Edició de «Guerra de Successió»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|Villars en la [[Batalla de Denain]].]] |
− | L'últim rei de la | + | L'últim rei de la casa d'Àustria, Carles II, muigué en 1700 sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustira]]. |
− | == La Guerra de | + | == La Guerra de Succesió (1701-1714) == |
− | [[ | + | [[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|300px|Carles III d'Àustria]] |
− | Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, | + | Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en Europa. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a França i a part de la Corona hispànica. |
− | El candidat que varen opondre a | + | El candidat que varen opondre a Felip V fon el archiduc Carles d'Àustria. Este enfrontament donà orige a la Guerra de Succesió. |
− | [[Castella]] | + | [[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[batalla d'Almansa]] (1707), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]]. |
− | En | + | En 1713, l'archiduc Carles heretà la Corona d'Àustria al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, Gran Bretanya i Holanda retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a Felip V com rei d'Espanya. |
− | Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). | + | Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). Gran Bretanya obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al 1802. |
− | Les | + | Les Corts de Catalunya resistiren a les tropes del rei Felip V, que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], després de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de 1714. |
== L'absolutisme borbònic == | == L'absolutisme borbònic == | ||
− | [[ | + | [[Image:Felip v borbo.jpg|thumb|left|300px|Felip V de Borbó]] |
− | Els primers borbons espanyols (Felip V i | + | Els primers borbons espanyols (Felip V i Ferran VI) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades. |
− | Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i | + | Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i se reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres. |
Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva. | Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva. | ||
== L'uniformisme territorial == | == L'uniformisme territorial == | ||
− | Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara '' | + | Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''Espanya''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeisació de totes les seues institucions. |
− | Com a castic pel recolzament al candidat austríac, | + | Com a castic pel recolzament al candidat austríac, Felip V anulà tots els furs i institucions dels estats de la Corona d'Aragó, i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona. |
El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador. | El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador. | ||
− | En cada província se crearen ''audiències'' per a l'administració de justícia i s'implantaren corregidors per al govern dels municipis i intendents per a la | + | En cada província se crearen ''audiències'' per a l'administració de justícia i s'implantaren corregidors per al govern dels municipis i intendents per a la recollida d'imposts. |
− | + | [[Categoria:Història]] | |
− | + | [[Categoria:Història de la Comunitat Valenciana]] | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | [[Categoria: | ||
− | [[Categoria:Història Valenciana | ||
− |