Edició de «Grecs»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental. | En l'[[Grècia antiga|antiguetat]], els grecs s'organisaven políticament en [[Ciutat estat|ciutats estat]], i allí es va originar el concepte de [[democràcia]]. S'han establit colònies i comunitats gregues a lo llarc de l'història en molts racons del [[Mediterràneu]], encara que el gruix de la nació s'ha centrat sempre al voltant del mar [[Egeu]], a on es parla la [[llengua grega]] des de l'[[Antiga Grècia]]. En el sigle IV aC, l'expansió territorial més important dels grecs va portar l'[[helenisme]] fins a [[Àsia Central]] i l'[[Índia]], i despuix de la caiguda de l'[[Imperi Romà]], [[Bizanci]] va fer perdurar la cultura grega en el [[Mediterràneu]] oriental fins al amy [[1453]]. Baix l'[[Imperi Otomà]] i fins a l'inici del [[sigle XX]], els grecs es trobaven instalats uniformement entre l'actual [[Grècia]], la costa occidental d'[[Anatòlia]], el [[Mar Negre]], [[Egipte]], [[Chipre]] i [[Costantinoble]]; en general, estes regions coincidixen en les fronteres de l'[[Imperi Bizantí]] al final del [[sigle XI]], i també en la zona de [[colonisació grega]] en l'Antiguetat en el [[Mediterràneu]] oriental. | ||
| − | En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia | + | En acabant la [[Guerra Greco-Turca (1919-1922)]], un massiu [[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]] va deixar quasi tota la població ètnicament grega confinada dins de les noves fronteres de [[Grècia]] i [[Chipre]] (illa llavors integrada en l'[[Imperi britànic]]). La nova [[Grècia]] es constituïa a partir de [[1822]] com un [[estat nació]] típic de l'época, lliberat de l'[[Imperi Otomà]]. Atres poblacions menors de grecs ètnics es poden trobar actualment des del [[Griko|sur d'Itàlia]] i el [[Grecs d'Albània|sur d'Albània]] fins al [[Grecs de Geòrgia|Caucas]], i també en les comunitats de la diàspora a molts atres països. Actualment, la majoria dels grecs pertanyen formalment a l'[[Iglésia Ortodoxa Grega]]. |
Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]). | Es poden atribuir als grecs contribucions molt notables en diversos àmbits de la cultura universal a lo llarc de tota l'Història (les [[Art grec|arts]], la [[Lliteratura grega|lliteratura]], la [[Filosofia grega|filosofia]], la [[Democràcia|política]], la [[Música grega|música]], les [[matemàtiques]], la [[ciència]], l'[[Arquitectura grega|arquitectura]], la [[tecnologia]], les [[Era de l'exploració|exploracions]], la [[Cuina grega|cuina]] i el [[Jocs Olímpics de l'antiguetat|deport]]). | ||