Canvis

| Peu = Tikal la major ciutat de l'antiga cultura miula conte en més de 4000 edificis, es l'icon del periodo classic Miula

| Peu = Tikal la major ciutat de l'antiga cultura miula conte en més de 4000 edificis, es l'icon del periodo classic Miula

}}

}}

Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren varies cultures. Entre elles la [[Civilisacio Miula]] que fon notable per a conseguir un complex desenroll social.

Guatemala està situada dins de l'area geografica coneguda com [[Mesoamérica]]. Dins dels seus llímits territorials se desenrollaren vàries cultures. Entre elles la [[Civilisacio Miula]] que fon notable per a conseguir un complex desenroll social.

==== [[Cultura miula|Civilisació miula]] ====

==== [[Cultura miula|Civilisació miula]] ====

Sobreeixí en varies disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matemàtiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregoria]] que utilisem hui en dia.

Sobreeixí en vàries disciplines cientifiques tals com l'arquitectura, l'escritura, un alvançat calcul del temps per mig de les matemàtiques i l'astronomia. El [[calendari miula]] que segons els historiadors, era més precís que el [[calendari gregoria]] que utilisem hui en dia.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

Eren caçadors, agricultors, practicaven la [[peixca]], domesticaven animals com titos i anets; se trasportaban en canoes per a navegar pels rius i per a viajar a les illes propenques.

=== Sigle XX ===

=== Sigle XX ===

Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com econòmica), durant la llarga presidencia dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava a sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democràtics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongué a la construcció de carreteres perque aço competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del país i d'atres països centroamericans i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].

Per a [[1901]] la [[United Fruit Company]] (actualment [[Companyia de Desenroll Bananero de Guatemala, S.A.]], coneguda en Guatemala com Bandegua) escomençà a tornar-se la força principal en Guatemala (tant política, com econòmica), durant la llarga presidencia dictatorial de [[Manuel Estrada Cabrera]]. El [[govern]] se subordinava a sovint a interesses de la Companyia (una dels principals de Centroamérica i que en ajuda de [[Estats Units]] tenia poder per a canviar governs democràtics per titaros al seu servici). Mentres que la companyia també obstaculisava el comerç local, s'opongué a la construcció de carreteres perque açò competiria en el seu monopoli del ferrocarril. L'UFC controlà més del 40% de la terra del país i d'atres països centroamericans i les instalacions dels ports. El periodo de dictadura lliberal acabaria en [[1944]].

==== La revolució de 1944 ====

==== La revolució de 1944 ====

{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}

{{AP|Revolucio de 1944 en Guatemala}}

[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]

[[Archiu:1920UnitedFruitCompanyEntrance.jpg|thumb|Entrada de la seu d'United Fruit Company. La multinacional fruitera impulsà el colp davant el repartiment de terres baldías.]]

En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a aixo decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien.  Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america.  Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.

En [[1944]], un grup d'oficials militars dissidents, estudiants, i professionals lliberals, cridats els "Revolucionaris d'Octubre", derrocaren al govern de [[Federic Ponce Vaides]], substituint-ho per una junta composta pel Major [[Francesc Xavier Arana]], el Capitán [[Jacobo Arbenz]] i el Sr. [[Jordi Toriello Garrit]], que poc despuix convocà eleccions lliures i democràtiques que foren guanyades pel professor i escritor Dr. [[Joan Josep Arévalo Vermell]], que acabava de retornar d'[[Argentina]], a on se trobava exiliat. Fon el primer president elegit en Guatemala despuix de la tirania ubiquista (Jordi Ubique). L'objectiu d'Arévalo era, segons les seues memories, establir a Guatemala com un país capitaliste, pero per a això decidí proveir del principal mig productiu (la terra) als que no ho tenien.  Açó fon interpretat com socialisme, si be fon inspirat en el New Deal america.  Fon molt criticat per la classe alta i els terratinents com comuniste.

Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.

Poc temps despuix hi hagueren eleccions democratiques i resultà President electe [[Juliol Cesar Méndez Montenegro]] en [[1966]]. Encara que en un principi semblava haver-se conseguit una democracia transparent, el [[eixercit]], que tutelà el govern, llançà una forta campanya contra la [[insurgencia]] que trencà en gran part el moviment guerriller en el camp i escomençà el conflicte civil que hauria de causar centenars de millars de victimes.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga serie de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

El [[coronel]] [[Carles Manuel Arana Osorio]] (1970-1974) fon el primer d'una llarga série de caps de Govern militars, que en motiu de detindre l'acció insurgent mamprengueren sendes campanyes contraterroristas, iniciant aixina una successió de militars en el poder que escomençà des de [[1954]] en l'intervenció estadounidenc. Posteriorment, Arana Osorio alcançà el grau de General de Divisió. Fon conegut per la seua crueltat com El Chacal.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.

En [[1974]], el general [[Kjell Lauguerud Garcia]] derrotà al general [[Efraín Rius Montt]], en eleccions presidencials fraudulentes. En [[1978]], el general Romeo Lluc-Garcia assumí el poder. En [[1970]] dos nous grups guerrillers patrocinats per la [[Unió Sovietica]] i [[Fidel Castre]], l'EGP i l'ORPA, intensificaren l'insurgencia contra els governs militars. En [[1979]], el president estadounidenc [[Jimmy Carter]] discontinuà l'ajuda militar i el sosteniment economic provinent de la [[CIA]] estadounidenc a les [[Forces Armades de Guatemala]], a causa dels sistematics abús d'este contra els [[drets humans]] de la població.

==== Década de 1980 ====

==== Década de 1980 ====

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desapareixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

Els governs de [[1978]]-[[1982]] ([[Ferrando Romeo Lluc Garcia]]), [[1982]]-[[1983]] ([[Efraín Rius Montt]]), [[1983]]-[[1986]] ([[Óscar Humberto Mejía Vitors]]), en l'excusa d'una «amenaça comunista», acabaren en tots els moviments socials i indigenes de protesta. L'atac governamental, que perpetrà 667 massacres i feu desaparéixer 443 llogarets, provocà el desplaçament d'aproximadament 450,000 llauradors, que se veren obligats a refugiar-se en Méxic.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren varies massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'historia moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

A partir de l'assunció del [[general]] [[Lluc Garcia]], Guatemala entrà en un nou cicle de lluita contrainsurgente. Durant [[1979]] i [[1980]] se registraren vàries massacres en l'interior del país, d'escaso reso mediático. El 31 de giner de 1980 la situació en Guatemala passà a ser objecte d'atenció mundial per la [[Matança en l'embaixada espanyola de Guatemala]] perpetrada per les forces de l'Eixercit, en un saldo de 37 persones fallides, pertanyents a un grup d'indigenes que havia pres l'embaixada per a cridar l'atencio mediática mundial al voltant del [[genocidi miula]]. Durant el periodo en el que el general Lluc estigue en el poder se construiren en el país les obres més importants d'infraestructura en l'història moderna del mateix, tals com l'hidroelectrica de Chixoy, el Port Quetzal, la franja Transversal del Nort, hospitals com el Sant Joan de Deu i se millorà l'infraestructura de les principals carreteres del païs.

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

El problema institucional relacionat en els fraus en les eleccions en [[1982]] sorgi de nou. El [[9 de març]] de [[1982]] l'eixercit era l'encarregat de velar pel bon desenroll de les eleccions. Varis dels "jovens oficials" i, entre ells, l'actual president de la Republica [[Otto Pérez Molina]], eren els encarregats de vigilar la transparencia de dites eleccions directament en les urnes; donant-se conte del frau, el [[23 de març]] de [[1982]] donaren un colp d'Estat per a evitar la presa de possessió del recién electe president coronel [[Angel Aníbal Guevara]].

