Edició de «Guadasséquies»

{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
|image_província = [[File:Guadasequies-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
|nom = Guadasséquies
|image_escut = [[File:Escut de Guadasséquies.svg|65px]]
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Província de Valéncia]]
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
|superfície = 3'3 km²
|altitut = 180 msnm
|població = 475 hab. (2022)
|densitat = 133,03 hab./km²
|gentilici = vorassequià/ana
|llengua = [[Valencià]]
|còdic_postal = 46839
|festes = primera semana d'agost
|alcalde = Virginia Contreras Caballero ([[PPCV]])
|web = [https://www.guadassequies.es Web oficial de l'ajuntament]
|notes =  }}

'''Guadasséquies''' (en [[castellà]] ''Guadasequies''), és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].

==Geografia==
Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].

===Localitats llimítrofs===
El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: 
[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].

==Història==
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
[[File:Antiga església de Guadassèquies.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]]. 

Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a l'any [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any [[1833]] quant s'independisà com municipi.
[[File:ErmitaGuadasequies.JPG|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

==Administració==
{{Alcaldes_Espanya
  | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
  | Partit_1 = [[UCD]]
  | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
  | Partit_2 = [[PDP]]
  | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
  | Partit_3 = [[Unió Valenciana|UV]]
  | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
  | Partit_4 = [[Unió Valenciana|UV]]
  | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
  | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
  | Partit_6 = [[PPCV]]
  | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
  | Partit_7 = [[PPCV]]
  | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
  | Partit_8 = [[PPCV]]
  | Alcalde_9 = Carmen Vidal Valles
  | Partit_9 = [[PPCV]]
  | Alcalde_10 = Carmen Vidal Valles
  | Partit_10 = [[PPCV]]
  | Alcalde_11 = Virginia Contreras Caballero
  | Partit_11 = [[PPCV]]
  | Alcalde_12 = Virginia Contreras Caballero
  | Partit_12 = [[PPCV]]
}}

==Demografia==
La seua població és de 475 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]]    !! [[2018]] !! [[2022]]  
|-
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536|| align=center| 444 || align=center| 475
|}
</center>

==Economia==
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[blat]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

==Monuments==
*'''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades. 
*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].
*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

==Festes locals==
*Per [[agost]], concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar. 
*Per [[decembre]], el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança. 

==Gastronomia==
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==
{{listaref}}

* [https://www.guadassequies.es/ Ajuntament de Guadasséquies]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Guadasséquies  INE. Població de Guadasséquies]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Guadasséquies}}

{{Municipis de la Vall d'Albaida}}

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]