4871
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − {{uiquificar}} − L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] per a l'[[idioma balear]]. + + + + − + − == Gramatica == − La Gramatica de la llengua balear, tal qual qualsevol atra, es el resultat de l'ESTRUCTURACIÓN de la llengua que parla el poble balear, per la Comissio de Gramatica nomenada d'entre els Membres de l'ACADÈMI de siga LLENGO BALÉÀ, sent: la Doctora en llengües romaniques DOÑA HELLA SCHLUMBERGER, el Catedratic d'Institut Filolec de Llati YDE Frances en Joan VANRELL NADAL, el Filolec de balear en Miquel GARAU ROSSELLÓ i la Professora de Primaria DOÑA Ana MARÍA AGUILÓ GARCÍAS. − − Els fonaments filologic-historics que usaren per a confeccionar la GRAMÀTICA normativa D’es BALÉÀ, foren: les Conclusions de l'I Congrés de Filologia Balear, d'Abril de 1993; la gramatica mallorquina d'en Joan Josep AMENGUAL de 1835 i 1872; la gramatica menorquina d'en Juliol SOLÉ de 1858; el diccionari Mallorqui-Castella-Llati d'en Joan Josep AMENGUAL de 1872; el diccionari MALLORQUÍ-CASTELLÀ d'en Antoni FIGUÉRA de 1840; el vocabulari MENORQUÍN-Castella d'en Josep HOSPITALÉ de 1869; i el diccionari Eivissenc-Castella d'en Enric Ribes MARÍ. Tambe se tingueren en conte: el vocabulari mallorqui-castella del Professor MATÍAS BOSCH 1906; la traduccio al mallorqui del “Cuixal” per en ILDEFONSO RULLÁN en 1916; els vocabularis de mallorqui-castella dels llibres escolars: Grau Preparatori, Grau Elemental, Primer Grau i Segon Grau, del Professor en Miquel PORCEL RIÉRA, 1942, 1945 i 1950. Les obres de DOÑA MANUELA dels Ferrers SORÀ en 1989; la RONDAYA de RONDAYAS, d'en TOMÁS AGUILÓ Cortes, 1912; les RONDAYAS mallorquines de JORDI D’es RECÓ, de 1889 i les RONDAYAS mallorquines de l'Archiduc d'AUSTRIA en LUÍS Salvador, 1886. − − − − == Dictamen == − − 1.- Considerant que des de el punt de vista de la Filologia nostra llengua balear te mes similituts DESIDENCIALES i lexiques en el Llati, el BEARNÉS, el Gasco, el Provençal i l'Occita, que en el sintetic catala. − − Que en els primers idiomes mos UNE el fet historic de que en el 799 D. C. hague en Balears una notable colonisacio de persones d'aquells llocs (VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Historia General del regne de MALLORCA 1840, per les seues cronistes), que vingueren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balearics a CARLOMAGNO (dos anys abans de que este conquistase BARCELONA) per a que els ajudase a rebujar un molt possible desembarc arabic. −
sense resum d'edició
El '''''Grupo d'Acció Baléà''''' '''GAB''' (en [[idioma valencià|valencià]]: '''Grup d'Acció Balear''') és una associació cultural de [[Balears]] fundada en [[2011]] dedicada a la defensa i promoció de la [[cultura]] de Balears.
El '''''Grupo d'Acció Baléà''''' '''GAB''' (en [[idioma valencià|valencià]]: '''Grup d'Acció Balear''') és una associació cultural de [[Balears]] fundada en [[2011]] dedicada a la defensa i promoció de la [[cultura]] de Balears.
== Posicionament sobre la llengua balear ==
{{AP|Conflicte llingüístic balear}}
L'entitat utilisa les normes ortogràfiques de l'[[Acadèmi de Sa Llengo Baléà]] per a l'[[idioma balear]]. Defén que la gramàtica de la llengua balear, és el resultat de l'estructuració de la llengua que parla el poble balear.
D'esta manera el ''Grupo d'Acció Baléà'' contempla les similituts que compartix en el [[llatí]], el [[bearnés]], el [[gascó]], el [[provençal]] i l'[[occità]], front al [[català]] normativisat. Estes similituts heredades s'expliquen pel fet històric de que en l'any [[799]] D.C. hagué en Balears una notable colonisació de persones d'aquells llocs <ref>(VITAE CAROLUS MAGNUS, EGINHARDO, 833. Historia General del regne de MALLORCA 1840</ref>, que emigraren degut a la solicitut d'ajuda que feren els governants balears a [[Carlomagno]] (dos anys abans de que Carlomagno conquerira de [[Barcelona]]) per a que els ajudara a rebujar un molt possible desembarc arabic.
{{uiquificar}}
Que naturalment en ells vi la seua forma de parlar, la que, sent tambe una evolucio del “SERMO VULGARIS” , s'integrà perfectament en el NEOLATÍN balear, eixit llogicament tambe de l'evolucio del “SERMO VULGARIS” existent aci des de l'any 123 a. C.
Que naturalment en ells vi la seua forma de parlar, la que, sent tambe una evolucio del “SERMO VULGARIS” , s'integrà perfectament en el NEOLATÍN balear, eixit llogicament tambe de l'evolucio del “SERMO VULGARIS” existent aci des de l'any 123 a. C.