'''Govern democràtic 1986-1990'''

'''Govern democràtic 1986-1990'''

Després de prendre possessió, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Cort Suprema també mamprengué una serie de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal.

Després de prendre possessió, en giner de [[1986]], el President [[Marc Vinicio Cirerer Arévalo|Vinicio Cirerer]] anuncià que les seues prioritats serien terminar la violencia política i establir el govern de llei. Les reformes inclogueren noves lleis del ''hábeas corpus'' i ampar (protecció ordenada per tribunal), la creació d'un comite llegislatiu de drets humans, i l'establiment en [[1987]] de l'Oficina del Procurador de [[Drets Humans]]. La Cort Suprema també mamprengué una série de reformes per a lluitar contra la corrupció i millorar l'eficacia de sistema llegal.

En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en [[maig]] de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans.

En l'elecció de Cirerer, els militars s'alluntaren del govern i retornaren al paper més tradicional de proporcionar seguritat interna, especificament lluitant contra insurgents armats. Els primers 2 anys de l'administració de Cirerer se caracterisaren per una economia estable i una disminució marcada en la violencia política. El personal militar insatisfet feu dos intents de colp en [[maig]] de [[1988]] i maig de [[1989]], pero l'envie militar recolzà l'orde constitucional. El govern fon fortament criticat per la seua falta de voluntat per a investigar o perseguir casos de violacions de drets humans.

==== Govern democràtic 2000-2004 ====

==== Govern democràtic 2000-2004 ====

[[Alfons Portell]] guanyà les [[Eleccions generals de Guatemala de 1999|eleccions de 1999]], vencent en segona volta a [[Óscar Berger]], fon criticat durant la campanya per la seua relació en el president del FRG, l'ex-General [[Rius Montt]] (el President de facto de Guatemala en 1982-83, molts acusen que algunes de les pijors violacions de drets humans del conflicte foren comesos conforme al govern de [[Efraín Rius Montt]]). Va prometer mantindre llaços forts en els [[Estats Units]], i participar activament en el procés d'integració en America Central i l'Hemisferi Occidental. Jurà recolzar la lliberalisació continua de l'economia, aumentar l'inversió en capital huma i infraestructures, establir un banc central independent, i incrementar els ingressos per l'imposició de colectacions fiscals més estrictes, en volta d'aumentar imposts. Portell també promete seguir el procés de pau, reformar les forces armades, substituir el servici de seguritat militar presidencial per un civil, i reforçar la protecció de drets humans; guanyà les eleccions.

[[Alfons Portell]] guanyà les [[Eleccions generals de Guatemala de 1999|eleccions de 1999]], vencent en segona volta a [[Óscar Berger]], fon criticat durant la campanya per la seua relació en el president del FRG, l'ex-General [[Rius Montt]] (el President de facto de Guatemala en 1982-83, molts acusen que algunes de les pijors violacions de drets humans del conflicte foren comesos conforme al govern de [[Efraín Rius Montt]]). Va prometer mantindre llaços forts en els [[Estats Units]], i participar activament en el procés d'integració en America Central i l'Hemisferi Occidental. Jurà recolzar la lliberalisació contínua de l'economia, aumentar l'inversió en capital huma i infraestructures, establir un banc central independent, i incrementar els ingressos per l'imposició de colectacions fiscals més estrictes, en volta d'aumentar imposts. Portell també promete seguir el procés de pau, reformar les forces armades, substituir el servici de seguritat militar presidencial per un civil, i reforçar la protecció de drets humans; guanyà les eleccions.

Designà un Gabinet pluralista, fins i tot membres indigenes i atres no afiliats al [[Front Republicà Guatemaltec]], el partit governant. Culminà el seu govern acusat de cometre grans actes de corrupció. El progrés en la realisació de l'agenda de reforma de Portell fon llent durant el seu primer any en funció. Com a consegüent, el soport public al govern s'afonà casi a nivells recort a principis de [[2001]]. Encara que l'administració se concentrà en qüestions com la presa de la responsabilitat estatal en casos passats de drets humans i recolzar els drets humans en forums internacionals, deixà de mostrar alvanços significatius en el combat a l'impunitat, reformes militars, un pacte fiscal per a ajudar a finançar la realisació de pau, i la llegislació per a aumentar la participació política.

Designà un Gabinet pluralista, inclús  membres indigenes i atres no afiliats al [[Front Republicà Guatemaltec]], el partit governant. Culminà el seu govern acusat de cometre grans actes de corrupció. El progrés en la realisació de l'agenda de reforma de Portell fon llent durant el seu primer any en funció. Com a consegüent, el soport public al govern s'afonà casi a nivells recort a principis de [[2001]]. Encara que l'administració se concentrà en qüestions com la presa de la responsabilitat estatal en casos passats de drets humans i recolzar els drets humans en forums internacionals, deixà de mostrar alvanços significatius en el combat a l'impunitat, reformes militars, un pacte fiscal per a ajudar a finançar la realisació de pau, i la llegislació per a aumentar la participació política.

==== Govern democràtic 2004-2008 ====

==== Govern democràtic 2004-2008 ====

El [[5 de juliol]] [[2011]] tres activistes i l'organisació indigena Waqib Kej presentaren davant el relator especial de la ONU contra la tortura, Joan Méndez, una “carta d'alegat” en la que denunciaren que Pérez estigue involucrat en les pràctiques sistematiques de tortura i suposts actes de genocidi durant el conflicte intern en Guatemala entre [[1960]] i [[1996]].

El [[5 de juliol]] [[2011]] tres activistes i l'organisació indigena Waqib Kej presentaren davant el relator especial de la ONU contra la tortura, Joan Méndez, una “carta d'alegat” en la que denunciaren que Pérez estigue involucrat en les pràctiques sistematiques de tortura i suposts actes de genocidi durant el conflicte intern en Guatemala entre [[1960]] i [[1996]].

Els activistas apuntaren que les violacions se cometeren en [[1982]], quan Pérez estava a l'envie de quarters militars en el denominat triangul Ixil, en la provincia de [[Quiché (Guatemala)|Quiché]], una de les més afectades durant la guerra civil. Ademés, informaren que Pérez fon el responsable de la tortura i desaparició del guerriller Efraín Bamaca, espós de Jennifer Harbury, una de les denunciants. Entre atres evidencies, feren referencia a un documental de [[1983]] en que afirmen que el llavors major se veu prop de quatre cadavers torturats.

Els activistas apuntaren que les violacions se cometeren en [[1982]], quan Pérez estava a l'envie de quarters militars en el denominat triangul Ixil, en la província de [[Quiché (Guatemala)|Quiché]], una de les més afectades durant la guerra civil. Ademés, informaren que Pérez fon el responsable de la tortura i desaparició del guerriller Efraín Bamaca, espós de Jennifer Harbury, una de les denunciants. Entre atres evidencies, feren referencia a un documental de [[1983]] en que afirmen que el llavors major se veu prop de quatre cadavers torturats.

El [[11 de setembre]] de [[2011]] tingueren lloc les [[Eleccions generals de Guatemala de 2011|eleccions presidencials]] a on [[Otto Pérez Molina]] (PP) i [[Manuel Baldizón]] (LIDER) quedaren en els 2 primers llocs. En la segona volta del [[6 de novembre]] Otto Pérez resultà guanyador i assumi com President de la Republica el [[14 de giner]] de [[2012]].

El [[11 de setembre]] de [[2011]] tingueren lloc les [[Eleccions generals de Guatemala de 2011|eleccions presidencials]] a on [[Otto Pérez Molina]] (PP) i [[Manuel Baldizón]] (LIDER) quedaren en els 2 primers llocs. En la segona volta del [[6 de novembre]] Otto Pérez resultà guanyador i assumi com President de la Republica el [[14 de giner]] de [[2012]].

