=center
| |
− | | 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 3º plural ||seu||seua||seus||seues
| |
− | |}
| |
− | Els possessius poden anar davant o darrere del substantiu: el meu veí, un veí meu. Si se situa davant sempre porta l'artícul que li corresponga: les meues carchofes, el seu got, les nostres accions, les vostres tendes.
| |
| | | |
− | També existixen els possessius àtons que tenen esta forma:
| + | Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius |
− | {|class="wikitable" width=90%
| |
− | |- bgcolor=#f0ffff
| |
− | !Persona||Masculí singular ||Femení singular|| Masculí plural || Femení plural
| |
− | |- align=center
| |
− | | 1º singular||mon||ma||mos||mes
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 2º singular||ton||ta||tos||tes
| |
− | |- align=center
| |
− | | 3º singular ||son||sa||sos||ses
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 1º plural ||nostre||nostra||nostres||nostres
| |
− | |- align=center
| |
− | | 2º plural ||vostre||vostra||vostres||vostres
| |
− | |- bgcolor=#f0f0f0 align=center
| |
− | | 3º plural ||son||sa||sos||ses
| |
− | |}
| |
− | S'utilisen davant de paraules que indiquen parentesc: ma mare, mon yayo, sos tios. També s'utilisen davant de les paraules casa i vida, en alguns refrans i davant d'alguns títuls: ''ta casa, vostra vida, Sa Santitat, Sa Majestat, nostra Senyera''.<ref name="llenguavalenciana" />
| |
− | | |
− | ====Numerals====
| |
− | Els numerals expresen un càlcul numèric i poden ser ordinals, cardinals:
| |
− | {| class="wikitable"
| |
− | |-
| |
− | ! ||'''Cardinal''' ||'''Ordinal'''
| |
− | |-
| |
− | |0 ||zero ||
| |
− | |-
| |
− | |1 ||u, una (femení) || primer, primera
| |
− | |-
| |
− | |2 ||dos (invariable) || segon, femení segon/segona
| |
− | |-
| |
− | |3 ||tres ||tercer, tercera
| |
− | |-
| |
− | |4 ||quatre||quart, quarta
| |
− | |-
| |
− | |5 ||cinc ||quint, quinta
| |
− | |-
| |
− | |6 ||sis ||sext, sexta
| |
− | |-
| |
− | |7 ||sèt ||sèptim, sèptima
| |
− | |-
| |
− | |8 ||huit ||octau, octava
| |
− | |-
| |
− | |9 ||nou ||nové, novena
| |
− | |-
| |
− | |10 ||dèu || dècim, dècima
| |
− | |-
| |
− | |11 ||onze || undècim, undècima
| |
− | |-
| |
− | |12 ||dotze || duodècim, duodècima
| |
− | |-
| |
− | |13 ||tretze ||dècim tercer, dècima tercera
| |
− | |-
| |
− | |14 ||catorze||dècim quart, dècima quarta
| |
− | |-
| |
− | |15 ||quinze ||dècim quint, dècima quinta
| |
− | |-
| |
− | |16 ||setze ||dècim sext, dècima sexta
| |
− | |-
| |
− | |17 ||dèsset ||dècim sèptim, dècima sèptima
| |
− | |-
| |
− | |18 ||díhuit ||dècim octau, dècima octava
| |
− | |-
| |
− | |19 ||dèneu ||dècim nové, dècima novena
| |
− | |-
| |
− | |20 ||vint || vigèsim
| |
− | |}
| |
− | | |
− | També existixen els partitius: ½ un mig, una mija, 1/3 un terç, una terça, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. Els multiplicatius són: ''simple, doble, triple, quàdruple, etc''.<ref>{{Numerals}}</ref>
| |
| | | |
| === Pronoms === | | === Pronoms === |
− | ====Pronoms personals==== | + | ==== Personals ==== |
− | En valencià hi ha dos tipos de [[pronoms personals]] els pronoms personals forts que poden actuar com a [[subjecte]] i els pronoms personals dèbils que sempre acompanyen al [[verp]].
