2744
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{En desenroll}} La '''guerra àrap-israelí de 1948''', també coneguda pels israelites com a '''guerra de l'Independència''' ([...»
{{En desenroll}}
La '''guerra [[poble àrap|àrap]]-[[israel]]í de [[1948]]''', també coneguda pels israelites com a '''guerra de l'Independència''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת העצמאות) o '''guerra de Lliberació''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al [[Estat d'Israel]] i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el [[conflicte àrap-israelita]]. Per als [[Poble palestí|àraps palestins]] esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen '''[[Nakba]]''' (en [[Idioma àrap|àrap]] النكبة, ‘Catàstrofe’).
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55&*nbsp;% del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.
La '''guerra [[poble àrap|àrap]]-[[israel]]í de [[1948]]''', també coneguda pels israelites com a '''guerra de l'Independència''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת העצמאות) o '''guerra de Lliberació''' ([[idioma hebreu|hebreu]]: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al [[Estat d'Israel]] i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el [[conflicte àrap-israelita]]. Per als [[Poble palestí|àraps palestins]] esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen '''[[Nakba]]''' (en [[Idioma àrap|àrap]] النكبة, ‘Catàstrofe’).
Les [[Nacions Unides]] varen acordar la [[Pla de l'ONU per a la partició de Palestina de 1947|partició]] del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats: un [[Poble judeu|judeu]], en el 55&*nbsp;% del territori (incloent per complet el desert del [[Néguev]]), i un atre [[Poble àrap|àrap]], en el restant llevat [[Jerusalem]], que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars [[Sionisme|sionistes]] i pels àraps en el seu conjunt.