La seua [[Geografia de Guatemala|geografia física]] és en gran part montanyosa. Posseix suaus plages en el seu litoral del Pacific i planices baixes al nort del país. Està atravessada en la seua part central per la [[Serra dels Cuchumatanes]] i part de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare del Sur]].

La seua [[Geografia de Guatemala|geografia física]] és en gran part montanyosa. Posseix suaus plages en el seu litoral del Pacific i planices baixes al nort del país. Està atravessada en la seua part central per la [[Serra dels Cuchumatanes]] i part de la [[Serra Mare de Chiapas|Serra Mare del Sur]].

Se troba en el posat numero 107 en la [[Anex:Països per superficie#Lista|llista d'extensio territorial per països]] (Incloent llocs administrats per atres països). A pesar de ser un país chicotet en tamany Guatemala és excepcional en termens de diversitat biologica en comparança a atres països i regions  

Se troba en el posat numero 107 en la [[Anex:Països per superficie#Lista|llista d'extensio territorial per països]] (Incloent llocs administrats per atres països). A pesar de ser un país chicotet en tamany Guatemala és excepcional en térmens de diversitat biologica en comparança a atres països i regions  

En set biomas, Guatemala se posiciona en el primer lloc de Centre America en quant a diversitat ecoregional, en 14 ecoregiones i en segon lloc en el numero total d'especies descrites, que inclouen [[Anex:Mamifers de Guatemala|mamifers]], [[Anex:reptils de Guatemala|reptils]], [[Anex:Amfibis de Guatemala|amfibis]], [[Anex:Aus de Guatemala|aus]] i [[planta]]s, superat unicament per [[Costa Rica]].

En set biomas, Guatemala se posiciona en el primer lloc de Centre America en quant a diversitat ecoregional, en 14 ecoregiones i en segon lloc en el numero total d'especies descrites, que inclouen [[Anex:Mamifers de Guatemala|mamifers]], [[Anex:reptils de Guatemala|reptils]], [[Anex:Amfibis de Guatemala|amfibis]], [[Anex:Aus de Guatemala|aus]] i [[planta]]s, superat unicament per [[Costa Rica]].

En termens d'especies endemiques Guatemala ocupa el primer lloc en relació a [[Centre America]] ya que més del 13% de les especies de mamifers, reptils, amfibis, aus i plantes són endemiques. Este esqueixe és particularment notori per a la flora, ya que més del 15% de les especies que existixen en el país són considerades endemiques. Guatemala alberga més de 9 mil especies de plantes i animals vertebrats i te la major diversitat de salamandres apulmonadas (familia Plethodonitiadae), en el mon, en 41 especies, de les quals 19 són endemiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per especies migratories.  

En térmens d'especies endemiques Guatemala ocupa el primer lloc en relació a [[Centre America]] ya que més del 13% de les especies de mamifers, reptils, amfibis, aus i plantes són endemiques. Este esqueixe és particularment notori per a la flora, ya que més del 15% de les especies que existixen en el país són considerades endemiques. Guatemala alberga més de 9 mil especies de plantes i animals vertebrats i te la major diversitat de salamandres apulmonadas (familia Plethodonitiadae), en el mon, en 41 especies, de les quals 19 són endemiques. Aproximadament el 20% de l'avifauna de Guatemala està composta per especies migratories.  

Guatemala te set llocs Ramsar, chapulls d'importancia internacional. Pero segons l'Inventari Nacional de Chapulls, hi ha 252 llocs de chapulls, entre llacs, basses, rius, pantans, etc.

Guatemala te set llocs Ramsar, chapulls d'importancia internacional. Pero segons l'Inventari Nacional de Chapulls, hi ha 252 llocs de chapulls, entre llacs, basses, rius, pantans, etc.

Existixen 192 especies de mamifers natius, 486 especies d'aus (370 especies se reproduixen en el païs i presencia adicional de 116 especies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons més alta del mon.

Existixen 192 especies de mamifers natius, 486 especies d'aus (370 especies se reproduixen en el país i presencia adicional de 116 especies) La diversitat d'amfibis, Guatemala presenta la diversitat de salamandres sense pulmons més alta del mon.

Segons Vilar, les especies d'amfibis en Guatemala s'agrupen en nou families i 27 generos, sent la més numerosa la família dels anurs (renocs,i granotes) en 83.

Segons Vilar, les especies d'amfibis en Guatemala s'agrupen en nou families i 27 generos, sent la més numerosa la família dels anurs (renocs,i granotes) en 83.

El continent americà ha segut considerat com el centre d'orige d'una serie d'importants plantes cultivades. El centre d'orige de moltes d'estes plantes cultivades se troba en la regió compartida entre Mèxic i Guatemala. Este país està considerat com un dels centres d'orige per Nikolai I. Vavilov, qui mediant l'analisis de l'orige i la font de variacio genetica de les plantes cultivades, considerà a Guatemala com un dels centres de diversitat genetica més rics del mon.

El continent americà ha segut considerat com el centre d'orige d'una série d'importants plantes cultivades. El centre d'orige de moltes d'estes plantes cultivades se troba en la regió compartida entre Mèxic i Guatemala. Este país està considerat com un dels centres d'orige per Nikolai I. Vavilov, qui mediant l'analisis de l'orige i la font de variacio genetica de les plantes cultivades, considerà a Guatemala com un dels centres de diversitat genetica més rics del mon.

També la diversitat cultural (exclusivament humana) deu considerar-se com part de la biodiversidad. A l'igual que la diversitat genetica o d'especies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural se manifesta per la pluralitat del llenguage, de les creencies religioses, de les practiques del maneig de la terra, en l'art, en la musica, en l'estructura social, en la selecció dels cultius, en la dieta.

També la diversitat cultural (exclusivament humana) deu considerar-se com part de la biodiversidad. A l'igual que la diversitat genetica o d'especies, alguns atributs de les cultures. La diversitat cultural se manifesta per la pluralitat del llenguage, de les creencies religioses, de les practiques del maneig de la terra, en l'art, en la musica, en l'estructura social, en la selecció dels cultius, en la dieta.

Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

Guatemala se troba ubicada sobre una porció terrestre geologicament molt activa i una mostra d'aixo és la seua actual activitat volcanica. Lo que hui és America del Sur estava unida a Africa fa aproximadament 160 millons d'anys. Al final del periodo Jurásico, fa aproximadament 130 millons d'anys, se mostrava desplaçament d'una part de l'antic continent cap al Este, iniciant-se aixina la separació de lo que hui és America del Sur. Aixina mateixa, foren sorgint menudes illes, les denominades Proto-Antilles, que en el temps se desplaçaren al noreste, formant les Antilles. Fa 100 millons d'anys, Africa estava completament separada d'America del Sur.

[[Archiu:Plaques tectonicas es.svg|300px|thumb|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Caribe.]]

[[File:Plaques tectoniques.png|thumb|300px|Guatemala se troba en mig de la placa nortamericana, placa de cocos i placa del Caribe]]

Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en termens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.

Al final del [[Periodo Cretácico]], fa aproximadament 80 millons d'anys, algunes arees terrestres d'America Central septentrional començaren a emergir, basicament per activitat volcanica i pel choc de les [[plaques tectoniques]], constituint el nucleu d'America Central que inclou els altiplanos de [[Chiapas]], el centre i part montanyosa del sur de Guatemala, [[Fondaries]], [[El Salvador]] i el nort de [[Nicaragua]]. D'acort a Dengo (1969), el relleu del nort de Centroamérica s'incrementà per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Llentament, en térmens de millons d'anys, Centroamérica fon emergint. Fa uns 60 millons d'anys America del Nort, incloent America Central septentrional, se trobava separada d'America del Sur per una area marina, la qual ha segut denominada per alguns geolecs com el canal centroamericano.