| + | ==== Els pronoms en, hi, ho ==== |
− | | + | ==== Relatius ==== |
− | Els pronoms personals forts tenen la següent forma:
| |
− | | |
− | {| style="width: 75%; color: #00007F; text-align: center;"
| |
− | | |
− | |- style="background-color: #F0F8FF; color: #191970; font-size: 1.3em;"
| |
− | ! colspan="3" | Pronoms personals forts
| |
− | | |
− | |- style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;"
| |
− | ! <small>PERSONA</small>
| |
− | ! <small>SUBJETE</small>
| |
− | ! <small>DARRERE DE PREPOSICIÓ</small>
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers.
| |
− | | yo
| |
− | | mi
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers.
| |
− | | tu, vosté
| |
− | | tu, vosté
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers.
| |
− | | ell/ella
| |
− | | ell/ella
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 1.º pers. pl.
| |
− | | nosatros
| |
− | | nosatros
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 2.º pers. pl.
| |
− | | vosatros, vostés
| |
− | | vosatros, vostés
| |
− | |-
| |
− | ! style="background-color: #B0C4DE; color: #000000;" | 3.º pers. pl.
| |
− | | ells/elles
| |
− | | ells/elles
| |
− | |}
| |
− | </center>
| |
− | <br />
| |
− | Per a la primera persona del plural se reconeixen tres posibilitats: ''nosatres'' per al context formal i lliterari, ''nosatros'' com forma estàndart i ''mosatros'' como forma coloquial. Lo mateix s'aplica als pronoms dèbils ''nos'' i ''mos''. Igualment, en la segona persona del plural, ''vosatros'' es la forma general i ''vosatres'' també servix per a un context cult.
| |
− | | |
− | Quan els pronoms tenen una funció reflexiva se solen acompanyar per l'indefinit mateixa que presenta una forma invariable en femení: S’ho comprà per ad ell mateixa. Elles pensaven en elles mateixa. Tornà en sí.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Els pronoms personals. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/16.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=6 enero 2022}}</ref>
| |
− | | |
− | Els pronoms personals dèbils tenen la forma següent:
| |
− | | |
− | {| class=wikitable style="text-align:center" border=1 cellpadding=2 cellspacing=0
| |
− | |-
| |
− | !colspan=2 rowspan=2|
| |
− | ! colspan=2 |Forma
| |
− | ! colspan=2 |Forma apostrofada
| |
− | |-
| |
− | !Forma principal
| |
− | !Forma inversa
| |
− | !Davant
| |
− | !Darrere
| |
− | |-
| |
− | ! colspan=2 |1º pers. sing
| |
− | |me
| |
− | |em
| |
− | |<nowiki>m'</nowiki>
| |
− | |'m
| |
− | |-
| |
− | ! colspan=2 |2º pers. sing
| |
− | |te
| |
− | |et
| |
− | |<nowiki>t'</nowiki>
| |
− | |'t
| |
− | |-
| |
− | ! rowspan="8" |3º
| |
− | !reflex.
| |
− | |se
| |
− | |es
| |
− | |<nowiki>s'</nowiki>
| |
− | |'s
| |
− | |-
| |
− | !CD (masc)
| |
− | |lo
| |
− | |el
| |
− | |l'
| |
− | |'l
| |
− | |-
| |
− | !CD (fem)
| |
− | |la
| |
− | |
| |
− | |l'
| |
− | |-
| |
− | !CI
| |
− | |li
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | !CD indefinit
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |-
| |
− | !CD neutre/Atribut
| |
− | |ho
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | !Partitiu
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |-
| |
− | !Comp. en de
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |-
| |
− | ! colspan=2 |1º pers. pl.
| |
− | |nos
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | ! colspan=2 |2º pers. pl.
| |
− | |vos
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | ! rowspan="8" |3º pl.
| |
− | !reflex.
