Canvis

|superfície = 3'3 km²

|superfície = 3'3 km²

|altitut = 180 msnm

|altitut = 180 msnm

|població = 439 hab.

|població = 444 hab.

|densitat = 133,03 hab./km²

|densitat = 133,03 hab./km²

|gentilici = vorassequià/ana

|gentilici = vorassequià/ana

==Història==

==Història==

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de [[gerra|gerres]] de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|<center>Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.</center>]]

No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[segle XIX]].  

No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en l'any [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[sigle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà despuix als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el [[sigle XIX]].  

Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.

Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a l'any [[1707]], despuix passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a l'any [[1833]] quant s'independisà com municipi.

[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Crist de l'Ampar.</center>]]

==Demografia==

==Demografia==

{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

{| align="center" {{tablabonita}}

|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]]   

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]]    !! [[2006]]    !! [[2018]]   

|-

|-

| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536

| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536|| align=center| 444

|}

|}

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[segle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

El poblament actual tingué el seu orige en les [[Alqueria|alqueries]] islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el [[sigle XIV]]; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en l'any [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en [[1646]]), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies en l'any [[1792]], els 325 habitants de [[1900]] i els 385 de [[1940]].

==Economia==

==Economia==

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[blat]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

Las terres de regadiu se reguen en [[aigua]] del [[riu Albaida]] i produïxen [[forment]], [[dacsa]], [[hortalices]] i frutals. Les de secà se destinen a [[raïm|vinya]], [[oliveres]] i atres frutals.

==Monuments==

==Monuments==

*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[segle XVIII|Segles XVIII]]-[[segle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.  

*'''Iglésia Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. [[sigle XVIII|Sigles XVIII]]-[[sigle XIX|XIX]]. En les campanes recentment restaurades.  

*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.

*'''Ermita del Crist'''. Data del [[1906]] en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del [[sigle XVII]].

*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.

==Gastronomia==

==Gastronomia==

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], arrop i talladetes, carns...).

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la [[Vall d'Albaida]] ([[oli]], [[armeles]], [[vi]], aus i [[ou|ous]], [[mel]], [[arrop i talladetes]], carns...).

==Enllaços externs==

==Enllaços externs==