En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.

En lo relacionat a l'estructura i història geologica, America Central septentrional és part del subcontinente nortamerica. Més tart fon sorgint l'arc que forma el sur de [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]], també per activitat volcanica. Les montanyes freqüentment són formades quan dos plaques tectoniques choquen una contra l'atra. Els Andas i els Cuchumatanes estan sent llentament elevats en resposta al moviment de la placa del pacific cap al este.

El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una serie d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]].

El sur actual de Centroamérica (sur de [[Nicaragua]], [[Costa Rica]] i [[Panama]]) s'originà d'un promontori submari en el que se foren formant una série d'illes volcaniques molt similars a les illes menors, com conseqüéncia de l'espenta de la corfa del Caribe cap al Pacific. L'archipelec centroamericano seguí emergint per a formar el restant de Centroamérica, lo qual ocorreu totalment fa aproximadament dos millons d'anys, quan finalment es varen unir Centre i Suramérica al «emergir» una menuda area que encara estava sumergida, i hui és [[Panama]].

L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort.

L'aparició de l'Archipelec mesoamericà i despuix la conformació de la massa centroamericana permete la migració de vegetals i animals del nort al sur i del sur al nort. Aixo explica el per que Centroamérica te una flora i fauna molt diversa, que prove tant del sur com del nort.

En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen varies decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i aixo explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys.

En general, el relleu centroamericano se fon incrementant en el curs de varis millons d'anys per emanaciones de material volcanic de les fissures entre les [[plaques tectoniques]]. Aixo explica l'orige volcanic de la majoria dels sols de la plataforma central de Guatemala i Centroamérica, i el poc desenroll dels sols de les parts planes de l'oest Atlantic, tal com les regions del Petén, Belice i Yucatán; és dir, els sols de la plataforma central tenen vàries decenes de millons d'anys de formació, en els que han actuat la flora i el temps. Els sols del departament de Petén, molts d'ells [[karst|kársticos]], tenen pocs millons d'anys de desenroll i això explica per que son poc profunts; les roques de la part sur del Petén són predominantment pedres calcarees marines del [[Mioce]], de fa aproximadament 10 millons d'anys.

El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Caribe i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Caribe i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom.

El territori de Guatemala està situat sobre tres [[plaques tectoniques]], o parts d'elles: el bloc Miula de la Placa d'America del Nort, el Bloc Chortís de la Placa del Caribe i la part nort de la Placa del Coco o de Cocos; els dos primeres són continentals i la tercera oceanica. La placa de Cocos colisiona en la Placa d'America del Nort, desplaçant-se per baix d'esta, provocant el fenomen denominat "subducció", lo que provoca activitat volcanica en la planiça costera de l'ocea pacific. Per la seua part, les plaques del Caribe i de Nortamerica colisionen, formant cadenes montanyoses en l'area de la Serra de les Mines, prenent com punt de partida la falla del riu Motagua en la vall del mateix nom.

Guatemala és un dels països més volcanics del mon. Destaquen els de [[Tajumulco]] (4.220 [[msnm]]), el pic més alt d'America Central, [[volca de Foc]] (3.763 msnm), el de [[Santa María (volca)|Santa María]] (3.772 msnm), el [[volca d'Aigua]] (3.763 msnm), el [[volca Sant Pere]], el [[volca Tolimán|Tolimán]], a vores del [[llac d'Atitlán]].

Guatemala és un dels països més volcanics del mon. Destaquen els de [[Tajumulco]] (4.220 [[msnm]]), el pic més alt d'America Central, [[volca de Foc]] (3.763 msnm), el de [[Santa María (volca)|Santa María]] (3.772 msnm), el [[volca d'Aigua]] (3.763 msnm), el [[volca Sant Pere]], el [[volca Tolimán|Tolimán]], a vores del [[llac d'Atitlán]].

Degut als seus multiples plegaments orografics, Guatemala està somesa a constants [[sismes]] i erupcions volcaniques. Una de les majors tragedies que ha conegut l'historia d'este país se produí en el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]], que ocorreu en la matinada del [[4 de febrer]], quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala despertà sobresaltada per un fort sisme. El sisme, en una intensitat de 7,6° en la [[escala de Richter]], durà 39 segons i fon seguit de varies [[Replica (sismologia)|repliques]].  

Degut als seus multiples plegaments orografics, Guatemala està somesa a constants [[sismes]] i erupcions volcaniques. Una de les majors tragedies que ha conegut l'història d'este país se produí en el [[Terremot de Guatemala de 1976|terremot de 1976]], que ocorreu en la matinada del [[4 de febrer]], quan a les 3:01:43 hora local, Guatemala despertà sobresaltada per un fort sisme. El sisme, en una intensitat de 7,6° en la [[escala de Richter]], durà 39 segons i fon seguit de vàries [[Replica (sismologia)|repliques]].  

La [[falla de Motagua]], que travessa el territori guatemaltec d'este a oest, fon la que provocà el terremot de [[1976]]. El [[epicentre]] se localisà a 150 quilometros al noroest de la ciutat de Guatemala, prop de [[Gualán]], en el Departament de Zacapa i el [[hipocentro]], a 5 quilometros de profunditat. Causà aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i deixà a més d'un milló de persones sense llar.

La [[falla de Motagua]], que travessa el territori guatemaltec d'este a oest, fon la que provocà el terremot de [[1976]]. El [[epicentre]] se localisà a 150 quilometros al noroest de la ciutat de Guatemala, prop de [[Gualán]], en el Departament de Zacapa i el [[hipocentro]], a 5 quilometros de profunditat. Causà aproximadament 23.000 morts, 76.000 ferits i deixà a més d'un milló de persones sense llar.

De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa).

De la conca hidrografica del [[golfo de Mèxic]] sobreixen el [[riu La Passio]] i el Chixoy o Negre, riu en el qual s'ubica la [[Planta Hidroelectrica Chixoy|Hidroelectrica Chixoy]] que proveix el 30% de l'electricitat consumida pels guatemaltecs, i a on s'ha planificado la construcció de la [[Hidroelectrica Xalalá]] que està ara en licitació. Tots estos són afluents del [[Usumacinta]], el riu més llarc i cabalos de Centroamérica, i frontera natural entre Guatemala i Mèxic en el departament de El Petén. Els rius de la conca hidrografica del Pacific se caracterisen per ser curts, de curs rapit i impetuós; dins dels rius fronteriços estan el [[riu Suchiate]] (frontera natural entre Mèxic i Guatemala, a l'alçada del departament de Sant Marcs), i el [[Riu Pau|riu Pau]] (frontera natural entre el Salvador i Guatemala, a l'alçada del departament de Jutiapa).

El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te varies illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el mes gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]].

El territori conta en numerosos llacs i basses, molts d'orige volcanic, com l'esplendit [[llac d'Atitlán]], i el [[llac d'Amatitlán|Amatitlán]], en alvertents d'aigües sulfuroses a altes temperatures. D'orige fluvial destaquem el [[llac Petén Itzá]], que te vàries illes, i en una d'elles s'assenta l'illa de la ciutat de [[Flores (Petén)|Flores]], i el [[llac d'Izabal]], el mes gran de Guatemala, que desemboca en el golfo de Fondaries a través del [[Riu Dolç (Guatemala)|riu Dolç]].