| |
− | |se
| |
− | |es
| |
− | |s'
| |
− | |'s
| |
− | |-
| |
− | !CD (masc)
| |
− | |los
| |
− | |els
| |
− | |
| |
− | |'ls
| |
− | |-
| |
− | !CD (fem)
| |
− | |les
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | !CI (masc i fem)
| |
− | |los
| |
− | |els
| |
− | |
| |
− | |'ls
| |
− | |-
| |
− | !CD indefinit
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |-
| |
− | !CD neutre/Atribut
| |
− | |ho
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |
| |
− | |-
| |
− | !Partitiu
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |-
| |
− | !Comp. en de
| |
− | |ne
| |
− | |en
| |
− | |n'
| |
− | |'n
| |
− | |}
| |
| | | |
| === El verp === | | === El verp === |
− | {{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
| |
− | El [[verp]] en valencià constituïx el núcleu de l'oració. Se dividixen en tres conjugacions, la primera conjugació acabada en -ar: parlar, donar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, vore; i la tercera conjugació acabada en -ir: fugir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
| |
− |
| |
− | ==== Primera conjugació ====
| |
− | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
| |
− | |-
| |
− | |Infinitiu ||colspan="6"| ''donar''
| |
− | |-
| |
− | |Gerundi ||colspan="6"| ''donant''
| |
− | |-
| |
− | |Participi ||colspan="6"|''donat, donada, donats, donades''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present ||''done''||''dones''||''dona''||''donem''||''doneu''||''donen''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit imperfecte
| |
− | ||''donava''||''donaves''||''donava''||''donàvem''||''donàveu''||''donaven''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perfecte
| |
− | ||''doní''||''donares''||''donà''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perfecte perifràstic
| |
− | ||''vaig donar''||''vares donar''||''va donar''||''vàrem donar''||''vàreu donar''||''varen donar''
| |
− | |-
| |
− | |Futur imperfecte
| |
− | ||''donaré''||''donaràs''||''donarà''||''donarem''||''donareu''||''donaran''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | | ||''donaria''||''donaries''||''donaria''||''donaríem''||''donaríeu''||''donarien''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present||''done''||''dones''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit imperfecte||''donara''||''donares''||''donara''||''donàrem''||''donàreu''||''donaren''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Afirmatiu|| ||''dona''||''done''||''donem''||''doneu''||''donen''
| |
− | |-
| |
− | |Negatiu|| ||''no dones''||''no done''||''no donem''||''no doneu''||''no donen''
| |
− | |}
| |
− |
| |
− | ==== Segon conjugació ====
| |
− | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
| |
− | |-
| |
− | |Infinitiu ||colspan="6"| ''témer''
| |
− | |-
| |
− | |Gerundi ||colspan="6"| ''tement''
| |
− | |-
| |
− | |Participi ||colspan="6"|''temut, temuda, temuts, temudes''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present ||''tem''||''tems''||''tem''||''temem''||''temeu''||''temen''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit imperfecte
| |
− | ||''temia''||''temies''||''temia''||''temíem''||''temíeu''||''temien''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perfecte
| |
− | ||''temí''||''temires''||''temé''||''temírem''||''temíreu''||''temiren''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perifràstic
| |
− | ||''vaig témer''||''vares témer''||''va témer''||''vàrem témer''||''vàreu témer''||''varen témer''
| |
− | |-
| |
− | |Futur imperfecte
| |
− | ||''temeré''||''temeràs''||''temerà''||''temerem''||''temereu''||''temeran''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | | ||''temeria''||''temeries''||''temeria''||''temeríem''||''temeríeu''||''temerien''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present||''tema''||''temes''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
| |
− | |-
| |
− | |Pasat imperfecte ||''temera''||''temeres''||''temera''||''temérem''||''teméreu''||''temeren''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Afirmatiu|| ||''tem''||''tema''||''temam''||''temau''||''temen''
| |
− | |-
| |
− | |Negatiu|| ||''no temes''||''no tema''||''no temam''||''no temau''||''no temen''
| |
− | |}
| |
− |
| |
− | ==== Tercera conjugació ====
| |
− | {| border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 1em 1em 1em 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Formes no personals||colspan="6"|(masc. sing., fem. sing., masc. pl., fem pl.).
