Edició de «Guerra de Successió»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[ | + | [[Image:Villars en la batalla de denain.jpg|thumb|right|300px|<center>Villars en la [[Batalla de Denain]].</center>]] |
− | L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en | + | L'últim rei de la [[casa d'Àustria]], [[Carles II]], muigué en [[1700]] sense cap descendència ni hereter a la [[Corona hispànica]]. La '''Guerra de Successió''' fon una disputa bèlica entre els que estaven a favor de l'introducció de la dinastia borbònica en [[Felip V]] i els que estaven a favor de que seguixca avant la dinastia d'Àustria en [[Carles III d'Àustria]]. |
== La Guerra de Successió (1701-1714) == | == La Guerra de Successió (1701-1714) == | ||
− | [[ | + | [[Image:Carles iii daustria.jpg|thumb|right|200px|<center>Carles III d'Àustria</center>]] |
− | Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, | + | Una part de les potències europees s'oponien al nou monarca de les espanyes, ya que significava un enfortiment dels Borbons en [[Europa]]. Molt pronte, [[Gran Bretanya]], [[Holanda]], [[Portugal]] i [[Imperi Austríac|l'imperi austríac]] declararen la guerra a [[França]] i a part de la Corona hispànica. |
− | El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon | + | El candidat que varen opondre a [[Felip V]] fon el archiduc [[Carles d'Àustria]]. Este enfrontament donà orige a la '''Guerra de Successió'''. |
− | [[Castella]] | + | [[Castella]] se mostrà, en general, fidel al monarca borbònic. En canvi, la majoria dels territoris de la [[Corona d'Aragó]], recolzaren al candidat austríac, temerosos de que els privara dels seus furs. En l'interior, la guerra fon favorable a les tropes felipistes que conseguiren la victòria en la [[Batalla d'Almansa]] ([[1707]]), després de la qual ocuparen el [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Aragó]]. |
− | En | + | En [[1713]], l'archiduc Carles heretà la Corona d'[[Àustria]] al morir el seu germà. Temeroses ara del excessiu poder dels Habsburc, [[Gran Bretanya]] i [[Holanda]] retiraren el seu recolzament al archiduc Carles i firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] (1713) que posà fi al conflicte i reconegué a [[Felip V]] com rei d'[[Espanya]]. |
− | Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins | + | Els territoris europeus de la monarquia hispànica passaren a Àustria (Milanno, Nàpols, Flandes i Sardenya). [[Gran Bretanya]] obtingué [[Gibraltar]] i [[Menorca]], ocupada fins al [[1802]]. |
− | Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], | + | Les [[Corts de Catalunya]] resistiren a les tropes del rei [[Felip V]], que ocuparen la [[Barcelona|ciutat comtal]], després de catorze mesos de sege, el 11 de setembre de [[1714]]. |
== L'absolutisme borbònic == | == L'absolutisme borbònic == | ||
− | [[ | + | [[Image:Felip v borbo.jpg|thumb|left|300px|<center>Felip V de Borbó</center>]] |
Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades. | Els primers borbons espanyols (Felip V i [[Ferran VI]]) seguiren l'eixemple dels seus parents i implantaren el model d'absolutisme centraliste francés. Tots els poders residien en el monarca i les Corts quedaren aixina anulades. | ||
− | Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i | + | Per a governar, el rei s'ajudava d'uns assessors o secretaris, nomenats directament pel monarca i se reunien en el [[Gabinet]], antecedent del Consell de Ministres. |
Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva. | Les Corts desaparegueren, excepte les castellanes, i la llabor llegislativa depenia exclusivament de les institucions directament controlades pel monarca. Els consells se mantingueren, especialment el de Castella, pero la seua funció era merament consultiva. | ||
== L'uniformisme territorial == | == L'uniformisme territorial == | ||
− | Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]]''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions. | + | Ademés de centralisar tot el poder en les seues mans, els Borbons tendiren a unificar tot el territori de l'antiga corona hispànica (ara ''[[Espanya]] ''), imponent unes lleis úniques, una idèntica administració i l'homogeinisació de totes les seues institucions. |
Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona. | Com a castic pel recolzament al candidat austríac, [[Felip V]] anulà tots els furs i institucions dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i en els [[Decret de Nova Planta|Decrets de Nova Planta]] s'impongué el sistema administratiu castellà en totes les terres de la Corona. | ||
Llínea 31: | Llínea 31: | ||
El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador. | El nou estat quedà dividit en províncies, al front de les quals el monarca colocà un capità general en poder militar i administratiu, que eixercia com a governador. | ||
− | En cada província se crearen ''audiències'' per a l'administració de justícia i s'implantaren corregidors per al govern dels municipis i intendents per a la | + | En cada província se crearen ''audiències'' per a l'administració de justícia i s'implantaren corregidors per al govern dels municipis i intendents per a la recollida d'imposts. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
− | |||
* [[Decret de Nova Planta]] | * [[Decret de Nova Planta]] | ||
* [[Batalla d'Almansa]] | * [[Batalla d'Almansa]] | ||
* [[Tractat d'Utrecht]] | * [[Tractat d'Utrecht]] | ||
* [[Felip V]] | * [[Felip V]] | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Història d'Espanya]] | [[Categoria:Història d'Espanya]] |