El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el proces d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>

El litoral coster de Guatemala te una extensió de 402 km. Les costes del mar Caribe, estimades en 148 [[km]], estan compresos en el [[golfo de Fondaries]], a on se troba la [[baïa d'Amatique]]. El litoral coster del Pacific és la costa més extensa, en 254 km.<ref>{{Cita web|url=http://www.marn.gob.gt/noticies/noticia89.html |autor=Ministerio d'Ambient i Recursos Naturals |título=Declaración sobre el procés d'elaboracio de la politica nacional mari costera }}</ref>

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per aixo en el tipo i variació de vegetació i fauna; aixo explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

La variabilitat del país en diferents pisos altitudinales conduix a la variabilitat de climes, fisiografia i sols, els quals constituixen factors importants en la diversitat de [[habitat]]s i [[ecosistema]]s i per això en el tipo i variació de vegetació i fauna; això explica la diversitat de cultius que poden produir-se i les diferents formes biologiques susceptibles de ser aprofitades.

==== Vertent de l'ocea Pacific ====

==== Vertent de l'ocea Pacific ====

[[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Europa]], tota [[Amèrica Central]] i [[Japó]].]]

[[Archiu:06-Corbera Benicull.JPG|thumb|175px|right|Almolonga la principal horta de Guatemala proveix d'hortalices als [[Estats Units]], [[Canadà]], [[Europa]], tota [[Amèrica Central]] i [[Japó]].]]

L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de [[sucre]] i el septim productor de [[café]]. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'indústria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despuix de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són:

L'economia de Guatemala és la novena a nivell latinoamericano.{{cita requerida}} El sector més gran en l'economia guatemalteca és l'agricultura, sent Guatemala el major exportador de cardamom a nivell mundial, el quint exportador de [[sucre]] i el sèptim productor de [[café]]. El sector del turisme és el segon generador de divises per al país, l'indústria és una important branca de l'economia guatemalteca i el sector de servicis que any despuix de any cobra major importancia, per lo que convertix la tipica economia guatemalteca basada en l'agricultura en una economia basada en la prestació de servicis. Els sectors que més aportes generen al PIB en Guatemala són:

'''Agricultura, ganaderia i peixca'''

'''Agricultura, ganaderia i peixca'''

'''Mineria'''

'''Mineria'''

En Guatemala l'unic metal existent en grans cantitats és el [[níquel]], cuya extracció se destina majoritariament a l'exportació; no obstant existixen en el país grans mines d'[[or]] i [[argent]] aixina com de [[jade]] i [[coure]]. La mina més gran del país pertanye a la companyia Canadiense Goldcorp, que se dedica a l'explotació d'or per a l'exportació.

En Guatemala l'únic metal existent en grans cantitats és el [[níquel]], cuya extracció se destina majoritariament a l'exportació; no obstant existixen en el país grans mines d'[[or]] i [[argent]] aixina com de [[jade]] i [[coure]]. La mina més gran del país pertanye a la companyia Canadiense Goldcorp, que se dedica a l'explotació d'or per a l'exportació.

'''Industria'''

'''Industria'''

El valor total de les exportacions era d'US$8 mil 839.8 millons a principi de [[decembre]] de [[2010]] (uns US$808.3 millons més que l'any passat,i un pronostic d'US$10 mil 500 millons per al [[2011]] d'acort a un report al [[11 de decembre]] del Banguat).

El valor total de les exportacions era d'US$8 mil 839.8 millons a principi de [[decembre]] de [[2010]] (uns US$808.3 millons més que l'any passat,i un pronostic d'US$10 mil 500 millons per al [[2011]] d'acort a un report al [[11 de decembre]] del Banguat).

Els cinc principals productes d'exportació representen el 26.5% del total d'exportacions del país, que ascendí en US$ 1,516.6 millons. El creiximent del valor total de les exportacions guatemalteques aumentà en un 20.1% degut als alts ingressos per l'aument del preu del café, petroleu i cardamom en els mercats mundials. No obstant, el preu i volum de les vendes de sucre disminuí considerablement.

Els cinc principals productes d'exportació representen el 26.5% del total d'exportacions del país, que ascendí en US$ 1,516.6 millons. El creiximent del valor total de les exportacions guatemalteques aumentà en un 20.1% degut als alts ingressos per l'aument del preu del café, petròleu i cardamom en els mercats mundials. No obstant, el preu i volum de les vendes de sucre disminuí considerablement.

Principals productes d'importació: [[materies cosines]], materials de construcció, [[combustibles]], [[bienes de consum]], [[bens de capital]].

Principals productes d'importació: [[materies cosines]], materials de construcció, [[combustibles]], [[bienes de consum]], [[bens de capital]].

En relació al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseix varies declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010.

En relació al Patrimoni Cultural Immaterial, Guatemala posseix vàries declaratories protegides per l'Estat, entre les que se poden mencionar: la Folga de Dolors de l'Universitat de Sant Carles de Guatemala, segons Acort Ministerial 275-2010, el Convit del 8 de decembre del Municipi de Chichicastenango, segons Acort 347-2010 i la Confraria de Sant Marcs Evangeliste, segons Acort Ministerial 532-2010.

=== Transport ===

=== Transport ===

La religió predominant en Guatemala és la [[Iglésia Catòlica|catòlica]], que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritaria en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa.  

La religió predominant en Guatemala és la [[Iglésia Catòlica|catòlica]], que albarca aproximadament al 51% de la població. Pese a que és la religió majoritaria en el país en general, existixen zones a on ha deixat de ser la religió més professada degut a multiples factors com la pobrea, la delinqüencia, marginació, entre atres problemes. No obstant existixen arees del territori guatemaltec a on encara predomina fortament i te tradicions molt arraïlades en la població. Els departaments en més percentage de catòlics segons varis estudis són Alta Verapaz, Baixa Verapaz, Chiquimula, Sacatepéquez i Santa Rosa.  

El [[Protestantisme]] albarca varies iglesies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del [[sigle XX]], quan s'assentaren en varis punts estrategics del país; des d'eixe llavors no han deixat de créixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

El [[Protestantisme]] albarca vàries iglesies cristianes i és el segon grup més important per als guatemaltecs en un aproximat del 36% de la població. El creiximent de les iglésies protestants( evangelistes ), especialment pentecostales, en Guatemala s'ha degut a l'ardua llabor dels missioners protestants des de principis del [[sigle XX]], quan s'assentaren en varis punts estrategics del país; des d'eixe llavors no han deixat de créixer i hui són majoria en varis sectors del país. Els departaments en més adeptes al protestantisme són Izabal, Zacapa, Sant Marcs, Huehuetenango i Retalhuleu.

Les [[Religió miula|religions miules]] són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en varies comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

Les [[Religió miula|religions miules]] són practicades per un percentage minoritari de la població, que se concentren especialment en vàries comunitats indigenes de l'Occident i les Verapaces.