| |
− | |-
| |
− | |Infinitiu ||colspan="6"| ''sentir''
| |
− | |-
| |
− | |Gerundi ||colspan="6"| ''sentint''
| |
− | |-
| |
− | |Participi ||colspan="6"|''sentit, sentida, sentits, sentides''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Indicatiu ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present ||''senc/sent''||''sents''||''sent''||''sentim''||''sentiu''||''senten''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit imperfecte
| |
− | ||''sentia''||''senties''||''sentia''||''sentíem''||''sentíeu''||''sentien''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perfecte simple
| |
− | ||''sentí''||''sentires''||''sentí''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit perfecte perifràstic
| |
− | ||''vaig sentir''||''vares sentir''||''va sentir''||''vàrem sentir''||''vàreu sentir''||''varen sentir''
| |
− | |-
| |
− | |Futur imperfecte
| |
− | ||''sentiré''||''sentiràs''||''sentirà''||''sentirem''||''sentireu''||''sentiran''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Condicional ||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | | ||''sentiria''||''sentiries''||''sentiria''||''sentiríem''||''sentiríeu''||''sentirien''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Subjuntivo||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Present||''senta''||''sentes''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
| |
− | |-
| |
− | |Pretèrit imperfecte ||''sentira''||''sentires''||''sentira''||''sentírem''||''sentíreu''||''sentiren''
| |
− | |-
| |
− | !bgcolor="#E0E0FF"|Imperatiu||''yo''||''tu''||''ell''||''nosatros''||''vosatros''||''ells''
| |
− | |-
| |
− | |Afirmatiu|| ||''sent''||''senta''||''sentam/sentim''||''sentau/sentiu''||''senten''
| |
− | |-
| |
− | |Negatiu|| ||''no sentes''||''no senta''||''no sentam/sentiu''||''no sentau/sentiu''||''no senten''
| |
− | |}
| |
− |
| |
− | ===L'adverbi===
| |
− | L'[[adverbi]] és una categoria gramatical heterogènea que sol actuar en l'acció verbal. Estos poden indicar lloc: davant, darrerre, avant, arrere, dins, fòra, etc. Poden indicar temporalitat: ans/adés, en acabant, pronte, tart, mentres, etc. Igualment, poden expresar modalitat: sicerament, honestament, aproximament, etc. També expresen negació: no, res/gens, tampoc, etc. Ademés, poden expresar manera: aixina, be, etc. Els adverbis poden presentar-se en locucions adverbials, per eixemple: aixina aixina, de veres, en pèls i senyals.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: L'adverbi i la negació. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/20_l_adverbi_i_la_negacio.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 giner 2022}}</ref>
| |
− |
| |
− | ===Les preposicions i les conjuncions===
| |
− | Les [[preposicions]] tenen la funció de fer de nexe entre els elements de l'oració i són invariables. Les preposicions àtones són: a/ad, en, de, en, per, com, fins/asda, cap, i també per a, des de (desde), ''fins a'', ''cap a'', ''com a''. La preposició a se transforma en ad davant d'un pronom personal o demostratiu: Ad ell li funciona, ad este no li ho digues. Les preposicions tòniques són: baix, barat a, cara, contra, entre, sense, segons, sobre, vora.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les preposicions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/21.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
| |
− |
| |
− | Les [[conjuncions]] també actuen com conectors d'elements equivalents. Eixemples de conjuncions són: i, ni, o, pero, puix, encara que.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: Les conjuncions. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/22.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=29 giner 2022}}</ref>
| |
| | | |
| == Sintaxis == | | == Sintaxis == |
| {{AP|Sintaxis del valencià}} | | {{AP|Sintaxis del valencià}} |
| + | |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| + | |
| * [[Idioma valencià]] | | * [[Idioma valencià]] |
− | * [[Normes d'El Puig]]
| |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 536: |
Llínea 102: |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| + | * Guinot i Galan, Josep M. (1991) ''Morfologia Historica de la Llengua Valenciana'', Valéncia: RACV. |
| + | * FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4 |
| | | |
− | * GUINOT I GALAN, Josep M. (1991) ''Morfologia Historica de la Llengua Valenciana'', Valéncia: RACV.
| + | == Vínculs externs == |
− | * FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. ''Gramàtica de la Llengua Valenciana''. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4
| |
− | | |
− | == Enllaços externs == | |
| * [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] | | * [http://www.idiomavalenciano.com/archius/gramatica-didactica-valenciano.pdf Gramàtica didàctica de valencià] |
| * [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] | | * [http://www.idiomavalenciano.com/cursos-de-valenciano.html Curs de valencià elaborat a partir de la gramàtica per la Plataforma Jovenil Valencianista] |
− | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] | + | * [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/elsverps.pdf Els verps valencians i la seua flexió] |
− | * [https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions] | + | * [http://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/21.pdf Preposicions] |
| | | |
| {{Gramàtiques}} | | {{Gramàtiques}} |
Llínea 550: |
Llínea 115: |
| {{Llengua valenciana}} | | {{Llengua valenciana}} |
| | | |
− | [[Categoria:Valencià]]
| |
− | [[Categoria:Normes d'El Puig]]
| |
| [[Categoria:Gramàtica del valencià]] | | [[Categoria:Gramàtica del valencià]] |