Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2 bytes afegits ,  18:39 24 maig 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]]
 
[[Archiu:Gregor Mendel Monk.jpg|190px|right]]
   −
'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Encara que ho va publicar en la seua obra de l'any [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].
+
'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals en l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Encara que ho va publicar en la seua obra de l'any [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), a on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar d'algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins a l'any [[1900]], setze anys despuix de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].
    
== Herència dels caràcters de Mendel ==
 
== Herència dels caràcters de Mendel ==
Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.
+
Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, encara que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel varen ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que varen passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.
    
Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.
 
Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.
107 008

edicions

Menú de navegació