==== Catòlicisme romà ====

==== Catòlicisme romà ====

La [[Premi Nobel de la Pau]] Mare [[Teresa de Calcuta]] visità la [[Ciutat d'Esquipulas]] el [[18 de juliol]] de [[1980]], el motiu principal de la seua visita se degué a que tindria que inaugurar la plaça centroamericana de la pau, ubicada en el convent Belem, en el Cerrito Morola de la mateixa ciutat.<ref name=>{{cita web|url=http://www.viajeaguatemala.com/Chiquimula/1065294104928.htm|título=Cerrito de Morola Esquipulas|autor=Viaje a Guatemala|idioma=español|fechaacceso=18 de març de 2013}}</ref>

La [[Premi Nobel de la Pau]] Mare [[Teresa de Calcuta]] visità la [[Ciutat d'Esquipulas]] el [[18 de juliol]] de [[1980]], el motiu principal de la seua visita se degué a que tindria que inaugurar la plaça centroamericana de la pau, ubicada en el convent Belem, en el Cerrito Morola de la mateixa ciutat.<ref name=>{{cita web|url=http://www.viajeaguatemala.com/Chiquimula/1065294104928.htm|título=Cerrito de Morola Esquipulas|autor=Viaje a Guatemala|idioma=español|fechaacceso=18 de març de 2013}}</ref>

Guatemala ha segut un país a on el caòolicisme ha estat present en els moments historics d'este país. La primera visita del [[Papa Joan Pau II]] fon quan el país enfrontava la [[Guerra civil de Guatemala|conflicte armat intern]] entre el [[Eixercit de Guatemala]] i la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]]. Arribo al país el [[6 de març]] de [[1983]], despuix de baixar de l'avió en el que viajava besà el sol guatemaltec, la seua visita fon durant el govern de facto de [[Efraín Rius Montt]], Joan Pau II habia fet una peticio a Rius Montt per a que suspenguera l'eixecució de tres reus condenats a mort, encara en esta petició foren eixecutats els reus. La missa fon oficiada en el Camp Mart de la [[Ciutat de Guatemala]] el matí del [[7 de març]] se considera la més gran concentració catòlica en l'historia del país, ya que se calcula que movilisà entre 1.5 millons i dos millons de persones.<ref name=>{{cita web|autor=Ana Llucia Gonzáles|url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-porte-corazon_0_468553147.html|título="Guatemala, te porte en el cor"|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Guatemala ha segut un país a on el caòolicisme ha estat present en els moments historics d'este país. La primera visita del [[Papa Joan Pau II]] fon quan el país enfrontava la [[Guerra civil de Guatemala|conflicte armat intern]] entre el [[Eixercit de Guatemala]] i la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]]. Arribo al país el [[6 de març]] de [[1983]], despuix de baixar de l'avió en el que viajava besà el sol guatemaltec, la seua visita fon durant el govern de facto de [[Efraín Rius Montt]], Joan Pau II habia fet una peticio a Rius Montt per a que suspenguera l'eixecució de tres reus condenats a mort, encara en esta petició foren eixecutats els reus. La missa fon oficiada en el Camp Mart de la [[Ciutat de Guatemala]] el matí del [[7 de març]] se considera la més gran concentració catòlica en l'història del país, ya que se calcula que movilisà entre 1.5 millons i dos millons de persones.<ref name=>{{cita web|autor=Ana Llucia Gonzáles|url=http://www.prensalibre.com/noticies/Guatemala-porte-corazon_0_468553147.html|título="Guatemala, te porte en el cor"|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

[[Archiu:Pasqual Abaj.jpg|thumb|190px|Cerro Pasqual Abaj en [[Chichicastenango]].]]

[[File:Pascual Abaj 1948.jpg|thumb|190px|Cerro Pasqual Abaj en [[Chichicastenango]].]]

Guatemala rebe novament al [[Papa]] [[Joan Pau II]], esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de [[1996]] aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà varies voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant [[1986]] i [[1987]] i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Guatemala rebe novament al [[Papa]] [[Joan Pau II]], esta volta fon en la [[Ciutat d'Esquipulas]]. El [[6 de febrer]] de [[1996]] aplegà a esta ciutat, la missa fon oficiada en la Vall de María en Esquipulas, havent unes 40.000 persones. Cridà vàries voltes "Breçol de la Pau" a esta ciutat, degut a que esta fon seu del [[Acort d'Esquipulas|Acort de Pau]] de Centroamérica durant [[1986]] i [[1987]] i finalisats en Guatemala en 1996.<ref name=>{{cita web|autor=Basílica d'Esquipulas|url=http://basilicadeesquipulas.org/visita-de-la seua-santitat-juan-pablo-ii/|título=Visita de La seua Santitat Joan Pau II|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies despuix de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el [[26 d'abril]] de [[1998]], el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se consegui soles despuix de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

Un dels successos que impactà a l'Iglésia Catòlica fon l'assessinat del Monsenyor [[Joan Gerardi]], dos dies despuix de la publicació de l'informe "Guatemala: Mai més", el [[26 d'abril]] de [[1998]], el bisbe Gerardi fon salvagement assessinat a colps en el garage de la casa parroquial de Sant Sebastián, en la ciutat de Guatemala. Els criminals usaren aparentment un bloc de concret per a destrossar-li el craneu, desfigurant-li al punt de que el rostre del bisbe quedà irreconocible i l'identificació se consegui soles despuix de l'identificació de l'anell bisbal en la seua ma.<ref name=>{{cita web|autor=Hilda Rodes, Aroldo Marroquín I Genner Guzmán|url=http://www.prensalibre.com/noticies/comunitari/Rememoren-llegat-Joan-Gerardi_0_686931317.html|título=Rememoran el llegat de monsenyor Joan Gerardi Conedera|fechaacceso=11 de febrer de 2013|idioma=español}}</ref>

==== Ortodoxia ====

==== Ortodoxia ====

En el territori del país estan presents varies branques de l'[[Iglésia ortodoxa]]. La més numerosa es l'Iglésia catòlica ortodoxa de Guatemala (ICOG) de 527 000 fidels,<ref>[http://www.aoiusa.org/blog/over-12-million-new-members-to-be-received-into-the-holy-orthodox-church/ American Orthodox Institute: The Observer - "Over 1/2 Million New Members to be received into the Holy Orthodox Church"]</ref><ref>[http://www.sedmitza.ru/news/1243711.html El centre cientific eclesiastic "L'Enciclopedia Ortodoxa" - "Un monge serbio portà al si de l'ortodoxia a un mig milló d'indigenes de Guatemala" (en ru.)]]</ref> tenint 1 monasteri i 334 temples en Guatemala i el sur de México, 12 sacerdots, 250 ministres llaics, 14 seminaristes i 380 catequizadores, pertanyent administrativament al [[Patriarcat de Constantinopla]]. La [[Iglesia ortodoxa d'Antioquía]] també te en Guatemala<ref>[http://www.ort.htmlplanet.com/org.html Iglesia ortodoxa de Guatemala - Organisacio]</ref> un monasteri en orfanato<ref>[http://hogarafaelayau.org/cms/pagues/who-we-llaure.php Llar Rafael Ayau - Who we llaure]</ref> prop de la capital i una parroquia.<ref>[http://www.iglesiaortodoxa.org.gt/Guatemala-desccontenido-18.html Iglesia catolica apostolica ortodoxa en Centre America - Guatemala]</ref>

En el territori del país estan presents vàries branques de l'[[Iglésia ortodoxa]]. La més numerosa es l'Iglésia catòlica ortodoxa de Guatemala (ICOG) de 527 000 fidels,<ref>[http://www.aoiusa.org/blog/over-12-million-new-members-to-be-received-into-the-holy-orthodox-church/ American Orthodox Institute: The Observer - "Over 1/2 Million New Members to be received into the Holy Orthodox Church"]</ref><ref>[http://www.sedmitza.ru/news/1243711.html El centre cientific eclesiastic "L'Enciclopedia Ortodoxa" - "Un monge serbio portà al si de l'ortodoxia a un mig milló d'indigenes de Guatemala" (en ru.)]]</ref> tenint 1 monasteri i 334 temples en Guatemala i el sur de México, 12 sacerdots, 250 ministres llaics, 14 seminaristes i 380 catequizadores, pertanyent administrativament al [[Patriarcat de Constantinopla]]. La [[Iglesia ortodoxa d'Antioquía]] també te en Guatemala<ref>[http://www.ort.htmlplanet.com/org.html Iglesia ortodoxa de Guatemala - Organisacio]</ref> un monasteri en orfanato<ref>[http://hogarafaelayau.org/cms/pagues/who-we-llaure.php Llar Rafael Ayau - Who we llaure]</ref> prop de la capital i una parroquia.<ref>[http://www.iglesiaortodoxa.org.gt/Guatemala-desccontenido-18.html Iglesia catolica apostolica ortodoxa en Centre America - Guatemala]</ref>

==== Protestantisme ====

==== Protestantisme ====

El [[Idioma espanyol|espanyol]] és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

El [[Idioma espanyol|espanyol]] és l'idioma oficial, encara que és utilisat com a segon idioma, per alguns grups etnics en l'interior de la republica. Existixen veintiún [[idiomes mayenses]] distints, que són parlats en les arees rurals i un idioma amerindio no-miula, el [[idioma xinca|xinca]], parlat en el sur-orient del país aixina com un idioma afro-americà, el [[idioma garífuna|garífuna]], parlat en la costa del [[Atlantic]] ([[Izabal]]).

Encara que el [[idioma oficial]] és el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en [[decembre]] de [[1996]] asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a varies Llengües indigenes.

Encara que el [[idioma oficial]] és el [[Idioma espanyol|espanyol]], este no és universalment comprés entre la població indigena. No obstant, els Acorts de Pau firmats en [[decembre]] de [[1996]] asseguren la traducció d'alguns documents oficials i els materials de votació a vàries Llengües indigenes.

El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol).

El decret número 19-2003 promulgà la "Llei d'Idiomes Nacionals", en concordança en l'artícul 143 de la Constitució politica de la Republica, i reconeix als vintitres Idiomes vernaculs guatemaltecs com "idiomes nacionals" en lo qual s'autorisà l'utilisació dels idiomes en les activitats publiques i en la prestació de servicis d'educació, salut i de naturalea juridica, entre atres, en qualsevol dels 24 idiomes que se parlen en el país (incloent a l'Espanyol).

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

Els acorts de pau de decembre de [[1996]] incorporaren la traduccio de documents oficials i materials de vot a varis idiomes indigenes i demandaren la forniment de dragomans en casos llegals per als no hispanohablantes. L'acort també demandà educació bilingüe en espanyol i en idiomes indigenes, pero en la pràctica els únics bilingües són els indigenes, posat que el sistema educatiu els obliga a deprendre l'espanyol mentres que la població hispanohablante no depren l'idioma propi del territori en el que residix. És comú per als guatemaltecs indigenes deprendre a parlar entre dos i cinc de les atres llengües nacionals, incloent l'espanyol.

En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, varies ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

En Guatemala també se parla [[Idioma alema|alema]] en alguns llocs de [[Zacapa]], [[Santa Rosa (Guatemala)|Santa Rosa]] i [[Baixa Verapaz]]; els alemans aplegaren a Guatemala per l'apertura del president Just Rufino Barris en [[1885]] mediant les lleis de parcelizació. Varies companyies deslindadoras aplegaren i darrere d'elles, vàries ones de [[immigrants]] s'establiren entre la frontera mexicana i guatemalteca. Ells li donaren major espenta al cultiu del [[café]]; els alemans provenien  del sur i alguns de l'occident d'[[Alemanya]]. En el [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], tingueren lloc atres migracions cap a Guatemala; destacant els italians, espanyols, alemans, libaneses i japonesos. Tots han contribuit a enriquir la cultura guatemalteca en la seua gastronomia, les seues empreses, les seues idees, etc.<ref>{{cita llibre |apellido=Wagner |nombre=Regina |enlaceautor=Regina Wagner |título=Los Alemans en Guatemala: 1828-1944, Vol.2 |fechaacceso=29 de juny de 2011}}</ref>

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41.  

Guatemala és el quart país de [[Latinoamérica]] a on més se parla [[Idioma anglés|anglés]]. Encara que en Guatemala nomes el 5% de la població parla eixe idioma, l'empresa d'orige suec Education First, coloca al país en el 4° lloc de Latinoamérica en el coneiximent d'este idioma. L'estudi establix l'Index de Nivell d'Angles (EPI),  i ubica als guatemaltecs en el lloc 27, en una calificació de 47.80 (Nivell Baix), soles superada en la regió per [[Argentina]], que se colocà en el 16, en 54.49; [[Mèxic]] 51.48 (Nivell Mig) i [[Costa Rica]] 49.15 (Nivell Baix). El director per a Mèxic i Centroamérica d'Education First, Benigne Alfaro, precisà que més avall apareixen [[El Salvador]], 28; [[Brasil]] en el 31, [[Republica Dominicana]] en el 33; Perú, Chile, Equador i [[Veneçuela]] en els llocs 35, 36, 37 i 38, mentres que [[Panamà]] i [[Colombia]] se coloquen en el 40 i 41.  

=== Grups étnics ===

=== Grups étnics ===

{{AP|Etnografia de Guatemala}}

{{AP|Etnografia de Guatemala}}

Historicament, el territori guatemaltec ha estat conformat per una majoria poblacional pertanyent a grups étnics indigenes a on predominen els grups culturals miules. La conquista i colonisació espanyola modificà els patrons culturals existents baix els fenomens de sincretisme i aculturació, generant un nou grup étnic denominat [[Ladino (poblacio)|ladino]] o [[Entravessat|entravessat]]. Ademés, a lo llarc de temps, degut al fenomen migratori, diversos grups que han decidit establir-se en el païs provocant una major riquea étnica.  La composició dels principals grups étnics en Guatemala es mostra a continuació.

Historicament, el territori guatemaltec ha estat conformat per una majoria poblacional pertanyent a grups étnics indigenes a on predominen els grups culturals miules. La conquista i colonisació espanyola modificà els patrons culturals existents baix els fenomens de sincretisme i aculturació, generant un nou grup étnic denominat [[Ladino (poblacio)|ladino]] o [[Entravessat|entravessat]]. Ademés, a lo llarc de temps, degut al fenomen migratori, diversos grups que han decidit establir-se en el país provocant una major riquea étnica.  La composició dels principals grups étnics en Guatemala es mostra a continuació.

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

|-

|-

La [[Semana Santa]] és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruïtes, flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

La [[Semana Santa]] és una festivitat d'un gran valor artistic, ademés del fervor religiós. Les [[provessons]] de major tamany se realisen en [[Antiga Guatemala]] i en la [[Ciutat de Guatemala]]. En estes, ademés de la bellea de les andes, els pobladors s'organisen per a fer [[estores]] les quals són el major atractiu d'esta celebració deguda als seus detalls artistics que són característics de Guatemala i a la seua volta, atrauen a turistes quins observen la detallada elaboració d'estes. Les estores estan fetes d'aserrín, fruites , flors i distints materials, que són tota una expressió de fa i color. En [[Huehuetenango]] i en atres poblacions del país flama l'atenció la representació de la Passió de Crist en viu.

=== Arquitectura ===

=== Arquitectura ===

rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la [[marimba]] fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística.

rescat i la divulgació de la música guatemalteca de totes les epoques. En l'àmbit de la música popular, la [[marimba]] fon declarada instrument nacional; en l'Associació Guatemalteca d'Autors i Compositors hi ha varis cents de socis que són compositors de música popular marimbística.

En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com [[Pasture Pérez]], autor del vals cançó [[Lluna de Xelajú]], cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la [[ràdio]] i la [[televisió]] fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com [[Elizabeth de Guatemala]], [[Gustau Adolf Palma]], Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI [[1974]].  Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor [[Ricardo Arjona]] i cantants jovens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol [[Carles Penya (cantant)|Carles Penya]], [[Shery]], aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en [[1969]] per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com [[Alux Nahual]] i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: [[Bohemia Suburbana]], [[La Tona]], Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, [[Legio (banda)|Legio]], més recents com [[Vent en Contra]], [[Malacates Trebol Shop]], [[El tambor de la tribu]], [[Gangster]], entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express.

En el camp de la música llaugera i popular destacaren cantautors com [[Pasture Pérez]], autor del vals cançó [[Lluna de Xelajú]], cuyo eixemple fon seguit per numerosos cantautors. L'adveniment de la [[ràdio]] i la [[televisió]] fomentà la cançó romantica latinoamericana de tall sentimental, en diversos representants com [[Elizabeth de Guatemala]], [[Gustau Adolf Palma]], Joan de Deu Quezada i Tanya Zea guanyadora del segon lloc en el festival OTI [[1974]].  Igualment s'observa activitat de musics pop com el cantautor [[Ricardo Arjona]] i cantants jóvens com el guanyador de la segona edició de Latin American Idol [[Carles Penya (cantant)|Carles Penya]], [[Shery]], aixina com Gaby Moreno, que ha triumfat en Els Angels com cantant de blues i jazz. El moviment de roc fon iniciat en [[1969]] per grups com Plastic Pesat, Apple Peu, Cavall Foll i atres, de les quals descendixen bandes populars com [[Alux Nahual]] i més tart el denominat "moviment dels noranta" que contava entre atres en: [[Bohemia Suburbana]], [[La Tona]], Ricardo Andrade, Divendres Vert, Radi Vella, Extincio, Raons de Canvi, Grip (banda), Planeta Panamerica, [[Legio (banda)|Legio]], més recents com [[Vent en Contra]], [[Malacates Trebol Shop]], [[El tambor de la tribu]], [[Gangster]], entre atres. En el jazz sobreeixi el grup Terrissa, que desenrollà un estil musical orientat cap a l'inclusió d'elements folclorics d'arrelada Miula, aixina com el grup de Bob Porter, el Fantasma Sandoval i grans bandes com, Ferrando Pèrez i la seua Latin Jazz Band, Jazz Train Express.

=== Dansa classica ===

=== Dansa classica ===

Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromatica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]].

Entre els inventors sobreix el Dr. [[Federic Lehnhoff]] ([[1871]]-[[1932]]), qui a partir de [[1909]] desenrollà el [[café]] soluble. Patentat a nivell internacional, l'invent tingué molt exit, guanyant la seua primera medalla d'[[or]] en l'Exposició Universal de Gante, Brusseles, en [[1913]]. La [[Primera Guerra Mundial]] posà fi a la fabricació del producte impulsat per l'empresa Societé du Cafe Soluble "Belna" en Pariu. Posteriorment, el Dr. [[Federic Lehnhoff]] desenrollà la sulfa [[Sulfarsenol]] que serví de base per a numerosos antibiotics. [[Julià Paniagua Martínez]] i Sebastián Furtat inventaren i desenrollaren la [[marimba]] cromatica en [[Quetzaltenango]] en [[1894]].

Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina.

Atre inventor ha segut el Dr. Ricardo Bressani Castignoli ([[1926]]-),qui desenrollà productes nutricionales, entre ells l'Incaparina.

El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i unic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una menuda nau que tingué el seu primer vol en [[maig]] de l'any [[2003]]. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal.

El quetzalteco Miquel Angel Castroconde sobreix per ser el constructor del primer i únic [[avió]] fet en Centroamérica. Escomençà el proyecte en el seu fill que porta el mateix nom, és una menuda nau que tingué el seu primer vol en [[maig]] de l'any [[2003]]. El nom de l'avió es "Quetzaltenango 1" en honor al seu poble natal.

=== Educació ===

=== Educació ===

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Els noticiaris de televisió oberta son Noti7, Telecentro Tretze i Guatevisión i el de cable és Fets Guatemala, A les 8:45 de Canal Antic, VEJA CANAL, i El Noticier de Guatevision per cable. D'acort en l'articul 35 de la Constitucio Politica de la Republica, en Guatemala és lliure l'emissió del pensament.

Alguns dels periodistes de l'historia de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[sigle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina,  

Alguns dels periodistes de l'història de Guatemala són Miquel Angel Asturies, Cessar Brañas, Aleixandre Cordova i Davit Vela del diari L'Imparcial, Ramiro Macdonald Blanc, Aleixandre Palmieri, Jordi Palmieri, Irma Flaquer,  Pere Juliol Garcia, Isidor Zarco, Tere de Zarco, Alvaro Contreras Velez, Jordi Carpio Nicole, Mario Carpio Nicole i entre els contemporaneos des de la segona mitat del [[sigle XX]], Mario Davit Garcia, Mario Antoni Sandoval, Jose Ruben Zamora, Oscar Climent Marroquin, Gonçal Marroquin, Marina Coronat, Lluïs Felip Valenzuela, Sylvia Gereda, Joan Lluïs Font, Estuardo Zapeta, Jose Raul Gonzales Griva, Mario Roberto Morals, Ramon Parellada, Manuel Ayau, Miquel Angel Albizurez, Alvaro Velasquez, Giovanni Fratti, Gustau Berganza, Humberto Preti, Marielos Monso, Margarita Carrera, Xavier Payeras, Ana Maria Rodes, Alvaro Castellans Howell, Dina Fernandez, Beatriu Abellars, Paola Furtat, Pere Trujillo, Alfret Balsells, Jose Eduart Valdizan, Dionis Gutierrez, Sam Colop, Jordi Jacobs, Marta Yolanda Diaz Duren, Lluïs Figueroa, Marcela Gereda, Jordi Carro, Jose Aleixandre Arevalo, Marta Baci de Pacheco, Siang Aiguat de Seidner, Armant de la Torre, Edelberto Torres Rivas, Edgar Gutierrez, Asisclo Valladares Molina,  

Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

Pere Trujillo, Francesc Perez d'Anton, Harolt Shetemul, Irmalicia Velasquez Nimatuj, Pau Rodes Martini, Hugo Maul, Paulo Alvarado, Aleixandre Baldizon, Carrol Rios de Rodriguez,Ana Agnés Carpio entre atres

* [[Dieter Lehnhoff]]. ''Creacio musical en Guatemala.'' Guatemala: Universitat Rafael Landívar, Fundacio G&T Continental, Editorial Galeria Guatemala, 2005. ISBN 99922707-7-0.[http://www.sophosenlinea.com/index.php?keyword=Creaci%F3n+musical+en+Guatemala&Search=Buscar&Itemid=1&option=comphpshop&page=shop.browse]

* [[Dieter Lehnhoff]]. ''Creacio musical en Guatemala.'' Guatemala: Universitat Rafael Landívar, Fundacio G&T Continental, Editorial Galeria Guatemala, 2005. ISBN 99922707-7-0.[http://www.sophosenlinea.com/index.php?keyword=Creaci%F3n+musical+en+Guatemala&Search=Buscar&Itemid=1&option=comphpshop&page=shop.browse]

* Francis Pol Sifontes. ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996.

* Francis Pol Sifontes. ''Historia de Guatemala''. Guatemala: Editorial Everest, 1996.

* Carles Sabí. ''Guatemala: l'historia silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]

* Carles Sabí. ''Guatemala: l'història silenciada (1944-1989).''[http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003582RA&secc=]

* Jordi Luján Muñoz. ''Breu història contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]

* Jordi Luján Muñoz. ''Breu història contemporanea de Guatemala'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=015552R&secc=]

* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]

* Sever Martínez. ''La patria del crioll: ensaig d'interpretacio de la realitat colonial guatemalteca'' [http://www.libreriasdelfondo.com/LFDetalle.asp?ctit=003396R&secc=]